Habitacle proper al camí de Cal Gotso de Dalt (Argençola)

Situació

En unes roques localitzades en un bosc de pins i a una altitud d’uns 700 m, en el lloc anomenat Plans de Ferran, podem visitar un conjunt d’habitacle medieval de remarcable interès.

Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCG723039.

S’hi arriba per un trencall que surt de la carretera C-241 d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, on arrenca un camí que de Cal Mariano o també de Cal Jan mena a Cal Gotso de Dalt. Aquest habitacle és situat al costat dret de l’esmentat camí i abans d’iniciar el pendent que porta a Cal Gotso de Baix.

Casa

En un aflorament de roques envaït totalment pel bosc i els esbarzers es poden contemplar clars indicis d’habitació. Uns encaixos buidats a la roca indiquen que hi havia existit una coberta, on els caps de les bigues de fusta eren encaixats en els esmentats forats. En aquesta construcció adossada a la roca s’utilitzaren també unes balmes petites i de poca fondària com a habitacles troglodítics. Cal indicar l’existència de restes de murs de pedra seca, sense morter, construïts a base de carreus de mitjanes proporcions més o menys escairats a cops de martell, sense polir, posats en filades d’alçària semblant i que intenten seguir la línia horitzontal. Aquests murs devien servir segurament de tancament del recinte. En un lloc s’hi pot apreciar un possible accés.

Completa el conjunt una plataforma excavada a la roca, de base circular, destinada a una premsa de vi. Ben a prop es poden apreciar uns dipòsits excavats a la roca per a recollir aigua de la pluja. Superficialment, han estat recollits alguns fragments de ceràmica grisa cuita a foc reductor i pertanyents a recipients de formes globulars i carenades. Sembla, per tant, un tipus d’habitacle rural dispers, antecedent dels primers masos, ocupat per una cèl·lula familiar pagesa que devia treballar personalment les terres arrabassades a l’erm, unitat d’explotació agrària característica de colonització familiar, típica d’una economia de subsistència.

Bibliografia

  • Jordi Enrich-Joan Enrich, 1990, inèdit