Resultats de la cerca
Es mostren 1661 resultats
Alfred Julius Ayer
Filosofia
Filòsof i lògic anglès.
Fou professor de lògica a la Universitat d’Oxford i a la de Londres 1946-59 La seva obra de joventut Language, Truth and Logic 1936, és una síntesi brillant i combativa del neopositivisme lògic anglosaxó, on s’insisteix en el principi segons el qual el significat d’una proposició resideix en la seva verificació, i en el rebuig de tota proposició metafísica per inverificable i, doncs, banal ‘meaningless’ En les seves obres posteriors — The Foundations of Empirical Knowledge 1940, Philosophical Essays 1954, The Problem of Knowledge 1956 i Philosophy and Language 1960— retorna als mateixos temes…
cost inicial
Economia
Cost que, per definició, és inevitable, puix que cobreix les despeses de l’equip necessari per a l’inici del procés productiu.
funció mesurable
Matemàtiques
Funció entre espais mesurables tal que l’antiimatge d’una part mesurable del recorregut és una part mesurable del domini de definició.
Immaculada Concepció
Doctrina segons la qual Maria, en virtut de la gràcia preventiva de Crist, fou preservada del pecat original des de l’instant que fou concebuda.
Aquesta creença, sense fonament explícit en la Bíblia, fou definida com a dogma de fe per Pius IX el 1854, amb la butlla Ineffabilis Deus Hom arribà a aquesta definició després de molts segles de discussions teològiques i amb una tradició de pietat popular Grans teòlegs, com sant Bernat de Claravall, sant Albert Magne, sant Bonaventura, el mateix sant Tomàs d’Aquino i, posteriorment, l’escola dominicana, d’acord amb el principi de la universalitat del pecat original, s’oposaren a aquesta doctrina En foren defensors, entre d’altres, Ramon Llull, Duns Escot i, posteriorment, l’orde franciscà…
causa
Filosofia
Tot allò que explica d’alguna manera l’existència o el canvi d’una cosa.
El terme és correlatiu d' efecte L’influx de la causa en l’efecte s’anomena causalitat Hom distingeix habitualment entre la causa que produeix l’efecte i l’ocasió o la condició que permeten, faciliten o provoquen la producció de l’efecte per la causa Aristòtil i els escolàstics distingien quatre causes formal allò que fa que una cosa sigui allò que és, material allò de què és feta una cosa, eficient allò que ha produït una cosa o un canvi i final allò en vista a què és feta una cosa Les dues primeres són anomenades intrínseques , perquè passen a formar part de la cosa causada com a principi…
material fotocròmic
Química
Material capaç de canviar de color de manera reversible en funció de la intensitat de la llum que rep.
En general es tracta de molècules orgàniques amb una certa inestabilitat que canvien d’estructura molecular per ruptura d’enllaços covalents per la influència de la radiació lumínica Aquest canvi molecular canvia l’espectre d’absorció de la molècula i, per tant, el seu color Les primeres aplicacions comercials de materials fotocròmics han estat en les lents òptiques, que canvien de color en funció de la llum que reben i actuen com a protectors solars Els materials fotocròmics tenen aplicació en el camp tèxtil en la confecció de teixits protectors o bé amb memòria de forma Algunes proteïnes,…
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori…
addició
Matemàtiques
Operació consistent a fer correspondre a cada parell d’elements d’un determinat conjunt un altre element del mateix conjunt, anomenat suma.
La definició específica d’addició varia segons els elements als quals hom la vulgui aplicar Entre nombres naturals, el resultat de l’addició, és a dir, la suma, és el nombre natural que representa el conjunt que és reunió de dos conjunts sense elements comuns que representin els addends Si A té dos elements, A = {a,b}, i B té tres elements, B = {c,d,e}, la reunió A∪B = {a,b,c,d,e} té cinc elements, 2 + 3 = 5 Entre nombres reals, el resultat de l’addició és obtingut sumant o restant els valors absoluts dels addends segons que aquests siguin del mateix signe o de signe contrari El signe de la…
oxidant
Química
En una reacció d’ oxidoreducció
, l’espècie que guanya electrons, reduint-se.
No existeix cap definició absoluta del terme, puix que molts reactius poden comportar-se com a oxidants o reductors, segons el sistema enfront del qual actuen així, per exemple, el peròxid d’hidrogen, que actua generalment com a oxidant, actua com a reductor enfront del permanganat en medi àcid No obstant això, els potencials d’oxidació-reducció constitueixen una mesura, exacta si hom treballa en condicions de reversibilitat, del poder oxidant de les substàncies Els composts emprats comunament com a oxidants pertanyen a tipus molt diversos, i entre ells cal esmentar, a més de l’oxigen i l’ozó…
nom
Gramàtica
En gramàtica tradicional, terme que designa globalment les parts de l’oració anomenades substantiu i adjectiu, que expressen, respectivament, els éssers i llurs qualitats o determinacions.
Més estrictament, aquest terme ha estat reservat per al substantiu Hom s’ha acostumat a dividir-lo en comú , que designa tots aquells éssers als quals pot ésser aplicat de la mateixa manera, tant els éssers reals com tot allò que hom pot concebre com una entitat, encara que sigui abstracte, i propi , aplicat només a un ésser considerat en particular noms de persona, geogràfics, d’éssers personificats La definició de nom propi no apareix prou clara a molts lingüistes pel fet que sovint els noms propis tenen o poden tenir també una pluralitat de referents Alguns lingüistes atribueixen al nom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina