Resultats de la cerca

La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra…

Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom compta la doble i s’…

Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…

Les principals funcions de l’EEI són de tipus científic, aprofitant al màxim les especials condicions de l’espai exterior Anomenada inicialment Freedom, fou un projecte impulsat el 1984 pels Estats Units amb la collaboració d’alguns estats del bloc occidental Amb la incorporació de Rússia 1994 rebé el nom actual, bé que els EUA en són els principals contribuents prop de dues terceres parts i concentren els sistemes de comunicació i control, i també les bases de dades A més de Rússia, hi participen el Canadà, el Japó, el Brasil i alguns països de la Unió Europea a través de l’Agència Espacial…

L’església parroquial del poble del Catllar es troba al bell mig de la vila El lloc del Catllar formava part del terme d’Ullastrell, dit després de Montoliu, segons una escriptura datada l’any 1060, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació del puig d’Ullastrell, amb la seva fortalesa, en propi alou, a Bernat Amat de Claramunt i la seva muller Arsenda Posteriorment, el terme i castell del Catllar era integrat dins el territori cedit per Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu l’any 1066 Els Montoliu senyorejaren el Catllar fins a mitjan segle XIV…

El castell de Senyiu era el més important de la vall drenada per la Valira o vall de Senyiu Encimbellat sobre un esperó rocós 1 278 m dominava des de ponent tot el sector central i alhora pel nord l’important coll d’Espina, de pas obligat a l’eix transversal de comunicacions de l’Alta Ribagorça, vers la vall de Benasc, que encara aprofita la C-144 El topònim és esmentat ja al segle IX La vàlua d’aquest castell queda demostrada perquè ja el 938 donava nom a la valle Singicitana o pau Singicitano 988 Una notícia retrospectiva de l’any 976 assabenta que el castello de Senyiu, i per tant el…

Els comtats catalans mantingueren sempre una estreta relació amb les terres occitanes, amb les quals els unia un mateix sistema polític i social, a més de compartir una mateixa cultura i parlar una llengua molt propera Pel camí d’enllaços matrimonials, l’or musulmà o, directament, per la via militar, l’expansió catalana fou una realitat al llarg dels segles XI i XII Entre 1112 i 1245 els comtes de Provença ho foren del Casal de Barcelona Una política matrimonial Política matrimonial dels comtes catalans 917-1133 Des de mitjan segle IX fins al començament del segle XIII, els comtes de l’antiga…

L’oca vulgar Anser anser , l’oca per excellència, és de color fosc, marró grisós, i és l’origen de totes les races domèstiques d’oca El color rosat de les potes permet de diferenciar-la de l’oca salvatge Anser fabalis , ocell de dimensions i colors molt semblants de 75-89 cm, però amb les potes grogues Joaquim Gosàlbez L’oca vulgar, de la qual han derivat totes les oques domèstiques, té els quarters d’hivernada principals de l’Europa occidental, a Las Marismas del Guadalquivir i, en menor escala, als Països Baixos Els Països Catalans no es troben en la ruta migratòria principal de l’espècie…

Miquel Josep Serra i Ferrer va néixer a Mallorca, concretament a la població de Petra, l’any 1713 Quasi ningú no en daria raó per aquest nom, però En canvi, moltes persones saben qui fou fra Juníper Serra, també conegut per fra Ginebró I, tanmateix, fra Juníper Serra i Miquel Josep Serra i Ferrer foren la mateixa persona Juníper, o Ginebró, fou el nom que adoptà Miquel Josep en professar de franciscà, el nom que anys després el féu famós en terres californianes Un nom de xiprer mediterrani per a qui acabaria morint a Monterey, al bressol del xiprer de Califòrnia Al litoral de la conca…

Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l’ imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L’Imperi,…