Resultats de la cerca

Situació Una vista del que queda del castell, amb una torre mig esfondrada J Bolòs Aquest castell és situat sobre el serrat de Can Sabata, a la dreta del poble de Montmajor El castell de Montmajor tenia una situació estratègica realment important, ja que dominava el camí de Cardona a Berga, la strata cardonensis , una de les vies fonamentals de comunicació del Berguedà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M 781 x 95,3 — y 51,6 31 TCG 953516 Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Cardona a l’Espunyola i…

Situació Torre de planta quadrada que s’alça al centre del sector est del recinte J Giralt El castell de la Maçana és situat al terme homònim, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa La fortificació es dreça dalt d’un cim prop del poble vell de la Maçana, conegut popularment com “el Vilot” Mapa 33-13328 Situació 31TCG249443 Per a accedir-hi cal prendre la carretera C-147 de Balaguer-Camarasa-Tremp, més coneguda com a carretera del Doll, i a 10, 6 km del nucli de Camarasa, havent passat la presa de l’embassament, hi ha la desviació a mà dreta senyalitzada amb el rètol “La Maçana” Per aquesta…

Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són agrupades en…

Situació Vista del conjunt, coronat per les restes de la torre del castell ECSA - J Bolòs El castell i el poble són situats al cim i als vessants d’un turó que s’alça entre la coma de Víllec i el riu de Bastanist Aquest turó és a poc més d’1 km al nord del veïnat de Víllec, a l’entrada de la vall davant seu, cap al nord-est, a 2 km, hi ha la població de Montellà Mapa 35-10 216 Situació 31TCG916891 Des de Martinet, cal agafar la carretera de Montellà i, molt aviat, la pista que surt a mà dreta i porta a Estana A 1,5 km d’aquest trencall hi ha una bifurcació Hem d’anar a la dreta i deixar l’…

Situació Un aspecte del recinte murallat, amb el portal que dona accés a l’església parroquial de Santa Eulàlia ECSA - A Roura Les restes de la muralla de la força de Marquixanes envolten la part més alta del nucli de població, a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia Mapa IGN 2348 Situació Lat 42° 38’ 43” N - Long 2° 29’ 11” E S’arriba al poble de Marquixanes per la carretera N-116, entre les poblacions de Prada i Vinçà JBH Història La vila de Marquixanes —el topònim de la qual, segons P Aebischer, provindria de Matres Caxanas “roures-mares” o grans roures— és esmentada en la…

Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, ben aparellat, de diàmetre un xic més petit que l’amplada de la nau F Tur El terme municipal de Cabanelles, situat a l’extrem de ponent de la comarca, al sector anomenat la Garrotxa d’Empordà, comprèn els poblats d’Espinavessa, l’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres, Vilademires i els petits veïnats de Casamor, la Cirera i la Palma Tot el terme té un poblament bàsicament dispers, format per un gran escampall de masies en una extensa rodalia actualment hi ha molts sectors, els més endinsats a la muntanya, completament…

Situació Vista de conjunt i detall de les ruïnes d’aquesta notable església on s’aprecia l’arrencada de les voltes i els arcs ultrapassats ECSA - J Ponsich dreta i A Roura esquerra L’església de Santa Maria del castell d’Oltrera, dins el conjunt extens de restes de la fortalesa, és situada a l’extrem de migdia del recinte superior, en el cimal del turó rocallós i acinglerat Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0,6” N - Long 2° 58’ 49,2” E L’itinerari per a arribar al castell i l’església és el mateix descrit en la monografia precedent PP Història Aquesta església no s’ha de confondre amb la…

La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…

Definició Les berrugues són tumoracions petites de l’epidermis, de formes diverses, degudes a una infecció vírica Freqüència Les berrugues són molt comunes, afecten persones dels dos sexes i de totes les edats Són especialment freqüents en nens una mica grans i adolescents La incidència màxima es dóna entre 12 anys i 16 A través de les revisions mèdiques rutinàries efectuades a escolars, hom ha pogut demostrar que gairebé un 10% dels infants en tenen En canvi, són més aviat estranyes en persones d’edat Causes Les berrugues són degudes a la infecció de la pell causada per un virus de la…