Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
Les ramnàcies
Grup format per quasi un miler d’espècies arbòries i arbustives, distribuïdes per tot el món, algunes de les quals s’han utilitzat per a extreure’n colorants i d’altres per a plantar-les com a ornamentals Les flors, axillars, petites i, de vegades, sense corolla, són hermafrodites i tetràmeres o pentàmeres El gineceu és bicarpellar, però té de vegades, quatre cavitats Els fruits poden ser secs o carnosos Algunes de les ramnàcies són plantes punxoses perquè tenen les estípules transformades en espines Ramnàcies 1 Espinavessa Paliurus spina-christi a aspecte d’una branca amb fulles, espines i…
modelisme naval
Transports
Art de fer models de vaixells en petit.
És la més vella de les formes de modelisme practicades actualment L’obra més antiga que hom coneix és la barqueta d’argent descoberta a la tomba de la reina Subad a Ur Caldea, que data d’uns 4 000 anys aC Hom ha trobat models de naus a sepulcres egipcis, com és el cas del de Tutankamon Referent als models grecs i romans, cal esmentar, respectivament, la proa de trirrem que fa de sòcol a la Victòria de Samotràcia i la nau de la font que hi ha a Roma davant l’església de Santa Maria alle Navicella Dels models medievals, el més antic és la famosa Coca de Mataró El modelisme naval comprèn…
menorquí
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat a Menorca, subdialecte del català insular o balear.
Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen…
Carola Rackete
Oficial de marina i activista humanitària.
L’any 2011 obtingué el títol de graduada en transport marítim per l’Escola Superior de Ciencies Aplicades de Jade Baixa Saxònia Els anys següents fou oficial de creuers i també de dues expedicions científiques alemanyes a l’Antàrtida de l’Institut Alfred Wegener i de la Universitat d’Hamburg, així com en vaixells de Greenpeace, entre d’altres En 2015-18 completà un màster sobre gestió mediambiental a la Universitat de Hill Anglaterra Des del 2016 fou capitana en vaixells de l’ONG alemanya Sea-Watch, dedicada a rescatar migrants i refugiats a la Mediterrània central, procedents sobretot de les…
Àlex Pella Valette

Àlex Pella Valette
Arx. A. Pella
Vela
Regatista.
Professional de creuer, ha navegat en diferents categories Participà en tres edicions de la Mini Transat, en què aconseguí la tercera 2003 i la segona posició 2005 A bord de l’ Estrella Damm , l'any 2010 assolí el rècord en la New York-Barcelona Transoceanic Sailing Record 12 dies, 6 hores, 3 minuts, fou tercer en la Volta a Espanya a Vela amb tripulació i participà en la segona edició de la Barcelona World Race 2011 L’any 2010 es proclamà campió del món de Class 40 El 2013 fou primer en la primera edició de la Route des Princes, amb el Prince de Bretagne , i segon en la Transat Jacques Vabre…
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…
pesantor
Astronomia
Física
Atracció d’un cos per la massa d’un astre a causa de la gravitació.
En el cas particular de la Terra, la pesantor d’un cos és el resultat de la combinació de la força de la gravetat i de la força centrífuga gravetat La pesantor en la superfície d’un astre depèn de la seva massa i del seu radi, de manera que mentre que a la Lluna el seu valor seria una sisena part del de la Terra, a Mart en fóra la tercera part A bord d’una astronau o d’un altre giny espacial en vol balístic la pesantor és nulla, llevat dels curts períodes d’acceleració o de frenada, i l’astronauta, en estat d'apesantor, sembla que floti en l’aire, de la mateixa manera que…
Iorgos Seferis
Història
Literatura
Nom amb què és conegut Geórgios Seferiadis, poeta i diplomàtic grec.
Estudià a Atenes i a París, on conegué la poesia francesa De tornada a Grècia, l’any 1931 es donà a conèixer amb Στροφή, un llibre de poemes que significava un nou tombant de la poesia grega vers el simbolisme i l’hermetisme Cònsol a Londres, estudià la poesia de TSElliot del qual traduí al grec The Waste Land , el 1936, precedit d’un llarg i important estudi i publicà Mithistórima 1935, traducció catalana de Carles Miralles, obra en la qual, abandonant el vers encadenat i les recerques de musicalitat, descriví amb varietat de tons i d’imatges la nostàlgia d’una riba perduda les possessions…
Les salines i els saladars de Villena
Un aspecte dels saladars de Villena, amb la sal que aflora a terra en època de secada Rafael Paulo Les salines i els saladars de Villena 217, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquests dos espais marjalencs d’origen endorreic se situen a ponent del riu Vinalopó, en les proximitats de les poblacions que els donen nom La seva extensió en el passat —425 i 750 ha respectivament— pot considerar-se que fou relativament gran si tenim en compte les dimensions de les conques i els recursos hídrics del territori Avui, però, la major part ha estat dessecada, per obres de…
Les monotropàcies
Pirolàcies 1-2 i monotropàcies 3 1 Pyrola minor a aspecte general de la planta amb bona part de les flors del raïm terminal obertes x0,5, b detall d’una flor x 2 c detall d’un estam x 10 2 Pyrola secunda a detall d’una flor, amb l’estil molt més llarg que el de P minor x 2 b detall d’un estam x 10 3 Monotropa Monotropa hypopitys a aspecte general x0,5 b detall d’una flor amb els pètals pilosos interiorment x 2 c androceu i gineceu x2 Eugeni Sierra Petita familia, molt afí a les pirolàcies, dins la qual la inclouen alguns autors Se’n separa principalment perquè comprèn plantes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina