Resultats de la cerca
Es mostren 4160 resultats
esgrafiat
Detall de la façana amb esgrafiat de la Casa Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900)
© Fototeca.cat
Art
Decoració mural consistent en un sobreposat de material més o menys dur que, amb una eina d’acer tallant o punxant anomenada estilet o mitjançant un sorrejament, hom pot ratllar o gratar contornejant un dibuix sobre qualsevol objecte o paret.
Cal preparar primerament un dibuix estergit per traspassar-lo i calcar-lo en el revestiment de la paret i tot seguit esgrafiar-lo amb l’estilet L’esgrafiat és molt més sòlid que la pintura, té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie Hom el treballa a dues tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en resulta un art mixt entre la pintura i l’esgrafiat L’esgrafiat té innombrables aplicacions en art Ja apareix en temps prehistòrics en objectes d’ús corrent gerros, figures, làpides, etc més tard ha servit per a decorar els murs dels…
Teatro Real de Madrid
Música
Teatre d’òpera de Madrid, prop de la Plaza i el Palacio de Oriente, al lloc de l’antic Teatro de los Caños del Peral (1708-1818).
Dificultats econòmiques allargaren la construcció d’un nou edifici, amb projecte d’Antonio López Aguado, fins a la intervenció 1848 d’Isabel II, gran amant de l’òpera Fou inaugurat l’any 1850, el dia de l’aniversari de la reina, amb La favorita , de G Donizetti Esdevingué el centre principal de la vida musical i social madrilenya hi predominà l’òpera italiana -Verdi hi assistí a l’estrena de La forza del destino el 1863- i la francesa, i des de la fi del XIX, l’obra de R Wagner També hi foren presents autors espanyols com R Chapí, T Bretón o J Serrano Hi cantaren les grans veus del moment -…
Metropolitan Opera House
Música
Teatre d’òpera de Nova York, el més prestigiós de la ciutat i dels EUA, i un dels més coneguts al món.
Situat des de la seva inauguració, el 1883, a la Broadway Avenue, el 1966 es traslladà al Lincoln Center Es fundà per iniciativa de l’Academy of Music, teatre d’òpera inaugurat el 1854 -hereu al seu torn de l’Astor Place Opera House-, que feu una subscripció popular de 800 000 dòlars Obra de J Cleveland Cady, el teatre fou redecorat del 1903 al 1913 segons el model del Covent Garden de Londres, i tenia 3 615 places platea i cinc pisos Els empresaris més destacats foren Walter Damrosch fins el 1891, introductor de R Wagner, G Gatti-Casazza 1908-35, que cridà A Toscanini i dirigí una etapa molt…
Orquestra Pasdeloup
Música
Formació orquestral fundada a París l’any 1861 per Jules Etienne Pasdeloup (1819-1887) amb els millors intèrprets de l’època.
L’orquestra inicià les seves activitats amb els Concerts Populaires, oferts al Cirque d’Hiver Aquests concerts assoliren un gran èxit i se celebraren ininterrompudament fins el 1886 L’any 1918, Serge Sandberg en reprengué la tradició i creà la Société des Concerts Pasdeloup, per la qual cosa l’orquestra fou coneguda popularment amb el nom de Concerts Pasdeloup Rhené Baton en fou designat director El 1921 la societat es dissolgué i els músics assumiren la gestió de l’orquestra amb la creació de l’Association des Concerts Pasdeloup L’orquestra continuà coneixent-se amb el nom de Concerts…
Orquestra dels Concerts Lamoureux
Música
Orquestra simfònica fundada a París el 1881 per Charles Lamoureux amb la voluntat de difondre la música francesa, com també l’obra de R. Wagner i dels compositors russos de la fi del segle XIX.
Moltes de les obres cabdals de la música francesa del tombant de segle van ser escrites per a aquesta formació Entre aquestes cal destacar La Mer , de Claude Debussy, o La valse , de Maurice Ravel El primer enregistrament del famós Bolero d’aquest darrer compositor fou realitzat també per l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, amb el mateix Ravel com a director, l’any 1932 També gaudí de la collaboració d’altres compositors de prestigi, com ara C Saint-Saëns, C Franck, V d’Indy o P Dukas Ch Lamoureux fou succeït al capdavant de la formació per directors com C Chevillard 1897-1923, P Paray 1923-…
Maria Lluïsa Güell i López
Pintura
Música
Pintora, pianista i compositora.
Segona filla de l’industrial Eusebi Güell , primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista 1885, l’any 1888 la seva família s’installà al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu installar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés Tanmateix, de les seves pintures signades sovint amb les inicials MLG, només se’n…
esgrima en cadira de rodes

En l’esgrima en cadira de rodes la cadira es troba fixada al terra
Arxiu Club d’Esgrima SAM
Esgrima
Esport de combat practicat per persones amb alguna discapacitat física o intel·lectual.
Homes i dones en cadira de rodes, amputats o amb paràlisi cerebral lleu, competeixen en l’especialitat de floret, sabre o espasa, tant de manera individual com per equips, a partir d’un reglament internacional, les normes del qual no difereixen de les de l’esgrima convencional, tret dels aspectes relatius a la distància que hi ha entre els tiradors La cadira de rodes dels competidors es troba fixada al terra mitjançant unes guies que no impedeixen el moviment del cos, per tal de proporcionar major mobilitat als braços Per a compensar la falta de mobilitat, els tiradors arriben a desenvolupar…
Catalunya màrtir
Cinematografia
Pel·lícula del 1938, Documental, 25 min., dirigida per J.Marsillach [compilador].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Laya Films Barcelona FOTOGRAFIA Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastià Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Graciani SO René Renault ESTRENA París, 29071938 Sinopsi Catalunya és bombardejada per caces alemanys i italians que intenten destruir els resultats de la provada laboriositat, el sentit de la convivència i el progrés dels catalans Els bombardeigs incendien edificis i colguen sota les runes molts ciutadans Davant d’aquesta agressió s’aixeca la Catalunya màrtir i solidària Producció…
Alexandre Martí i Gelabert
Cinematografia
Director i productor.
Vida Fill d’un farmacèutic, estudià aquesta disciplina i també dret abans de materialitzar la seva passió pel cinema El seu cunyat fou Miguel Ángel Puche, gerent de Voz de España i fill del realitzador Pedro Puche Després d’obtenir el títol d’operador de cabina, fou contractat com a ajudant de so als estudis Kinefon El 1957 fundà l’empresa Urania Films, però per poder produir es va vendre a terminis una sala d’exhibició que tenia a Terrassa per aquesta raó Sendas marcadas Huellas del destino , 1958, Joan Bosch fou un film d’episodis Soci del laboratori Cinematiraje Riera,…
Emili Ferrer i Espelt
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Fou un bon dibuixant, collaborà en revistes barcelonines i madrilenyes i debutà com a escenògraf per a la productora CIFESA decorant les obres d’Ignasi F Iquino, el qual el contractà per dirigir vuit comèdies, de les quals destaquen Quién me compra un lío 1940 El difunto es un vivo 1941 i Los ladrones somos gente honrada 1941 Fou el decorador de les cintes que aquesta productora rodà a Barcelona el 1942 treballà en nou films, com ara A mí la Legión Juan de Orduña i 48 horas Josep Maria Castellví n’assessorà dos més, Malvaloca i Vidas cruzadas , tots dos de Lluís Marquina i compartí les…