Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
Sant Martí de Terradelles (Vilademuls)
Art romànic
Cal no confondre la població i l’església de Terradelles amb el lloc de Terratellas o Terrutellas , un dels vilars del terme de Bàscara esmentats en la documentació altmedieval des de l’any 841 fins al 922, on hi hagué l’església de Sant Miquel de Terrades, que és documentada força més tard, des de la primera meitat del segle XII fins al final del segle XIV Ho hem precisat amb detall a l’article sobre les ruïnes de Sant Miquel de Terrades, dins el municipi de Bàscara, a l’Alt Empordà Catalunya Romànica , vol IX, pàg 417 L’esmentada confusió és molt corrent es troba en nombroses obres…
Molí d’en Ribé (Santa Coloma de Gramenet)
Art romànic
Són molts els antics molins del Barcelonès, especialment al llarg del Rec Comtal i el curs del Besòs És impossible anomenar-los tots Fem esment, però, d’aquest molí perquè ha estat objecte d’estudis arqueològics recents La seva construcció es pot datar al final del segle XIII o l’inici del segle XIV, sota el domini i empara de la torre Baldovina, molt propera al molí Es té coneixement que al segle XVI tots els molins de la localitat eren propietat dels canonges de la seu de Barcelona segons consta en un document datat el 1584 pel qual el Consell de Cent municipal recriminà als canonges el fet…
Castell de Sant Esteve de Pomers (Clerà)
Art romànic
Les minses restes d’aquest castell, un dels més antics del Conflent, són al cim del turó conegut com la Roca de Pomers, que domina l’antiga capella castral de Sant Esteve, esdevinguda ermita, que es troba al seu vessant de ponent D’aquesta antiga fortalesa refugi, apartada de tota via de comunicació, avui només resten visibles els fonaments d’una torre quadrada Fou un castell de domini comtal des del segle IX El seu terme castral es corresponia a l’antic terme de Villerac El primer esment és de l’any 865, en què Salomó, comte de Cerdanya i Conflent, tingué un plet dins l’església del castell…
Joan Baptista Bruguera i Moreres
Música
Compositor i mestre de capella català.
Vida Es formà a l’Escolania de Montserrat i fou mestre de capella del monestir de La Encarnación de Madrid, probablement per substituir-hi Pedro Rodrigo Competí per la mateixa plaça a l’església del Pi de Barcelona 1750 i quedà en el segon lloc en les oposicions a mestre de capella de la catedral de Toledo 1763 El 1765 presentà al concurs del Catch Club de Londres un cànon a tres veus titulat Beatus Vir , que hi guanyà un premi de 1 000 guinees i una medalla d’or Aquesta obra, que s’ha conservat, es va publicar a la Four Collection of Catches, Canons and Gleesinscribed to the noblemen and…
devocionari
Religió
Llibre que conté les oracions amb què els fidels exerciten llur devoció.
Fins al s XIII el llibre més usual fou el saltiri Des del s XIII, per influència dels ordes mendicants, hom emprà el llibre d’hores, que contenia fonamentalment els oficis de la Mare de Déu i de difunts i unes altres oracions especials La invenció de la impremta facilità la difusió de devocionaris, que tingueren com a característica, a la fi del s XVI, una part didàctica o doctrinal per influència de la Contrareforma, dels quals devocionaris els jesuïtes prengueren la iniciativa Al s XVII abunden les obres que contenen pràctiques devotes de caràcter popular i sovint ingenu novenes, rellotges…
Manuel García Doncel
Historiografia catalana
Físic i historiador de la ciència.
Catedràtic de física teòrica i fundador del Centre d’Estudis d’Història de les Ciències CEHIC, de la Universitat Autònoma de Barcelona És considerat un dels principals promotors i impulsors de l’ensenyament i la recerca sobre història de la ciència a les universitats catalanes Professor a la UAB des del curs 1970-71, es dedicà a la història de la ciència des de l’any 1980 Fou el promotor del 1st International Meeting on the History of Scientific Ideas, celebrat a Sant Feliu de Guíxols l’any 1983 amb el títol Symmetries in Physics 1600-1980, que comptà amb la presència de tres premis Nobel Fou…
Bartomeu Barceló i Pons
Historiografia catalana
Geògraf.
Una part important de la seva obra té un gran valor historiogràfic Estudià a les universitats de Barcelona, Madrid i la Sorbona París Es doctorà el 1968 Professor universitari, primer de la secció de Palma de la Universitat de Barcelona i, després, de la Universitat de les Illes Balears, obtingué la categoria de catedràtic el 1977 i ocupà els càrrecs de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i vicerector d’investigació 1977-82 Abandonà la docència el 1999 Ha estat director del Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación 1957-76 Fou el fundador i primer director de les…
Eulogio Zudaire Huarte
Historiografia catalana
Frare caputxí i historiador.
Autor de set llibres, diverses traduccions i més de 40 articles d’investigació, publicats en revistes com Hispania i Anales del Instituto de Estudios Gerundenses , entre d’altres Des de la dècada del 1950 publicà treballs sobre les Corts del 1635, la figura del cardenal infant com a virrei de Catalunya, sobre la història de Navarra –en especial els virreis i capitans generals navarresos a Amèrica– i també sobre algun escrit inèdit de Calderón de la Barca, la major part dels quals en la revista Hispania La seva obra més important és El Conde-duque y Cataluña 1964, llibre que té l…
Elies Rogent i Amat
Historiografia catalana
Arquitecte.
Vida i obra Es titulà a Madrid l’any 1848 El tarannà de la seva vida i la seva obra estigué marcat pel desig de cercar, en el passat medieval, les arrels de l’arquitectura catalana, i complí aquesta fita amb una obra sincrètica, a la qual incorporà elements tant romànics com renaixentistes, a la recerca de l’ànima del país Entre les seves empreses com a arquitecte, destacà el nou edifici de la Universitat de Barcelona i la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll Com a escriptor, esdevingué un defensor aferrissat del romànic català, de manera que en les seves memòries sobre els…
Europa Cantat
Música
Nom amb què és coneguda la Federació Europea de Joves Corals "Europa Cantat", integrada per federacions i corals d’arreu del vell continent.
La federació es fundà a Ginebra el 1960 amb l’objectiu d’apropar els joves dels països que s’havien enfrontat durant la Segona Guerra Mundial En la reunió de Ginebra participaren França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Catalunya, que estigué representada per Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi La federació nasqué amb la voluntat d’organitzar activitats conjuntes per a dos o més cors de països diferents, per tal que els cantaires es poguessin interrelacionar Aquest fou l’origen del Festival "Europa Cantat" El primer tingué lloc a Estrasburg l’any 1962, i des de llavors s’ha anat…