Resultats de la cerca
Es mostren 5378 resultats
estany Cubeso
Estany
Estany (2 350 m alt.) de la capçalera del Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), dins el municipi de la Torre de Cabdella, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort el més extens, més baixos
modalisme
Cristianisme
Doctrina cristiana, coneguda també com a monarquianisme i patripassianisme, segons la qual Déu és una sola i única persona, anomenada Pare, Fill o Esperit Sant només en relació amb la seva i diversa triple manifestació envers el món.
Estès durant els s II i III, Sabelli en fou el màxim representant Combatut per Hipòlit de Roma, Tertullià i Dionís d’Alexandria, fou condemnat pel papa Calixt I
simbranquiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis amb aspecte d’anguila, obertures branquials petites i fusionades ventralment en una sola fesa transversal a la regió del coll, brànquies parcialment atrofiades (per la qual cosa la respiració és sobretot bucofaríngia i intestinal).
Tenen un cos allargat, aletes reduïdes, sovint sense les parelles, i sense vesícula natatòria, amb escates o sense Són propis de pantans, coves i aigües estancades, sobretot d’aigües dolces tropicals del sud-est d’Àsia, on hom en pesca i consumeix alguna espècie Fluta alba , i d’Austràlia
arabesc
Dansa i ball
En el ballet, posició del cos, que s’aguanta amb una sola cama i manté l’altra aixecada i estirada endarrere, mentre els braços, l’un endavant i l’altre endarrere, continuen la línia de la cama aixecada.
torre manresana
Torre manresana dels Prats de Rei (Anoia)
Fototeca.cat
Història
Torre de defensa pròpia de l’antic comtat de Manresa, de planta circular, amb una sola entrada, 5 m damunt el nivell del sòl, amb una plataforma des d’on hom feia senyals de foc o de fum.
Resten els topònims de la Manresana de Prats a Prats del Rei, la Manresana de Sant Ramon del Portell, una torre Manresana ara desapareguda, prop de Linyola, i la partida de la Manresana, al terme de Juneda
L’escultura del Neoclassicisme
El terme neoclassicisme defineix el moviment estètic de base intellectual, sorgit al començament del segle XIX, que es caracteritza per la recuperació dels models –cànons i temes– del classicisme grecoromà Així, l’esgotament de les fórmules del Barroc va derivar cap a la recerca de la línia pura i el predomini de temàtiques mitològiques Tanmateix, aquest estil va coexistir amb reminiscències del Barroc i, alhora, amb tendències que ja assenyalaven una concepció romàntica Per bé que a Catalunya els representants més destacats del neoclassicisme van sobresortir en el camp de l’escultura, un…
Els pintors de l’Empordà
Art gòtic
Escena de l’arcàngel sant Miquel i el cos exànime de Moisès del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries, coronada per un medalló amb l’arcàngel Gabriel BG/MAG – Ad’I Les escassíssimes mostres de pintura sobre taula subsistents del segon internacional a l’Empordà i, particularment, les taules conservades del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries revelen un art atent als successius corrents artístics que es difongueren pel país Ja s’ha fet notar en un altre capítol que lluny de l’aïllament, la plana empordanesa, si bé d’una banda era exposada freqüentment a les ràtzies…
Els pteridòfits: falgueres
Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…
tortilla
Gastronomia
Coca de forma circular molt prima, elaborada habitualment amb una massa de blat de moro, que es cou sobre una superfície calenta i es menja sola o farcida amb diversos ingredients, típica de Mèxic i de l’Amèrica Central.
El seu nom prové del castellà
sagetia
Transports
Embarcació d’aparell llatí, d’una sola coberta, usada especialment a l’edat mitjana a la Mediterrània, primerament de dos pals, amb rems i menor que una galera, i posteriorment de tres pals i, al segle XVI, sense rems.