Resultats de la cerca

Situació Detall d’un pany de mur, el qual, a desgrat de la seva ruïna i abandonament totals, deixa veure un aparell molt endreçat L Prat Es troba al peu de la serra de Pratformiu, a mà esquerra del Cardener i a l’altura d’uns 100 m, sobre l’església de Sant Serni, estratègicament situat dalt un turó espadat Mapa 292M781 Situació 31TCG847692 Al punt quilomètric 5 de la carretera de Sant Llorenç a la Coma hi ha un trencall ben senyalitzat, el qual, en poc més d’1 km, porta a Sant Serni Pel costat de tramuntana de l’església hi ha un petit camí que en uns deus minuts, passant per can Marcó i pel…

Situació Aspecte de l’església des del costat sud-oest, amb l’absis semicircular i una petita capella adossada al mur de migdia ECSA-JA Adell L’església de Sant Joan es troba al sud del recinte del castell de Carratalà Mapa 31-16 415 Situació 31TBF871962 Per a accedir-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent XEC-JAA Història La primera menció documental d’aquesta església data del 1168, any en què en l’ Ordinatio ecclesiis Ilerdensis s’esmenta l’ ecclesiam de Calaterra sota la prepositura del temple de Sant Llorenç de Lleida, signe evident de l’existència d’una comunitat…

Ainaud, J Gudiol J Verrié F R Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , Madrid, 1947 Ainaud de Lasarte J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , vol II, Barcelona, 1978, pàg79-91 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX», dins L’Art a Catalunya , Collecció «Dolça Catalunya», vol I, Barcelona, Ediciones Nauta, 1983 Alcolea Gil, S «Arquitectura del Renaixement i del Barroc», dins Art Català Estat de la qüestió , Barcelona, 1984, pàg239-251 Barraquer Roviralta, C Las casas de religiosos en…

Situació Notable portalada de l’església i finestra del mur de ponent, remarcables pel seu treball escultòric, actualment traslladades a l’església de Santa Maria del Pui Tolba ECSA - JA Adell Les ruïnes d’aquesta església són al recinte del castell de Falç Mapa 32-12 289 Situació 31TBG985640 Per a accedir-hi, cal prendre l’itinerari indicat a la monografia anterior JAA Història Aquesta església fou una de les més importants del país Als documents és qualificada d’abadia, car s’hi establí una comunitat de clergues regulars regida per un abat, però segons sembla sense continuïtat L’aspecte…

Introducció als còdexs de l’escriptori de Santa Maria de Ripoll El treball que emprendem tot seguit pretén d’ésser una aproximació des del punt de vista artístic al vell llegat de manuscrits dels segles X, XI i XII, nascuts a l’antic escriptori del monestir de Santa Maria de Ripoll Alguns d’ells perduts pel pas del temps, la majoria desapareguts en l’incendi que destruí una bona part del monestir i la seva Biblioteca l’agost de l’any 1835, la major part dels còdexs ripollesos restants són conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó Diversos atzars històrics fan que, d’altra banda, haguem d’anar…

Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…

Situació Un detall de l’exterior de l’església amb el campanar, l’element més important que ens ha pervingut d’època romànica, bé que la seva part inferior és coberta d’arrebossat i la superior ha estat molt modificada F Tur És l’església parroquial del municipi d’Espolla, situat als vessants meridionals de l’Albera, en un pujol proper repeu de la plana de l’Alt Empordà, a la capçalera del Merdanç L’església és situada a la part més alta i a l’extrem de tramuntana del nucli urbà Mapa 220M781 Situació 31TEG003936 Espolla es troba per la carretera local de la N-II, al Pont de Campmany, a Roses…

Un detall del foli 3v, amb una lletra capital “Q”, molt ornamentada, de determinació curvilínia i amb un cap d’animal Museu Episcopal de Vic Dos manuscrits diferents componen segons Josep Gudiol aquest volum en pergamí 111 i 38 folis de 32 x 24 cm Propietat de la catedral de Vic núm 7516 de l’inventari i XXXV de Villanueva, escrit en Carolina, les inicials són més abundants que en el Ms 38 Vic, relatiu també als Diàlegs de Gregori les defineixen amb negre, vermell, blau i groc No hi manquen els ataronjats * Com assenyalàvem ja en les notes sobre el Ms 38, la figura que es…

El poble de Sas es troba enlairat a 1 381 m d’altitud a la riba esquerra de la vall d’Erta, al sector de ponent del terme, sota el coll de Sas 1 480 m i el tossal de Sant Quiri Tradicionalment, la vall drenada pel riuet d’Erta conservà la primitiva estructura indígena fins ben entrada la senyorialització Després, el castell de Sas va ésser centre de l’anomenat batlliu de Sas que incloïa, a més, Erta, Sentís i Benés El topònim, pervivència del basc, fa referència al terreny d’altiplà poc productiu que s’hi troba Des del punt de vista documental són ben conegudes les bregues i disputes entre…

Situació Absis de l’església amb la clàssica decoració de motius llombards E Pablo Aquesta església es troba al petit poble de Vall-llebrerola, situat a la riba esquerra del torrent de Segues, aigua amunt de Vall-llebrera Mapa 33-13328 Situació 31TCG412454 S’arriba a Vall-llebrerola per una curta pista que arrenca de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, al costat d’un parador que hi ha a 1 km de Vall-llebrera JAA Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de la parròquia de Sant Ponç de Vall-llebrera A través d’aquesta parròquia va dependre del priorat canonical de Sant…