Resultats de la cerca
Es mostren 1228 resultats
Castell de Talavera
Art romànic
El poble de Talavera s’aixeca a la part occidental del terme municipal, a 791 m d’altitud, en el pendent d’una muntanya coronada per l’antic castell, a la capçalera del riu d’Ondara El castell de Talavera és esmentat en la documentació el 1075, quan consta que era situat dins el comtat d’Osona Al segle XII eren senyors d’aquesta fortalesa els Cervelló així, en el testament sacramental de Guerau Alemany III de Cervelló s’indica que llegà el castro de Talavera al seu fill Guillem, el qual participà en l’expedició d’Almeria l’any 1147 Un altre membre de la mateixa nissaga, dit també Guerau…
Alimentació sana durant el segon any de vida
Durant el segon any de vida, els nens poden consumir tot tipus d’aliments, a excepció únicament dels llegums, la incorporació dels quals cal que sigui ajornada fins que l’infant tingui dos anys d’edat, ja que fins a aquesta època són difícils de digerir si es donen abans, cal que sigui en forma de puré per tal d’eliminar-ne la pell Així, doncs, des que el nen fa un any pot fer una alimentació similar a la dels adults i, per tant, és ja possible d’elaborar un menú estàndard a base de racions de grups d’aliments Cal remarcar, tanmateix, que hi ha dues circumstàncies importants que modifiquen…
Memòries literàries. Història dels meus llibres
Literatura catalana
Llibre de memòries de Narcís Oller, publicades l’any 1962, però escrites entre el 1913 i el 1918, quan l’autor ratllava la setantena d’anys i en un moment de forta soledat intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre, dedicat a Víctor Català, l’única escriptora jove a qui admirava i per qui se sentia comprès i estimat, consta de quinze capítols ordenats de manera cronològica i escrits en forma de cartes adreçades a la seva amiga Caterina Albert Comencen en els anys d’adolescència i primera joventut, amb la iniciació a les lletres, i s’acaben el 1906, amb la redacció de la darrera novella i tres anys després de conèixer l’escriptora que l’animà a continuar la seva obra en els anys difícils de la marginació noucentista de la novella Per tal d’alleugerir la…
Els corifènids: llampugues
La llampuga vera Coryphaena hippurus , representada en el dibuix, és de dimensions bastant més grans que la llampuga borda C equiselis , ja que pot arribar a fer 2 m De natació ràpida, és una espècie predadora, que caça en petites moles a la zona pelàgica Carlos Moreno La família dels corifènids és constituïda per peixos de cos allargat i comprimit, amb l’alçada màxima a la regió cefálica, una línia lateral sinuosa i uns ulls relativament petits i circulars Les escates, que són petites i s’inclouen a la pell, es disposen irregularment i per això es fan difícils de…
Lesió ocular
Les lesions oculars , és a dir, les que afecten els globus oculars i els annexos, són relativament freqüents en tot tipus d’accidents, ja que els ulls es troben relativament poc protegits Segons el mecanisme de l’accident, poden ésser de diversos tipus Traumatisme tancat En els ulls es produeixen sovint contusions , és a dir, lesions per impacte directe que no arriben a trencar la superfície del globus ocular ni de les parpelles que el cobreixen La conseqüència més comuna i evident de les contusions oculars és la tumefacció de les parpelles, i sovint es forma també un hematoma, que dóna lloc…
Les rizocarpàcies i les orfniosporàcies
Les rizocarpàcies els líquens geogràfics Aquesta família comprèn líquens amb el tallus habitualment crustaci, amb apotecis sèssils, o immersos, sovint situats entre les arèoles del tallus, amb marge propi, que en ocasions desapareix en madurar l’apoteci Els ascs presenten un tolus més o menys amiloide, amb un tub axial curt, i els envolta una capa de gelatina fortament amiloide Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores poden ésser bicellulars, submurals o murals, de color bru o verdós més o menys fosc, a vegades incolores, rodejades per un halo, visible almenys a les espores…
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
cabra

Cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
rima
Literatura
Terme de poètica que designa la total o parcial concordança de fonemes entre dos o més mots a partir de la darrera vocal accentuada, i especialment emprada per a obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos.
Feminització de l’occità rim, significà tradicionalment vers i composició rimada Limitada a l’accepció moderna té precedents en certs recursos de la poesia clàssica llatina i ja apareix en himnes cristians del s VIII i en les primeres manifestacions de la poesia romànica Segons el grau de coincidència dels fonemes en els mots afectats, a partir de la darrera vocal accentuada, la rima pot ésser consonant, si aquesta coincidència és perfecta, i assonant, si només es produeix en les vocals la coincidència ha d’ésser necessàriament fonètica, no pas gràfica La consonància ha exigit l’aplicació de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina