Santa Maria de la Sala de Comalats (Passanant)

El poble de Sala de Comalats, avui pràcticament deshabitat, és situat a la banda sud-oriental del terme, en una petita vall formada pel barranc de la Sala. Una de les primeres mencions de l’indret data de la darreria del segle XI, concretament entre els anys 1079 i 1080. A partir de mitjan segle XII, el lloc de la Sala de Comalats era una de les propietats que la família Cervera tenia en aquesta àrea, car l’any 1172, en testar Ramon de Cervera, llegà els drets que tenia a Comalads al seu fill Pere.

A mitjan segle XIII aquest indret fou donat pels Cervera a l’orde de l’Hospital, i aquest, al seu torn, el cedí als Gener de Montblanc, els quals el donaren posteriorment a Jaume Galliners, ciutadà de Barcelona, el qual, l’any 1384 permutà amb el monestir de Santes Creus la Sala de Comalats pel lloc i castell de Ferran. Santes Creus mantingué la jurisdicció de l’indret fins a la desamortització del segle XIX.

De l’església de la Sala de Comalats, dedicada a Santa Maria, existeix una referència indirecta de l’any 1150, quan el matrimoni format per Ramon de Cervera i Ponceta cediren a Pere, capellà de Pinós, les “esglésies de Passanant”, entre moltes altres. Cal pensar, doncs, que com en el cas de l’església de Glorieta, la de la Sala de Comalats estava implícitament inclosa entre les esglésies de Passanant que indica el citat document.

De l’antic temple romànic de la Sala, que era agregat al de Forès, no resta cap vestigi vistent. Hom creu que al solar que ocupava s’alçà, a l’inici del segle XIX, l’església actual, dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, la qual depèn eclesiàsticament de Passanant. Aquesta església fou destruïda durant la guerra civil de 1936-39, però poc després fou refeta i l’any 1973 es restaurà totalment. Conserva una ossera del segle XVI procedent de l’antic cementiri.