Resultats de la cerca

És el primer que publicà en llengua catalana, i el consagrà com a poeta Alguns dels textos havien anat apareixent des del 1877 en publicacions periòdiques del Principat i de Mallorca El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre seccions “Juvenils”, poesies d’adolescència “Cançons de la serra”, basades en cançons populars mallorquines sobretot La Balanguera i La serra , i on el poeta aportà una visió personal de la natura “Elegies”, peces majors d’un to intimista molt reeixit, i “Endreces”, poemes, la majoria dels…

Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare i posteriorment estudià a Palma amb J Balaguer i B Torres Més tard perfeccionà els seus coneixements al Conservatori de Madrid amb els mestres J Tragó i P Fontanilla El 1900 rebé el primer premi de piano del conservatori madrileny i el 1904 realitzà uns quants concerts a Mallorca L’any següent viatjà a París, on estudià amb R Viñes i també amb Ch Tournemire, el qual l’introduí en l’estudi de l’orgue i l’ajudà a dominar la tècnica contrapuntística A París realitzà concerts a la Salle Touche, al Théâtre Marigny i a la Salle Berlioz i presentà…

Les dades més antigues sobre activitat musical a la ciutat daten del segle XI, corresponents a la catedral de Saint-Jean, on hi havia una escola de música i on sembla que la polifonia era prohibida Ja durant el Renaixement se sap que hi havia cors en diverses esglésies de la ciutat, com ara la de Saint-Nizier o Saint-Paul Pel que fa a la música profana, la documentació fa referència al conreu de la chanson polifònica i a la presència de nombrosos llaütistes, entre ells Alberto da Ripa Durant el segle XVI, foren molt coneguts els concursos públics de música vocal religiosa, anomenats puys , en…

Biografia S'allistà com a voluntari a l’exèrcit que lluitava a Cuba contra els independentistes Es relacionà amb els escolapis de Guanabacoa, i s’hi quedà a treballar com a criat a l’internat Jove pietós, s’entusiasmà per l’ideari calassanci i demanà ingressar-hi Tornà a Catalunya i a 26 anys entrà al noviciat de Moià, el 8 de desembre de 1879, i hi professà el 8 de setembre de 1891 Cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Anà  Iratxe Navarra com a ajudant de mestre de novicis Ordenat sacerdot el 19 de maig de 1886, aquell mateix estiu fou enviat a Cuba…

Vida i obra Feu estudis d’humanitats, matemàtiques, física, botànica i es llicencià en medicina, a Barcelona Fou director del Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Milità en el partit progressista i, arran de les seves idees, fou objecte de persecucions Influït per Lamennais i pel saint-simonisme divulgat per Josep Andreu i Fontcuberta, difongué un ideari humanitari i cosmopolita en poemes i en articles com “Palabras de fraternidad” 1837, publicats a El Vapor  i El Propagador de la Libertad Publicà el poema en prosa Los descendientes de Laomedonte y la ruina de Tarquino 1834 i diversos…

Vida i obra Estudià a Llotja amb A Utrillo, però el seu veritable mestre fou Joan Llaverias, amb el qual exposà l’any 1912 a Barcelona Faianç Català Des de molt jove també collaborava com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils com ara En Patufet , bé que també treballà per al Cu-cut L’any 1916 presentà una exposició individual a les Galeries Laietanes consistent en illustracions de contes de Perrault i de Wilde, que romangueren inèdites L’any 1917 foren publicats els primers llibres amb dibuixos seus Magraneta i Taronges d’or , texts de Pere Aldavert L’any 1920…

Vida Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1936 Dos anys abans, ja publicà el seu primer text dedicat a la fotografia, de la qual en fou un bon aficionat, i el seu primer de cinema, l’interessant assaig cartesià Esquemas sobre el cine 1935, que refeu un parell de cops Precisa divagación sobre el cine 1947 i Digressió sobre el cinema 1961 En aquesta obra relaciona l’art amb la ciència i la tècnica, reafirma el cinema com a art i fixa el moviment com a essència del film Després de participar com a voluntari de la República, el 1939 s’exilià a París i d’allí a l’…

Originàriament és una antiquíssima forma de literatura popular de transmissió oral, la qual continua viva en les societats modernes Reelaborat per autors com Perrault, els germans Grimm i Andersen, el conte folklòric, destinat avui sobretot a un públic infantil rondalla, és el rerefons millenari del conte modern, que n'ha heretat una vaga consideració de relat fantàstic emparentat amb la faula A la Itàlia del segle XIV, amb el Decamerone de Boccaccio, sorgí una nova idea de conte, la novella , narració de caràcter realista que resumia en una anècdota curta una història divertida amb moral La…

L’enorme complexitat lingüística i cultural, així com l’estadi gairebé incipient de coneixença, classificació i hermenèutica de la majoria d’aquestes literatures fan molt difícil una exposició de conjunt de llurs característiques generals En la mesura que les literatures ameríndies són l’expressió de les cultures indígenes no afectades pel contacte europeu, tots els pobles americans conservats actualment en posseeixen una, més o menys rica en llegendes mítiques, cants èpics, rituals de guerra, de treball, etc Per a la gran majoria dels pobles amerindis, aquesta ha estat l’única expressió…