Resultats de la cerca
Es mostren 26072 resultats
Sant Just i Sant Pastor del Pasteral (La Cellera de Ter)
Art romànic
Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El lloc és a l’extrem nord-est del terme municipal de la Cellera de Ter, en un meandre a la riba dreta del Ter Mapa L38-13333 Situació 31TDG687482 Del punt quilomètric 15,8 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, entre la Cellera de Ter i el poblet del Pasteral, surt una pista a mà dreta en direcció nord-est, indicada amb un rètol que posa “Can Serallonga”, i que en uns 800 m aproximadament arriba a l’església JRR Història Aquesta antiga capella del terme de la Cellera de Ter, situada a l’…
Mare de Déu de Gràcia (Tossa de Mar)
Art romànic
Situació Fragment que es conserva de l’extrem nord-est de la nau amb l’inici de l’arrencada de l’absis J Recarens Aquesta capella en ruïnes és situada a mig camí d’una via imaginària que aniria de la vila de Tossa de mar al santuari de Sant Grau, en una zona de muntanya baixa, propera a la mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG955214 És accessible per una pista que passa pel torrent que ve del Puig Nou i que cal deixar per seguir vers al nord-est, fins a arribar a una pista que va cap a la zona residencial de l’Agulla i que es troba amb l’antic camí de Tossa a Sant Grau Les ruïnes són a pocs…
Santa Magdalena de Noves (Camós)
Art romànic
Situació Capella de planta rectangular amb una petita absidiola a la part nord, que per la disposició i els teulissos aprofitats en l’obra, evidencia una construcció més tardana F Tur L’església de Santa Magdalena de Noves corona un petit turó situat a la vora esquerra del Matamors Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 803608 Per accedir-hi cal prendre la carretera en direcció a Camós, i a uns 2 km desviar-se a mà dreta per una zona urbanitzada veïna a la bòvila, d’on surt un camí sense asfaltar que en uns 300 m arriba al peu de l’església i de les dues o tres cases veïnes L’església és normalment…
Castell de Girona, de Cabrera o dels Vescomtes
Art romànic
Aquest castell —també conegut amb el nom de Cabrera i després de Requesens— era una part del conjunt casteller de la ciutat de Girona “ipsos castros de Jerondela” 1126 del qual formaven també part els castells de Sobreporta i de Gironella Per aquesta raó, i fins al segle XII, resulta difícil de discernir les notícies corresponents a cadascun d’ells El recinte fortificat gironí no sembla que enregistrés gaires variacions durant els temps visigòtics i musulmans Ja entrat el segle XI, sabem que l’any 1020 la comtessa Ermessendis féu una donació a la seu de Girona d’una torre rodona “turrem…
Sant Ampèlit de Penedes (Llagostera)
Art romànic
Situació Detall d’absis on es remarquen, sota l’arrebossat modern, les arcuacions cegues i les bandes llombardes M Catalán El veïnat de Penedes, amb l’església dedicada a sant Ampèlit, és a l’extrem nord del terme de Llagostera, al o peu de la carretera de Llagostera a Calonge Mapa L39-13334 Situació 31TDG962321 MLlC Història El topònim de Penedes, que significa “castell roquer”, fa sospitar de l’existència d’una fortificació d’aquest tipus en aquest indret L’església, antiga parròquia del veïnat de Penedes i sufragània de Sant Feliu de Llagostera, no surt documentada fins al 1362, com a “…
Castell de Tudela (Sant Gregori)
Art romànic
Situació La torre del castell de Tudela és situada al cim de la muntanya de Sant Grau, a ponent del poble de Sant Gregori De la carretera que va de Sant Martí de Llémena a Constantins, surt a mà esquerra, a les Serres, una pista de terra que, després de 6 km de seguir la carena, arriba al peu del turó del castell També s’hi pot arribar des de Sant Gregori Mapa L38-13333 Situació 31TDG765492 JBM Història Sembla que la família dels Montcada va tenir drets sobre aquest castell al llarg d’una bona part de l’edat mitjana Tal com trobem a Els castells catalans , cap a mitjan segle XI, Ramon, fill…
Sant Miquel de Vespella
Art romànic
El poble de Vespella s’alça sobre un turó a la riba esquerra del riu Gaià Les cases es disposen a l’entorn de les restes del castell i de l’església parroquial de Sant Miquel Històricament, el lloc de Vespella formava una quadra amb una fortificació, que és anomenada castell en la documentació Els seus orígens s’han de cercaren una data anterior al 1167, any en què Bernat de Viver i la seva esposa Ermessenda, amb el consentiment de Guillem de Claramunt, feren donació al matrimoni format per Ponç de Far i Brunlssenda del castell de Vespella i del lloc de Monnars amb la finalitat d’afavorir la…
Sant Julià de Sentís (Sarroca de Bellera)
Art romànic
L’església parroquial de Sentís encara avui conserva l’advocació pròpia de l’antic monestir de Sant Julià Segons el Dr M Riu, els seus orígens és remunten a l’època visigòtica, i devia estar dedicada a sant Tirs, d’on provindria l’actual topònim de Sentís J Coromines comenta que la terminació en -is és freqüent dels noms preromans i seria, doncs, una pervivència del basc En tot cas, disposem d’una notícia sobre el tema ben reculada és tracta d’un instrument segons el qual l’any 848 l’abat Trassari del monestir Vilanova-Lavaix restaurà la disciplina monàstica “ in vaselica Sancti Juliani qui…
Santa Maria de Camprodon
Art romànic
L’església de Sant Pere de Camprodon fou consagrada l’any 904 com a església parroquial de la rodalia de Camprodon, de Creixenturri, de Seguries i d’altres viles del redós Al llarg del segle X varen aparèixer dues parròquies més, les de Sant Cristòfol de Creixenturri i de Sant Pau de Seguries, que varen enxiquir la seva parròquia inicial, la primera adscrita al monestir de Camprodon i la segona passada molt aviat al monestir de Sant Joan de les Abadesses En ésser erigida en monestir l’església de Sant Pere, vers l’any 950, la concurrència de feligresos perjudicava la vida monàstica, i per…
Sant Genís de Massadella (Navàs)
Art romànic
Situació La capella es dreça propera al mas Massadella, el qual és situat vora la carretera de Navàs a Serrateix, a la banda nord-oriental del terme Long 1 o 51’ 14” - Lat 41° 54’ 35” Hom hi va per la carretera de Navàs a Serrateix Del quilòmetre 3,4 arrenca un camí, situat a mà dreta, que amb un breu recorregut mena al mas Massadella, darrere el qual se situa la capella En aquest mateix mas hi ha la clau FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de Mujal primer, i després de Massadella, situat dins els límits del castell de Viver No…