Resultats de la cerca
Es mostren 999 resultats
farmacologia
Farmàcia
Ciència que estudia les substàncies que modifiquen les estructures i les funcions de la matèria viva en tots els nivells d’organització.
Hom pot dividir la farmacologia en dues branques la qualitativa i la quantitativa La farmacologia qualitativa té com a objecte descobrir l’acció i les propietats de les drogues sobre les estructures, les cèllules, els òrgans, els organismes, els aparells, etc, mitjançant tests fisiològics, bioquímics, enzimàtics, físics, etc Aquests tests són fets per analogia amb substàncies de propietats conegudes, i poden evidenciar propietats farmacològiques inherents a estructures químiques definides La recerca d’aquestes activitats, mitjançant tests específics, és anomenada screening La farmacologia…
Consell d’Estat
Política
Òrgan consultiu suprem del Govern de l’Estat espanyol.
Té l’origen en el Consejo de Estado 1522, instituït per Carles V, que, llevat de períodes molt breus, s’ha mantingut des d’aleshores Circumscrit inicialment a funcions d’assessorament reial, la Constitució del 1812 el dotà de funcions consultives en el marc d’un ordenament polític regit per la divisió de poders Del 1845 al 1904 exercí de vegades funcions contencioses o jurisdiccionals La Constitució Espanyola del 1978 defineix el Consell d’Estat com l’òrgan consultiu suprem del Govern La composició i les competències són regulades per una llei orgànica La seva funció principal…
Jean-Baptiste Say
Economia
Economista francès.
Difongué les idees de Smith al continent europeu Després de la lectura de Wealth of Nations publicà el seu Traité d’économie politique 1803, que tingué cinc edicions Dificultats amb Napoleó en retardaren la segona edició, i dirigí una filatura de cotó a Auchy-les-Hesdins, fet que li permeté de viure una experiència empresarial El 1816 explicà un curs d’economia política a l’Ateneu i l’any 1819 li crearen un curs d’economia industrial al Conservatori d’Arts i Oficis Publicà el seu Cours d’économie politique , en 6 volums, entre el 1828 i el 1829 L’any següent fou nomenat professor d’economia…
Aliança Democràtica Europea de Catalunya
Partit polític
Partit fundat el 1987 que “se sustenta en la ideología de la Democracia Cristiana” i es defineix d’àmbit europeu.
Actua coalitzat amb l’ Agrupación de Electores de José Maria RuIz-Mateos El coordinador a Lleida és Joaquín Tiffon Soler
llei fonètica
Fonètica i fonologia
Segons M. Grammont, fórmula que defineix el canvi experimentat per una articulació en una zona i en un moment determinats.
Una llei fonètica general per a totes les llengües romàniques occidentals és la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines llat vita > cast, cast, port, etc vida
coberta d’arqueig
Transports
Coberta que el reglament defineix com a límit superior dels espais que necessàriament han d’estar compresos en l’arqueig.
Segons la reglamentació espanyola, és la coberta superior en aquells vaixells que en tenen una o dues, i, en vaixells que en tenen més de dues, la segona comptant a partir del pla del vaixell
enharmònic
Música
Adjectiu que, en l’expressió ’gènere enharmònic', defineix un dels tres gèneres melòdics (gènere1) de la teoria grega clàssica.
mesomeria
Química
Propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una forma característica.
És anomenada també ressonància Hom defineix un compost que presenta mesomeria com un híbrid de ressonància o estat mesomèric d’una mateixa substància, la fórmula de la qual aleshores és representada mitjançant la de les diverses formes possibles separades amb el signe ↔ així per exemple, hom té Les formes mesòmeres, dites també formes límit o en ressonància , d’una mateixa substància difereixen per la distribució dels electrons d’enllaç, alguns dels quals es desplacen d’àtom efecte mesomèric, bé que els àtoms ocupen les mateixes posicions en totes dues formes Cal dir que l’…
límits d’Atterberg
Construcció i obres públiques
Valors que defineixen l’estat de consistència d’un sòl cohesiu separant els quatre estats diferents que pot presentar en funció del contingut d’humitat, expressat en tant per cent de sòl sec.
Els estats d’un sòl cohesiu de més a menys contingut d’humitat són líquid viscós, sòlid plàstic, sòlid tou o semisòlid i sòlid rígid Els límits d’Atterberg entre els quatre estats són límit líquid —entre el líquid i el sòlid plàstic—, límit plàstic —entre sòlid plàstic i sòlid tou— i límit de retracció —entre sòlid tou i sòlid rígid— Malgrat que la definició d’aquests límits és arbitrària, són de gran utilitat gràcies a l’experiència acumulada Els assaigs de determinació dels límits d’Atterberg, principalment els dels límits líquid i plàstic, formen part dels anomenats assaigs d’identificació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina