Resultats de la cerca

Amb només divuit anys, fou contractat per l’empresa elèctrica Egger, on aviat ocupà càrrecs a la direcció Simultàniament, cursà estudis a la Universitat Imperial Tècnica, que el 1917 li atorgà un doctorat honorífic El 1987 desenvolupà un motor elèctric, i dos anys després construí el primer automòbil elèctric de la història, el C2 Phaeton, per a l’empresa Jacob Lohner El 1906 s’incorporà a Austro-Daimler, empresa de la qual, el 1916, esdevingué director general, i el 1923 a la companyia Daimler, amb seu a Stuttgart L’any 1931 creà la seva pròpia empresa,  Porsche GmbH , per a la construcció…

Nebot del també arquitecte Antoni M Gallissà Es titulà el 1941 Com a arquitecte experimentà l’enorme necessitat de renovació de l’arquitectura catalana a la postguerra, i la seva obra vària inicial reflecteix aquests sentiments Hotel Park 1950, reforma del cinema Fèmina de Barcelona 1951, Casa dels Braus 1962, totes a Barcelona, i diverses cases de veïns Fou membre fundador del Grup R La seva formació tècnica, tant com la seva profunda preocupació humanística i les seves qualitats creatives i d’organització, el mogueren a impulsar iniciatives i activitats en nombrosos camps…

S’inicià com a jugador del Basket Badalona, però una lesió l’obligà a retirar-se, i passà a dirigir el primer equip de l’entitat L’any 1977 s’incorporà com a entrenador ajudant d’Aíto García Reneses al Cotonificio de Badalona El 1979 debutà com a primer entrenador a la Lliga estatal amb el CB Mollet La temporada següent fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual aconseguí la Copa Korac 1981 El 1983 dirigí el Club Bàsquet Santa Coloma, i a partir d’aleshores passà per diferents equips de l’ACB CAI de Saragossa 1985-87, 1991-92, Club Bàsquet Granollers 1987-90, Cáceres CB 1992-93, 1997-98,…

Les seves característiques somàtiques són crani dolicocèfal i pentagonal amb un volum cerebral lleugerament superior al de l’home actual, cara ampla i curta, front recte, arcs superciliars reduïts, absència de tor supraorbital, òrbites separades i baixes, nas estret i prominent, prognatisme subnasal, boca fina i barra pronunciada Era d’estatura elevada, amb fortes insercions musculars als ossos L’home de Cromanyó s’adaptà al clima fred i, devers la meitat de la glaciació würmiana, s’estengué per una gran part d’Europa Fou el creador d’una indústria de pedra i ossos, i també del primer art N’…

El codi és expressió del procés de codificació que s’inicià al s XIX els precedents legislatius que adoptaren aquest nom, dels quals el més conegut és el Codi de Justinià El Codi, no foren més que compilacions o simples recopilacions Cal diferenciar-lo de la compilació o de la recopilació de lleis, puix que, mentre que aquestes són una agrupació de lleis ja existents feta en forma sistemàtica o cronològica, el codi constitueix una llei nova amb un contingut nou, encara que es fonamenti en lleis i costums existents El codi pretén d’assolir la totalitat de la matèria regulada d’una forma…

Aquest tipus de conreu començà a desenvolupar-se al voltant del 1880 arran dels estudis de nutrició vegetal A partir del 1940 ja es conegueren força bé els elements nutritius essencials, la qual cosa permeté la difusió d’aquesta tècnica, sobretot en sistemes de conreu intensiu, per la proliferació de malalties transmeses pel sòl Els sistemes de conreu fora del sòl es poden classificar en conreu sense substrat i conreu en substrat En el conreu sense substrat cal proporcionar ancoratge a les plantes El conreu sense substrat es classifica en conreu hidropònic pròpiament dit, en el…

Llicenciat en enginyeria industrial a Barcelona 1936 on es doctorà el 1960 Continuà la seva formació estudiant ciències exactes i un postgrau d’especialització en metallografia Treballà com a enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales, SA 1940-42 i de la firma AEG Ibérica de Electricidad, SA, de la qual fou gerent i director tècnic nacional Formà part de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola des del 1956, i fou vocal de la junta directiva d’aquest organisme des del 1979 també pertanyé a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual fou vicepresident…

Fill d’arquitecte i constructor, inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1932, que quedaren interromputs per la Guerra de 1936-39 i no els reprengué fins el 1939, amb l’obtenció del títol l’any 1943 El 1954 obtingué el diploma d’urbanista, i el 1965, el de doctor Entre el 1940 i el 1946 dirigí el Servei de la Construcció Obrí estudi propi el 1945 L’any 1966 fou nomenat professor de Projectes de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Als anys cinquanta es donà a conèixer amb la seva intervenció a les golfes de la Pedrera , on…

Combinà la seva activitat professional amb la docència, que exercí gairebé durant mig segle a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual en fou catedràtic de Construcció 1954-1980 i director 1967-1969 També fou vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya 1972-74 i degà del Collegi d’Arquitectes de Catalunya COAC entre els anys 1954 i 1964, des d’on n'impulsà el trasllat a la nova seu, a la plaça de la Catedral, el 1962 Contribuí a modernitzar la institució i a obrir-la a l’exterior en els moments difícils de la dictadura Entre les seves obres…

Es llicencià en dret el 1906 i el 1910 ocupà la notaria de Cantillana Sevilla, on inicià també l’activitat política Esdevingué el principal organitzador i impulsor del moviment andalusista amb la fundació de les revistes Bética 1913 i Andalucía 1915, els manifests El Ideal Andaluz 1914 i El ideario de la nacionalidad 1919, la creació del primer Centro Andaluz 1916, el Congreso Andaluz de Ronda 1918, el manifest per a l’autonomia andalusa 1919 i l’editorial Avante 1920 El seu programa vinculava l’andalusisme a la resolució del problema agrari i la superació de l’endarreriment andalús, que…