Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
Angioma cutani
Patologia humana
Definició Els angiomes cutanis , anomenats hemangiomes o ne vus vasculars , són alteracions dels vasos sanguinis de la pell que generen taques o tumoracions d’un color vermellós En general, es presenten ja des del naixement o durant els primers mesos de vida Es un trastorn molt comú, algun dels tipus del qual, com ara les anomenades taques salmó, afecten un 50% dels infants Causes, tipus i manifestacions Els angiomes cutanis són deguts a una alteració congènita del desenvolupament dels vasos sanguinis de la pell Tant l’alteració que s’esdevé com les manifestacions que provoca depenen del…
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
Els anurs: granotes i gripaus
La característica més sobresortint dels anurs és l’extremada longitud dels seus membres posteriors, que els permet fer salts amb facilitat, especialment notables en el cas de les granotes típiques El salt és un mecanisme de desplaçament, de caça i, àdhuc, de defensa Oriol Alamany Els anurs són amfibis altament especialitzats morfològicament i biològica Presenten la columna vertebral més curta que tots els altres vertebrats, no tenen cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt La cintura pelviana és igualment modificada…
El vestit de la dona embarassada
Ciències de la salut
El vestuari de la dona s’ha d’adaptar també a les transformacions que experimenta el seu cos durant l’embaràs A mesura que la gestació avança, la forma del cos de la dona es modifica, especialment en la part de l’abdomen, els pits i els malucs, de manera que probablement no podrà utilitzar la mateixa roba que abans de l’embaràs També canvia la distribució del pes del cos, sostingut pels peus, de manera que les sabates han d’ésser adequades a aquesta situació A més, durant l’embaràs solen aparèixer alguns trastorns en determinades parts del cos, com les mames o les cames, que es poden reduir…
Regulació i adequació de l’entrada d’aire de l’aparell respiratori
Fisiologia humana
L’aire necessari perquè es realitzi l’intercanvi de gasos amb la sang a l’interior dels pulmons, hi accedeix a través de les vies repiratòries Això no obstant, els òrgans que formen les vies aèries no constitueixen simples conductes, ni actuen només com una canal inerta, sinó que tenen una participació activa en l’intercanvi de gasos, ja que disposen de mecanismes que regulen el flux de l’aire i en modifiquen les característiques Aquests mecanismes són molt importants perquè l’aire arribi als pulmons en la quantitat necessària, cada moment, i, sobretot, perquè les condicions físiques de l’…
Diverticle esofàgic
Patologia humana
Definició És anomenada diverticle esofàgic la dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una bossa, es manté en comunicació amb la llum esofàgica a través d’un orifici o un conducte Els divertides, que se solen presentar en persones adultes, poden ésser asimptomàtics o bé causar molèsties i dificultats relacionades amb la deglució dels aliments Tipus i causes Segons la localització que presenten, hi ha tres tipus de divertides esofàgics l’anomenat diverticle de Zenker, que es localitza a la zona d’unió de la faringe amb l’esòfag el diverticle de l’esòfag mitjà, situat…
Calor i exercici físic
Aproximadament un 75% de l’energia que es genera en l’organisme durant l’exercici físic no s’allibera mitjançant la realització de treballs mecànics o de moviments, sinó en forma de calor Aquesta és la raó per la qual durant l’exercici físic s’incrementa la temperatura corporal L’augment de la temperatura corporal és necessari perquè s’incrementi la velocitat a què tenen lloc els processos metabòlics gràcies als quals els músculs obtenen l’energia que els cal per a mantenir llur activitat És per això que la pràctica d’exercicis d’escalfament és important Tanmateix, per tal que l’adaptació a l…
Contusió
Tipus signes i evolució Segons la intensitat del traumatisme causant, es poden produir diferents tipus de contusions Si el traumatisme és poc potent, es produeix una contusió de primer grau , caracteritzada per la formació d’una equimosi , coneguda amb el nom de blau , que és una taca vermell morada, constituïda per la filtració d’una petita quantitat de sang Es forma a causa de la ruptura de petits vasos sanguinis produïda per l’impacte L’escampament de la taca varia segons la densitat del teixit subcutani de la zona afectada Així, per exemple, l’equimosi pot ésser molt extensa al voltant…
Megacòlon
Patologia humana
És anomenat megacòlon un trastorn caracteritzat per un augment del diàmetre del còlon, és a dir, la porció d’intestí gros compresa entre el cec i el recte Segons les causes de l’alteració, hom diferencia bàsicament dos tipus de megacòlon el megacòlon congènit i el megacòlon adquirit El megacòlon congènit , o malaltia de Hirschsprung , present des del naixement, és degut a una anomalia en el desenvolupament fetal, en virtut de la qual la paret intestinal no té les estructures nervioses capaces de controlar-ne els moviments En aquestes circumstàncies, doncs, el sector intestinal afectat no es…
Esofagitis càustica
Patologia humana
És anomenada esofagitis càustica la inflamació que origina al conducte esofàgic la ingestió accidental, o amb finalitats suïcides, de substàncies càustiques, com ara sosa càustica o lleixiu La presència d’aquestes substàncies a l’esòfag provoca al cap de pocs segons la necrosi o mort d’una extensió variable de la mucosa o capa més interna de l’esòfag La gravetat de les lesions depèn bàsicament de la quantitat, la concentració i el poder corrosiu del producte ingerit En els casos menys greus, es produeixen nombroses úlceres o erosions superficials En els casos més greus, la substància càustica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina