Resultats de la cerca

Destacà com a jugador aficionat i, a 15 anys, esdevingué el jugador més jove que assolia el Campionat Europeu d’Aficionats Durant les temporades 1997 i 1998 guanyà 17 dels 21 tornejos en què participà Debutà com a professional l’any 1999, i pocs mesos després guanyà l’Open d’Irlanda Des de llavors ha aconseguit nou victòries al PGA Tour, dotze a l’European Tour i cinc a altres tornejos Entre d’altres, aconseguí el prestigiós Player Championship el 2008 El 2017 guanyà el seu primer gran torneig, el Masters d’Augusta, i anteriorment havia quedat segon en tres ocasions en el Grand Slam Contribuí…

Fundat el 1935 amb el nom de Club Deportiu Armonia Egara, s’integrà com a secció del club Armonia Futbol Club Tenia per objectiu impulsar l’hoquei sobre herba, esport que ja es practicava en aquella època a Terrassa El 1961 es traslladà a les installacions del Pla del Bon Aire, moment en el qual s’expandí creant altres seccions Durant els anys seixanta imposà la seva superioritat al Campionat de Catalunya, fet que el consolidà com un dels millors clubs del moment, i guanyà dues Copes d’Europa consecutives 1969, 1970 Posteriorment aconseguí dos subcampionats d’Europa 1993, 1999 i cinc terceres…

Segons la seva Vida , fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com Nom puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música Atressi com la chandella Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic que Raimon de…

El seu pare era un músic alemany emigrat a Dinamarca Estudià amb Schall i Kuhnau, i en la seva joventut compongué una gran quantitat d’obres, que inclouen concerts per a violí i quartets de corda A divuit anys feu el seu debut oficial com a violinista Del 1829 al 1831 viatjà per Alemanya, França i Itàlia i entrà en contacte amb Cherubini i Spohr El 1834, Frøhlich fou nomenat kapellmeister de l’Òpera Reial Però la seva feble salut el forçà a renunciar el càrrec el 1844 i a deixar de compondre a partir del 1853 Les seves composicions són principalment instrumentals i la majoria s’…

Inicià els estudis musicals a Badajoz i els continuà amb E Arrieta al Conservatori de Madrid, centre on el 1870 obtingué el primer premi de composició Fou un flautista notable i redactà un mètode d’aquest instrument La flauta su historia, su estudio Mai, però, no aconseguí la càtedra de flauta al Conservatori de Madrid Durant divuit anys exercí com a director en diferents teatres madrilenys i compongué algunes sarsueles amb autors com M Fernández Caballero, T Bretón, J Rogel i T López Torregrossa Fou, però, quan començà a collaborar amb F Chueca que arribaren els títols que li…

Fou membre d’una família de músics, formada pels germans Lambert, Joan Baptista i Marià, i Vicent -fill de Lambert- i Joan Baptista -fill de Marià- Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX Ingressà com a escolà al Collegi del Corpus Christi València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys El 1842 fou nomenat organista al collegi, càrrec que conservà la resta de la seva vida El 1848 realitzà un viatge a París per ampliar estudis Aquella estada li permeté…

Després d’estudiar saxòfon, a divuit anys començà a escriure sobre jazz El 1932 fou un dels fundadors del Hot Club de France, que més tard presidí Editor de la revista "Jazz Hot" del 1935 al 1946, escriví centenars d’articles per a aquesta i altres publicacions És autor de diversos llibres, el més notable Le Jazz Hot 1934, una de les primeres obres que tractaren del jazz seriosament, cosa que contribuí a sensibilitzar el públic envers aquesta música El 1937 creà, amb Charles Delaunay, el segell discogràfic Swing i l’any següent organitzà una sèrie de gravacions amb Mezz Mezzrow…

El sistema monetari valencià, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner valencià , el sou sou valencià , de 12 diners, i la lliura lliura valenciana , de 240 diners Les primeres encunyacions foren, el 1246, el ral de València i la malla , moneda de billó destinada als nous regnes de València i de Mallorca El 1310 foren les primeres encunyacions d’argent, el divuitè, peça fonamental del sistema monetari valencià, que valia divuit diners o rals de València, que s’encunyà fins el 1707 i circulà fins el 1747 El 1483 Ferran II…

Fou molt popular a les ciutats europees des del s XIII fins al XV Els menestrals de diverses ciutats catalanes n'hi ha constància dels de Barcelona, Perpinyà, Pollença i València s’hi exercitaven, en concursos promoguts per les autoritats, que hi veien l’avantatge de disposar d’un conjunt de ballesters destres en cas de guerra Els consellers de Barcelona crearen premis per als millors tiradors, i els concursos es convertiren en un espectacle popular La reglamentació del joc i el cerimonial de premis de les diferents ciutats eren semblants Hom donava als concursants més grans de divuit…

A divuit anys, després de guanyar el Trofeu Fi d’Estiu per a nedadors no federats, ingressà al Club Natació Barcelona Velocista, es proclamà campió absolut de Catalunya de 100 m lliure 1951 i de 200 m lliure 1952, i el 1951 establí els rècords català i estatal de 50 m lliure dos cops i 100 m lliure dos cops més, i fou el primer nedador estatal a baixar dels 59 s en aquesta última distància Bandy Zolyomy el reclutà per al waterpolo i amb l’equip del CNB fou quatre cops campió d’Espanya de primera divisió 1950, 1952, 1953, 1954 i, amb la selecció estatal, campió dels Jocs…