Resultats de la cerca

La garantia dels ciutadans es fonamenta en l’existència de tribunals i en la normació estricta de la seva activitat Constitueix una branca del dret públic, i les seves normes tenen caràcter imperatiu Es divideix essencialment en civil i penal , bé que hom parla de la possibilitat d’unificar ambdós procediments, atesa llur estructura semblant Uns altres drets processals específics són l' administratiu , l' internacional i el canònic En l’ordenament positiu espanyol, les normes processals són contingudes principalment en les lleis d’enjudiciament civil i criminal,…

En fou secretari i principal impulsor Valentí Almirall Hi participaren nombrosos congressistes, dividits en dos grups oposats un de minoritari, partidari de la unificació del dret civil amb figures com Manté, Mascaró i Sol i Ortega, i un altre de majoritari i partidari de la conservació del dret civil català, que triomfà, gràcies a la collaboració de Buxaderes, Bertran i d’Amat, Vallès i Ribot, i Valentí Almirall, entre d’altres

A Catalunya, a efectes del dret civil i seguint el dret romà, la majoritat arribava a 25 anys fets, però actualment regeix la Constitució, que fixa la majoria d’edat, a tots els efectes, a 18 anys Segons el dret espanyol vigent, la responsabilitat criminal s’inicia a 16 anys tenir-ne menys de 18 és només un atenuant

A partir de la llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, els judicis declaratius passen a denominar-se processos declaratius, i són de dos tipus judici ordinari i judici verbal Per a poder determinar quin procés s’ha d’aplicar es tindrà en compte de forma predominant la matèria, amb la idea que així se solucionarà amb més rapidesa un gran nombre de casos i qüestions Amb aquesta regulació es decidiran a través de judici ordinari, sigui quina sigui la seva quantia, les demandes relatives a drets honorífics, les referents al dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge, les d’…

Aquesta locució també apareix en ablatiu in utroque iure , per a indicar que un advocat té ambdues llicenciatures dret civil i dret canònic

La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el…

Existia ja el 1003, i l’antiga església romànica fou transformada al llarg del segle XVII Guarda un antic sarcòfag esculpit segle XIV La quadra civil tenia des del segle XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí Aquest darrer donà el nom modern a l’església La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta fins el 1770, que s’uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic

Vida i obra Mestre, juntament amb Jaume Balmes, d’un cercle significatiu d’intellectuals i professionals que iniciaren la definició de l’anomenada escola conservadora catalana, gràcies a la seva tasca en el camp juridicofilosòfic, i que més tard concretaren en el camp de la política deixebles seus com Manuel Duran i Bas, Estanislau Reynals i Rabassa, Josep Coll i Vehí i Francesc Permanyer Figura clau en la definició d’una política burgesa liberal moderada però pròpia de Catalunya, marcà un primer apropament d’aquests intellectuals a la línia defensada fèrriament per la Junta de Comerç i, més…

Destinat a Barcelona, i a les ordres del jutge militar Enrique Marzo, presidí els interrogatoris i executà la major part dels turments als principals implicats en el procés de Montjuïc del 1896 Posteriorment fou cap de la policia especial de repressió de l’anarquisme a Barcelona i els seus mètodes li reportaren molts enemics com a Botxí de Montjuïc El 4 de setembre de 1897 el periodista anarquista Ramon Sempau intentà, sense èxit, d’assassinar-lo