Resultats de la cerca
Es mostren 1126 resultats
José Remesal Rodríguez
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’antiguitat andalús.
Doctorat a la Universidad Complutense de Madrid 1977, és catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona des de l’any 1988, on ha desenvolupat una línia de recerca sobre la producció i el comerç d’aliments en l’antiguitat Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques, entre les quals les del Monte Testaccio a Roma Dirigeix també el projecte sobre epigrafia amfòrica a Baden-Württemberg, el projecte Amphoren aus Xanten i la secció d’epigrafia llatina del projecte Corpus International des Timbres Amphoriques de la Union Académique Internationale Entre les seves…
dret romà
Dret
Dret romà
Conjunt de regles que presidiren les relacions jurídiques del poble romà en les diferents èpoques de la seva història.
Experimentà diverses fases de desenvolupament Primerament hi hagué la fase del ius civile , des de la fundació de Roma, l’any 714 aC, fins a la segona guerra púnica l’any 201 aC és l’època de l’estat ciutat, i el dret té unes característiques simples i un caràcter rígid i consuetudinari Posteriorment sorgí el ius gentium , l’any 201 aC, el qual perdurà fins a la mort d’Alexandre Sever l’any 235 dC és un dret regulador del comerç dels romans enfront dels estrangers i dels esclaus, on la llei té un paper secundari Finalment aparegué el ius hellenicoromà o bizantí, l’any 235, que es mantingué…
àguila

Figura de l’Àguila de La Patum de Berga
© Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès pròpia de diverses poblacions catalanes (Agramunt, Berga, Palma, Girona, Olot, Pollença, Sitges, Valls, Vilafranca del Penedès, etc).
És representada encara a Valls àguila de Valls , en la festa major 24 de juny, per un ninot que duu un colom blanc a la boca, el qual evoluciona davant les autoritats al so d’una música peculiar de gralles hom diu que fa la balladeta L’àguila acompanya altres comparses gegants, gegantons, nans, cavallets, dracs, etc al ball de l’àguila , que forma part de les festes de La Patum de Berga el dia de Corpus, de manera similar al ball de les àguiles de Pollença, celebrat el 2 d’agost i datat des del segle XVI, o a la disfressa d’àguiles que hom feia a Palma fins al segle XIX Cal…
Tomàs Bel i Sabatés
Escultura
Escultor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1941-47, hi fundà amb Josep Maria Garrut el grup Els Betepocs, que difongué l’art i la cultura a Catalunya a través d’uns anomenats Campaments Pictòrics Exposà en galeries barcelonines Argos, 1947 Syra 1955 Nàrtex, 1974, bé que no s’integrà als circuits comercials És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós cambril de la Mare de Déu, a Núria església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell església del Corpus Christi, a Barcelona, que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització Posteriorment feu…
Làpida de Ponç Duran (Vilafranca de Conflent)
Art romànic
Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans deVilafrancadeConflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP…
Juan Bautista Plaza
Música
Compositor i musicòleg veneçolà.
Estudià amb el compositor i pianista JM Suárez El 1920 començà a treballar al servei de la catedral de Caracas Aquell mateix any viatjà a Roma, on romangué fins el 1923 Quan retornà, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de Caracas fins el 1948 Entre els anys 1933 i 1944 classificà i restaurà els manuscrits de l’Archivo de Música Colonial Per encàrrec del govern realitzà diversos arranjaments de l’himne nacional l’any 1947 El 1949 rebé la càtedra d’harmonia a l’Escuela de Música y Declamación També exercí com a crític musical i conferenciant El seu corpus és…
Antoni Llorenç
Música
Orguener i sacerdot franciscà català.
Membre destacat de l’escola orguenera catalana, treballà amb el seu deixeble fra Joan Olius Juntament amb Joan Martí, mestre d’orgues de Girona, bastí l’orgue de Tuïr el 1611 El 1613, tots dos frares treballaren en el de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i en 1624-25, en el nou instrument de la Seu Vella de Lleida façana de 8', dos teclats, cadireta i 22 jocs, on aprofitaren obra de Josep Bordons A Girona treballaren en els orgues de la Seu i en el de Sant Fèlix Entre el 1631 i el 1633 bastiren l’orgue gran de la catedral de València 8', dos teclats, cadireta i 32 jocs, ajudats per…
Francesc Morera i Cots
Música
Compositor, mestre de capella i organista valencià.
El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els…
Antoni Montesinos i Millo
Música
Compositor, mestre de capella i organista valencià.
S’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de València, sota el mestratge de F Morera i R Anglès Del 1779 al 1786 succeí Manuel Tahuenga com a organista segon de la seu valenciana Ordenat de subdiaca, regí la capella musical de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló El 1787 fou nomenat mestre de capella de l’església del Corpus Christi La majoria de les seves obres es conserven a l’arxiu de la catedral de València El conjunt de la producció musical de Montesinos inclou una notable producció de villancets de sis a vuit veus amb violins, orgue i baix continu,…
Joan Genís Peris
Música
Compositor valencià.
La seva carrera musical començà a Oriola, on ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata entre el 1562 i el 1581 Aquest any fou elegit per a fer-se càrrec del magisteri de capella de la catedral de València Allí tingué, entre els seus deixebles, Joan Baptista Comes El 1595 retornà a Oriola, on havia obtingut una canongia i hi restà Les seves obres es conserven a la catedral de València, a la de Segòvia i al Collegi del Corpus Christi de València Les que es guarden a la catedral d’Oriola són transcripcions posteriors Se’n coneixen una cinquantena, la majoria de caràcter…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina