Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
Earl J. Hamilton
Historiografia catalana
Historiador de l’economia.
Vida i obra Es doctorà a la Universitat de Harvard, on estudià amb Abbot Payson Usher, autor d’un conegut estudi titulat Taula de Canvi de Barcelona, que també estudià el preu del blat a França i a Anglaterra durant el període medieval Fou professor d’economia a la Duke University 1927-44, a la Northwestern University 1944-47 i a la Universitat de Chicago 1947-67 Fou editor de Journal of Political Economy durant set anys i president de l’ Economic History Association els anys 1951 i 1952 Influït per Usher, Hamilton investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on rebé la influència de F Valls i…
espectroscòpia d’ultraviolat i visible
Química
Tècnica espectroscòpica d’absorció (absorciometria).
Es basa en la interacció de la radiació electromagnètica de l’ultraviolat 100 nm ≤ λ ≤400 nm o del visible 400 nm ≤ λ ≤ 750 nm amb ions, molècules o radicals, la qual origina transicions entre diferents estats electrònics d’aquestes espècies, mitjançant la promoció d’electrons cap a orbitals moleculars desocupats Dels diferents tipus d’espectre, els d’ultraviolat i visible, coneguts genèricament com a espectres electrònics , són els que comporten bescanvis energètics més grans de l’ordre de 200-500 kJ L’absorció d’aquests tipus de radiacions provoca alhora variacions energètiques…
Evolució de la participació i del vot
L'orientació del vot d'esquerres o de dretes Per comprendre l’escrutini des de l’electorat, i no des de la perspectiva del repartiment d’escons als partits, hem sumat els vots obtinguts per les candidatures de 1931 a 1936 entorn de dos pols que denominem «esquerres» i «dretes» Considerem vots d’esquerres o de dretes els d’aquelles candidatures o personalitats independents correlacionades respectivament, de manera positiva o negativa, amb el Front d’Esquerres de 1936 Hem procedit així sempre, amb la sola excepció del Partit Radical, tal com explicarem més endavant El PRR constitueix una…
dom
Geografia
Estructura hidrogràfica en la qual les corbes isopícniques, que en la vertical del mar s’ordenen en el sentit d’augmentar la densitat en augmentar la fondària, adopten una forma de cúpula.
Aquesta estructura implica l’existència de gradients horitzontals de densitat i el més sovint també de pressió, amb els quals es corresponen forces horitzontals i corrents associats Són conegudes estructures d’aquesta mena a certes regions tropicals orientals de l’Atlàntic doms de Guinea i d’Angola i el Pacífic dom de Costa Rica
voltamperometria
Química
Mètode d’electroanàlisi quantitativa i qualitativa que, per mitjà de les corbes intensitat-voltatge en l’electròlisi d’una dissolució, permet de determinar la natura d’alguna espècie química i la seva concentració.
mapa

Mapa d’Europa al segle XIV a l’Atles Català, del cartògraf Abraham Cresques
Cartografia
Representació gràfica plana (en paper, plàstic, teixit, cartó o altre material) de la superfície de la Terra, o d’una porció d’ella, segons una escala i una projecció donades.
L’elaboració dels mapes és objecte de la cartografia, i la seva utilització, de primer especialitzada per a la geografia o per a la navegació marina o aèria carta , cada dia és més estesa en la illustració de tot allò que té una base espacial Amb el coneixement progressiu de l’Univers hom comença també a fer mapes d’altres astres, sobretot de la Lluna A causa de la complexitat de la realitat a representar, tot mapa comporta sempre una simplificació de les dades, mitjançant la selecció de la informació i la utilització de signes convencionals La simplificació, lògicament, és més gran com més…
escriptura gòtica
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana.
El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i…
art austríac
El Bes, del pintor austríac Gustav Klimt (1862-1918)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat als territoris germànics que constituïren el nucli tradicional del patrimoni de la casa d’Àustria, i, posteriorment, a la República d’Àustria.
Malgrat que l’art austríac no tingué, dins l’art alemany, característiques unitàries fins a l’acabament del s XVII, a la Baixa Àustria aparegué —possiblement des de l’època romànica— un tipus d’esglesiola camperola amb el campanar situat sobre l’altar major chorturm i de capella funerària comunitària de planta circular destinada als vassalls feudals Un altre tret característic és la gran influència del ordes mendicants, que feren d’Àustria un país capdavanter en l’oposició a la catedral gòtica de tipus francès aquesta fou substituïda per un tipus d’església simple i funcional hallenkirche,…
cos
Matemàtiques
Conjunt dotat de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte), amb les següents propietats: respecte a la suma el conjunt té estructura de grup commutatiu, i també amb el producte és grup, commutatiu o no, i segons això el cos es dirà d’una manera o d’una altra.
A més, hom exigeix que l’operació × tingui la propietat distributiva respecte a la + Hom pot dir, doncs, que un cos és un anell tal, que cada element té invers respecte a l’operació × Un cos té només dos ideals el 0 i ell mateix Els exemples més immediats són el cos ℝdels nombres reals, amb les operacions usuals de suma i producte, el cos ℚdels nombres racionals i el ℂdels complexos Hi ha el cos de dos elements 0 i 1, amb les operacions + 0 element neutre 1 + 1 = 0, i × habitual Com a exemple de cos no commutatiu hi ha el dels quaternions La característica d’un cos és el nombre més petit p…
tobogan

Ander Mirambell participà en les proves de tobogan als Jocs Olímpics de Vancouver (2010) i de Sotxi (2014)
BUFF
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern, també conegut com skeleton, consistent a lliscar, ajagut i de bocaterrosa, per un circuit de gel sobre un trineu monoplaça denominat tobogan, giny d’uns 50 cm de llargada i 40 cm d’amplada que descansa sobre dos patins d’acer.
L’origen es remunta al 1882, quan soldats britànics construïren, entre les poblacions suïsses de Davos i Klosters, una pista que, a diferència de les canadenques i americanes, incorporà les primeres corbes Prop d’allí, a Saint-Moritz, els descensos en trineu havien estat molt populars entre els turistes anglesos durant la segona meitat del segle XIX El 1884 s’hi construí la Cresta Run, primera pista de gel natural del seu tipus, que acollí la prova de trineus Grand National El 1887, any que també es fundà el Sankt Moritz Tobogganing Club, un participant es llançà per primera vegada de cap, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina