Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
Sant Miquel de Cruïlles

Interior de l'església de Sant Miquel de Cruïlles
© Jaume Ferrández Rubió
Monestir
Antic monestir benedictí, al poble de Sant Miquel de Cruïlles (Baix Empordà).
L’edifici És un temple de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, i amb transsepte Les naus tenen voltes de canó, que recolzen sobre pilars cruciformes i arcs torals de mig punt També té volta de canó el transsepte, on destaca, al punt d’intersecció amb la nau, una cúpula semiesfèrica sobre trompes que a l’exterior es tradueix en un cimbori Els absis, que s’obren mitjançant un arc en gradació, tenen voltes de quart d’esfera Menys al sector del transsepte, a l’exterior conserva la decoració llombarda Aquesta consisteix en sèries d’arcuacions cegues que formen un…
Les saxifragàcies
Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben oberta, amb…
Algues continentals introduïdes o invasores
Hi ha tres espècies de diatomees que han estat introduïdes en les aigües continentals i que presenten diferents graus d’invasivitat Didymosphenia geminata afecta l’ictiofauna i també les canalitzacions i les construccions, com ara les de les centrals hidroelèctriques, que resten obturades per les colònies d’aquesta diatomea introduïda a les aigües continentals Núria Flor-Arnau L’espècie Didymosphenia geminata té frústuls heteropolars, grans i robusts, i un sol eix de simetria axial, capitat en ambdós àpexs Les estries són puntejades i en un costat de l’àrea central es diferencien de 2 a 5…
Les crisofícies
Si les xantofícies són un grup on la organització monadal tenia poca importància, les crisofícies constitueixen un grup d’organismes aquàtics, amb el centre de gravetat situat novament en els organismes monadals, nedadors, unicellulars o colonials Però han arribat bastant lluny en llur diversificació evolutiva, ja que tenen també representants capsals Chrysocapsa , coccals Chrysosphaera , ameboides Ryzochrisis , tricals Phaeothamnion i fins hístics Thallochrysis És possible que el pas a aquests nivells d’organització més complexa s’hagi produït diverses vegades L’organització de les…
pollerenca
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de barret castany daurat, convex i amb mamelló, viscós; de cortina en forma de teranyina mucilaginosa; de làmines lliures, gruixudes i rubiginoses; i de cama llarga i robusta, lleugerament radicant, ornada a la part inferior amb collars d’esquames de color bru violaci.
És freqüent en boscs de muntanya No té valor gastronòmic
Museu Nacional d’Art de Catalunya

Exterior del Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Lluís Prats
Museu
Institució creada pel Govern de la Generalitat el 1934 a Barcelona amb el nom de Museu d’Art de Catalunya i amb seu al Palau Nacional de Montjuïc.
Orígens i evolució Els precedents llunyans de la formació d’aquesta institució cal cercar-los en l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, on es van presentar, dins la Secció d’Art Antic de l’Exposició, un notable conjunt de peces d’art medieval —les primeres que integrarien tot seguit el Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, i moltes altres procedents de diversos llocs i colleccions privades— Fou llavors que s’observà el decisiu interès per l’art medieval i la valoració i recuperació del ric patrimoni cultural i artístic del país durant aquest període Així doncs, poc temps després…
Tresor de la catedral de Tortosa
Art romànic
Arqueta Fins a la Guerra Civil Espanyola 1936-39, al tresor de la catedral de Tortosa es conservaven dues arquetes àrabs de característiques semblants En l’actualitat només en resta una, amb el núm d’inventari 163 segons el catàleg fet per J Ferrandis, mentre que l’altra, amb el núm d’inventari 162, va desaparèixer a conseqüència de l’esmentat conflicte bèllic Es tracta d’una arqueta de base rectangular, amb una tapa trapezoïdal El fons és de marqueteria de fusta amb incrustacions d’ivori Tots els seus…
L’evolució del retaule durant el segon gòtic internacional
Art gòtic
Tot i que els canvis estructurals més significatius que experimentà el retaule en temps de l’internacional es donaren durant la primera etapa, també n’hi va haver en 1425-50, aproximadament Consistiren sobretot en la substitució de les redortes per pilars i en una certa tendència a incloure-hi menys escenes, però força més grans Tanmateix, els testimonis de retaules dels diferents indrets del territori català ofereixen una gran diversitat tant pel que fa a l’estructura com a la tècnica emprada Els canvis estructurals del període anterior es consolidaren plenament durant aquesta segona època…
Artritis infecciosa
Patologia humana
Definició L’ artritis infecciosa consisteix en la inflamació de les articulacions deguda a diversos tipus de gèrmens, com ara bacteris, virus o fongs Com que la infecció articular pot constituir un focus infecciós, a partir del qual els gèrmens es disseminarien a d’altres regions de l’organisme, i per tant provocar complicacions greus, hom la considera una urgència mèdica que requereix l’ingrés hospitalari del malalt Causes Els gèrmens capaços de provocar una artritis infecciosa són nombrosos Entre els infants, sovint és deguda a l’estafilococ daurat Staphylococcus aureus i el…
Sant Iscle de Centenys (Esponellà)
Art romànic
Situació Capçalera, sobrealçada i transformada en èpoques posteriors, de la petita església parroquial L’església parroquial de Sant Iscle és situada dins el veïnat de Centenys, pertanyent al municipi d’Esponellà, i al límit de llevant del Pla de Martís Mapa L38-12295 Situació 31TDG823678 Des de Banyoles s’hi accedeix per la carretera que va d’aquesta població a Figueres a 3 km aproximadament, a la urbanització de Malianta, cal prendre a mà dreta la carretera de Fontcoberta i més enllà, a mà esquerra, desviar-se i prendre la carretera local asfaltada i senyalitzada que porta al veïnat i a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina