Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
Antoni Maria Gallissà i el mite del "Castell dels Tres Dragons"
En els llibres d’història dedicats a l’art català modern, hom hi troba la figura d’Antoni Maria Gallissà al costat d’importants arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Antoni Gaudí D’aquests tres últims, en coneixem força bé el seu treball, ja sigui per mitjà de les biografies o bé per monografies de les seves obres Contràriament, però, la persona i l’obra de Gallissà han transcendit ben poc Què fa doncs que mereixi estar entre els arquitectes catalans més significatius de principi del segle XX La resposta es troba en la seva breu però fecunda producció,…
El taller i els forns de ceràmica grisa del castell de Cabrera d’Igualada
Art romànic
Situació Cambra de cocció i graella d’un dels forns de ceràmica Jordi Enrich Aquesta terrisseria artesanal és situada a una altitud de 340 m i sobre el curs del riu Anoia Mapa 35-15391 Situació 31TCF910971 S’hi arriba per mitjà d’un brancal que surt de la carretera de Capellades a Martorell i que mena a una urbanització denominada del “Castell de Cabrera” L’esmentat trencall arrenca concretament del pont sobre el riu Anoia, prop de la població de Capellades, al costat dret del riu A peu d’uns carrers de la urbanització residencial i a uns 150 m del castell podem apreciar l’existència d’unes…
Sant Esteve de Castellar Vell (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del terme, abandonada durant dos segles i ara en curs de restauració Rambol Sant Esteve de Castellar és l’antiga parròquia de Castellar del Vallès, coneguda popularment per Castellar Vell És situada al sud-oest de la població, a 309 m d’altitud S’alça a l’ample cim d’un turó, encastellada, envoltada de pregones barrancades Mapa L36-15392 Situació 31TDG228063 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Castellar del Vallès a Matadepera i Terrassa Al quilòmetre 23,950, en un revolt molt tancat, surt una pista en direcció sud Allà mateix hi ha can Sallent Després d…
assecadora

Assecadora directa contínua de tambor rotatiu
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu, màquina o instal·lació que serveix per a assecar alguna cosa.
Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba Les assecadores industrials, aparells o installacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i…
argila

Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…
A l’avantguarda internacional. 1931-2007
Després del Modernisme i del Noucentisme, tot i que foren dos moviments artístics ben oposats desestabilitzador, desconstructor i orgànic, el primer ordenat, constructor i funcional, el segon, el sector més lúcid de la plàstica catalana va fer un nou salt Simplificant, d’aquest salt se n’ha dit avantguarda Es tracta d’un moviment que inclou elements molt diversos ruptura amb l’academicisme i l’historicisme, com fa el Modernisme, proposta de noves formes d’entendre el món i de viure, com fan el Modernisme i el Noucentisme, adaptació / refús a/de la societat de masses Alguns noms –lligats…
Cavorques de les Roques del Tit (Ventalló)
Art romànic
Situació EI paratge conegut com les Roques del Tit és a llevant de Vila-robau, a poc menys d’1 km El lloc es caracteritza pels marges acinglerats sobre el riu i en formació de conglomerat i terrasses argiloses, com també afloraments de roca que creen diversitat de penyes En aquest punt hi ha les ruïnes de l’anomenat “Molí de les Roques del Tit”, que en realitat és l’edifici de la resclosa on s’inicia el rec del Molí que portava l’aigua als molins, situats aigües avall, de l’Arbre-sec i de l’Armentera, que foren importants fins a època moderna Al marge hi ha també les restes d’un pou de glaç i…
Vilatge de Vinatesa (Lleida)
Art romànic
Situació El tossal més meridional dels tres que hi ha a Vinatesa, amb restes d’una fortificació i d’habitatges adossats a la penya ECSA-J Bolòs La partida de Vinatesa és situada al sud-est de la ciutat de Lleida, prop del terme d’Artesa de Lleida En aquesta partida, hi ha diversos turons, habitats en època medieval i situats al costat sud del rec de la Femosa Mapa 32-15 388 Situació 31TCG044043 Per a arribar-hi hem d’agafar la carretera que des del Cappont va a la Bordeta i després cap a Artesa de Segre Poc després, agafarem la carretera que va a l’aeròdrom d’Alfés A 1 km del trencall, ja…
Ceràmica andalusina de Tortosa
Art romànic
Introducció Peça de terra cuita, probablement una nina, del segle XI ECSA - J Colomé La ceràmica islàmica de la ciutat de Tortosa constitueix un dels conjunts més representatius dels vestigis de la civilització andalusina durant la seva presència a les terres de l’Ebre El procés del seu estudi es va iniciar fa ja alguns anys amb els treballs d’investigació arqueològica que es realitzaren per a conèixer el traçat urbà medieval de la ciutat La següent exposició correspon als diferents tipus ceràmics identificats en els estudis realitzats a l’excavació arqueològica de la plaça de Sant Jaume…
El poblat de l'Oral
Poblat ibèric de l'Oral, Sant Fulgenci, ~525-450 aC LA Situat a Sant Fulgenci, al Baix Segura, el poblat ibèric de l'Oral té poc més d'una hectàrea d'extensió, i és a 40 m d'altitud sobre el nivell del mar, en un dels últims contraforts de la serra del Molar, al sud de la província d'Alacant Domina una àmplia zona que a l'antiguitat estava ocupada pel mar, formant una entrada que es va convertir en albufera, la dessecació de la qual, al llarg del segle XVIII, fou l'origen d'alguns dels pobles actuals Encara avui les grans avingudes del riu Segura inunden periòdicament gran part d'aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina