Resultats de la cerca
Es mostren 2461 resultats
Albània

Estat
Estat de la península Balcànica, limitat a l’W per la costa adriàtica, al NW per Montegro, al NE per Sèrbia a l’E per Macedònia i al S per Grècia; la capital és Tirana.
La geografia física Tancat per sistemes muntanyosos, que ocupen les dues terceres parts del seu territori, i per una plana litoral marjalenca, poden ésser diferenciades cinc regions físiques Al N, els Alps Albanesos , d’estructura calcària, s’aixequen per damunt de les planes iugoslaves de Kosovo i Metohija, en forma de grans massissos de crestes agudes i valls profundes cobertes de morenes que li confereixen un aspecte alpí Llur superfície erosionada té un aspecte salvatge que sembla repellir tot habitacle humà, bé que les pastures fina coberta d’herba aspra alimenten a l’estiu el bestiar…
Esglésies seculars i regulars als segles XIV i XV
Art gòtic
L’esclat de l’arquitectura gòtica catalana Santa Maria del Mar presenta molts dels trets que constitueixen l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana capelles laterals entre contraforts, pilars simples, absència de transsepte i naus d’alçades molt semblants AB - GSerra N’hi ha prou de comparar els índexs d’edificis amb estudi monogràfic o que són tractats singularment inclosos al final de tots dos volums per a adonar-se, amb un simple cop d’ull, del gran auge constructiu del moment de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Aquest auge es concentra, principalment, al llarg del regnat…
L’escultura decorativa a la catedral de Girona
Art gòtic
L’arquitectura gòtica catalana, racional i austera, exhibeix uns trets diferencials respecte del gòtic del centre i el nord d’Europa que es concreten en la simplicitat d’estructures i la senzillesa de formes, cosa que no va facilitar gens ni mica la presència d’escultura monumental o decorativa a les catedrals catalanes i en altres construccions religioses i cíviques En general, els murs i els elements estructurals, com ara pilars, columnes, arcs, impostes o voltes, mostren preferentment una nuesa ornamental al llarg de tot el període gòtic, fins i tot en l’etapa de més proliferació…
Construir joguines: la sostenibilitat amb l’entorn
Construir joguines la sostenibilitat amb l’entorn Són molts els especialistes que coincideixen amb Johan Huizinga, en el sentit que la cultura humana neix i es desenvolupa en el joc La manufactura de tota mena d’útils i d’objectes hauria estat, així, el resultat de la interacció lúdica amb l’entorn i la conseqüència de la necessitat de fer-la més còmoda i pràctica D’un primer estadi, en què qualsevol element natural hauria estat susceptible de ser utilitzat com a objecte d’oci pedres, plantes, branques, ossos, etc, s’hauria passat a la construcció de senzilles joguines, que es van anar…
La vida en estanys i rierols de l'alta muntanya
Aigües fredes i poc mineralitzades Fora de les zones de neu permanent, l’alta muntanya és sovint un paratge ric en ambients aquàtics de notable singularitat A més de l’abundant precipitació en forma de pluja o de neu per l’efecte del relleu sobre la circulació de les masses d’aire, els tipus més freqüents de roques generalment ígnies, metamòrfiques o magmàtiques són prou impermeables i resistents a l’acció erosiva de l’aigua Així, l’aigua hi circula superficialment en forma de torrents i rierols i s’acumula a les concavitats i a les valls, donant lloc a la formació d’estanys L’origen i la…
Bernat Despuig i Jaume Cirera
Art gòtic
A Catalunya, al contrari que a València o a Aragó, on va ser molt freqüent la contractació d’un retaule a dos o, fins i tot, a tres pintors, l’establiment conjunt d’un taller arran de l’associació de diversos artistes no fou gaire comú Despuig i Cirera, però, van ser una d’aquestes excepcions formaren societat des de l’inici del segon quart del segle XV fins al 1442 És per aquesta raó que estudiem tots dos pintors dins un mateix capítol Retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve procedent de l’església de Santa Maria de Badalona, de Bernat Despuig, segurament un antic collaborador de Lluís…
La Conca de l’Ebre
La Conca o Depressió de l’Ebre és una unitat morfològica i estructural reblerta de sediments terciaris, que actua de conca d’avantpaís respecte dels Pirineus La fotografia recull una vista dels voltants de Castejón de Monegros, al peu de la serra d’Alcubierre, al bell mig dels Monegres, paisatge format per sediments miocens de centre de conca constituïts per argiles guixenques i calcàries lacustres que formen els relleus estructurals tabulars visibles a primer terme Cap al fons, hom veu les planures de terrenys no plegats fins a perdre’s de vista Terres de secà i de conreu extensiu, l’aridesa…
Els cnidaris hidrozous
Consideracions generals Els hidrozous poden ésser solitaris o colonials, i són típicament polimòrfics poden trobar-se tant en forma de pòlip com en forma de medusa, tot i que en molts casos tant l’una com l’altra poden ésser absents o molt reduïdes Mantenen sempre la simetria radial, tetràmera o polímera, d’una manera estricta No tenen estomodeu o faringe, i la cavitat gastrovascular és senzilla, sense septes interns La boca se situa al final d’una prolongació anomenada hipostoma, manubri o probóscide La mesoglea en forma de pòlip es redueix a una senzilla làmina, la mesolamella adquireix,…
Xarxes de comunicació de la Vall d’Aran
Art romànic
Introducció A la Vall d’Aran el relleu ha tingut un paper fonamental en l’emplaçament dels habitants i també en els camins Hi ha una forta relació entre les xarxes fluvial i viària, totes dues organitzades entorn de la Garona, que en si mateixa ha estat moltes vegades un vehicle per al transport de determinades mercaderies, ja que les seves valls laterals han prefigurat els passos cap als ports Podríem establir quatre categories de vies de comunicació camí reial, de França, o “via pública” camins que uneixen nuclis de població camins ramaders i camins als ports Camí reial Vista general del…
El marc geogràfic del romànic del Ripollès
Art romànic
Presentació geogràfica Situació de la comarca del Ripollès dins el conjunt de les comarques de Catalunya La Ponència per la Divisió Territorial de la Generalitat, establí l’any 1936 la comarca del Ripollès, fonamentant-se en una base geogràfica, és a dir, tenint en compte la seva coherència geogràfica Excepte als extrems de llevant i de ponent de la zona rieres de Merlès i de Bolòs, respectivament, la divisòria entre el Ripollès i les comarques del seu entorn, se situa a les carenes muntanyoses que l’envolten El Ripollès, amb una superfície de 984,02 km 2 , ocupa, per la seva extensió, que…