Resultats de la cerca
Es mostren 1013 resultats
Stefano Palatchi
Música
Baix.
Estudià amb Maya Maiska, Gino Bechi i Ettore Campogaliani a Itàlia El 1986 debutà al Gran Teatre del Liceu i, des de llavors, ha estat una veu habitual en aquest escenari, on ha cantat desenes d’òperes, entre les quals, Rigoletto , Aida , Il Trovatore , La Bohème , Macbet , La forza del destino , etc El 1989 també participà en l’estrena de l’òpera Cristóbal Colón , de Lleonard Balada, al costat de Montserrat Caballé i Josep Carreras el 1999, en el muntatge de Turandot que reinaugurà el teatre després de l’incendi, i el 2004, en l’estrena absoluta de l’òpera Gaudí , de Joan Guinjoan La …
Andrej Rubl’ov
El Salvador (~ 1400), icona d'Andrej Rubl’ov
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor d’icones rus.
Monjo del monestir de la Santíssima Trinitat de Zagorsk Sergiev Posad , on fou deixeble de sant Sergi de Radonež, passà després al de Sant Andrònic, de Moscou, on hi ha la seva tomba Sense abandonar els cànons tradicionals, sabé imprimir a les seves icones un alè de dolcesa i d’humanitat, enfront de l’hieratisme de la iconografia bizantina, que el convertí en l’exponent màxim de l’art iconogràfic rus Realitzà els frescs que decoren l’interior de la catedral de la Dormició Uspenskij sobor a Vladimir i de la catedral de l’Anunciació Blagoveščenskij sobor al Kremlin de Moscou, aquests en…
Walther von der Vogelweide
Walther von der Vogelweide, en una miniatura d’un manuscrit de Weingartner
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Poeta alemany, un dels representants més notables de la lírica dels minnesänger.
Són escasses les seves dades biogràfiques Fou de llinatge noble, i residí a la cort de Viena, juntament amb el també poeta Reinmar von Hagenau Més tard entrà al servei de l’emperador Frederic II, el qual li concedí un feu prop de Würzburg Hom conserva de la seva obra més d’un centenar de poemes, no tots d’atribució segura, repartits en uns trenta manuscrits Perfeccionà notablement la lírica, sobretot quant a l’estil La seva poesia amorosa, d’una sensibilitat extraordinària, rompé amb convencionalismes i insinuà la possibilitat de l’amor per damunt de la classe social, exaltant la …
quark b
Física
Quark pesant de la tercera generació, amb càrrega elèctrica -1/3 del valor absolut de la càrrega de l’electró i bellesa -1.
František Benda
Música
Violinista, compositor i professor de música bohemi.
De nen fou escolà de cor a Sant Nicolau de Praga 1718-20 i a la Hofkapelle de Dresden, Saxònia 1720-23 El 1723 tornà a Praga i ingressà al seminari per acabar els estudis Quan el canvi de veu el va apartar del cant, es dedicà al perfeccionament del violí Després de passar alguns anys a Viena i Varsòvia, el 1733 anà a Ruppin Brandenburg, on fou contractat per Frederic II de Prússia, al servei del qual restà fins a la seva mort En aquesta ciutat estudià composició amb els germans Graun, un dels quals succeí com a konzertmeister el 1771 El fet que no aprengués a tocar un instrument de teclat el…
Sebastiano Nasolini
Música
Compositor italià.
Alumne de Ferdinando Bertoni a Venècia, el 1787 es traslladà a Trieste, on fou mestre de clavicèmbal al Teatre San Pietro i mestre de capella de la catedral fins el 1790 En la seva activitat com a compositor destaquen les òperes La morte di Cleopatra 1791, Merope 1796, La morte di Mitridate 1796 o Il medico di Lucca 1797, realitzades en l’estil del final del segle XVIII Viatjà molt per seguir la representació de les seves òperes -és coneguda la seva presència a Londres per l’estrena d' Andromaca 1790-, i a Venècia entre el 1791 i el 1799 A partir d’aquest moment les dades sobre la seva vida…
Marco Gioseppe Peranda
Música
Compositor i cantant italià.
Possiblement fou alumne de G Carissimi a Roma, i a la dècada del 1650 cantava com a contralt a la cort de Dresden, on, entre els anys 1661 i 1663, treballà amb H Schütz com a vicemestre de capella El 1672 arribà a serne mestre de capella La seva aportació més interessant a la història de la música són els concerts sacres La resta de la seva producció religiosa comprèn misses, motets i oratoris Compongué també música instrumental, alguns madrigals i parts de dues òperes, Dafne i Jupiter und Io En la seva música coexisteixen elements característics de l’antiga escola alemanya, representada per…
anorèxia mental
Trastorn alimentari d’origen neuròtic consistent en el refús sistemàtic dels aliments, observat generalment en dones joves (15-25 anys).
Són símptomes determinats per al diagnòstic d’aquest trastorn alimentari d’origen psíquic el rebuig a mantenir el pes corporal per sobre del valor mínim normal segons l’edat i l’alçada una por intensa a augmentar de pes, a convertir-se en obès, fins i tot estant per sota del pes teòric l’alteració en la percepció del pes o la silueta corporal i la negació del perill que comporta el baix pes corporal, i en les dones postpuberals, amenorrea d’almenys tres cicles consecutius L’obstinació de no menjar és tan inflexible que el malalt es provoca el vòmit o abusa dels laxants a fi de no aprofitar…
goja
Folklore
Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca.
És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina