Resultats de la cerca

Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i, de tornada a Barcelona, collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics com el de governador civil de Guadalajara i de Múrcia 1873 Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i alguns drames històrics Don Jaime el Conquistador , estrenat el 1861 i parodiat…

S’inicià en el món del teatre com a dramaturg en llengua castellana publicà El Club de los Patriotas 1912, escrita en collaboració amb Juan Biscamps i Pecado de juventud 1913, drames estrenats al Teatre Apolo Collaborà a La Publicidad  i El Día Gráfico , i publicà els estudis Semblança de Lleó Fontova 1936 i Tres conferències sobre teatre retrospectiu 1937, que versen sobre el teatre d’aficionats, la Passió i Josep Robrenyo Durant la postguerra continuà publicant estudis sobre arts escèniques, però ja en castellà Ricardo Moragas 1946, El Gran Teatro del Liceo 1946, El ‘Verso’ en…

Fill d’una família vinculada al món teatral i de la impremta, escriví amb el seu pare Pau Fàbregues i Sintes, tant en català com en castellà, entremesos de caràcter popular i d’argument senzill, amb un llenguatge viu i colloquial Doñ Pera Singlá la primera part estrenada el 1882, mentre que la segona és obra només del pare el 1884, i impresa el 1888 i el 1894, Trepasses d’en Pelaiu, o Ses mones de sa cala 1899, Adoració dels Reyes Magos 1892, Corona de espinas 1902, Entremès de ses flassades s d, i La ciega avaricia 1896, entre d’altres També és autor dels drames i comèdies El…

Estudià piano i composició a Bolonya amb GA Fano, i també literatura i filosofia a la universitat de la ciutat Prosseguí la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, amb S Falchi, i a Munic, amb M Reger, F Mottl i el filòsof T Lipps Finalment, el 1908 es diplomà en composició a Parma, on del 1910 al 1917 ocupà la càtedra d’harmonia i contrapunt al conservatori Director d’orquestra assistent de V Landini i de T Serafin, posteriorment fou professor a Florència i a Roma fins que el 1939, a causa de la promulgació de la llei racial, es traslladà a Bèlgica La seva tasca musicològica,…

Estudià lleis, i la seva feina de funcionari li permeté dedicar-se a la música amb desimboltura Ensenyà al Conservatori de Siboni El 1836 inicià un viatge per Europa, en companyia de HA Marschner, davant el qual entrà en contacte amb F Chopin, G Rossini, L Cherubini i L Spohr, entre d’altres En diversos viatges conegué Clara Wieck, F Mendelssohn, R Schumann i F Liszt Des del 1843 esdevingué organista a la catedral de Copenhaguen En crear-se el conservatori de la capital danesa en fou designat codirector, juntament amb N Gade Hartmann gaudí d’un gran respecte en la societat danesa, i fou molt…

Els primers anys trenta fou un dels iniciadors del moviment dels escriptors populistes S'inscriu en aquesta tendència la seva prosa sociogràfica Puszták népe ‘La gent de les granges’, 1936 i la seva poesia primerenca, centrada en la terra natal i la gent que hi viu El 1936 publicà Petofi , monografia, de bellesa lírica, sobre S Petofi Les seves primeres novelles es nodreixen dels records de la jovenesa Koratavasz , ‘Inicis de primavera’, 1941, i Hunok Párizsban , ‘Huns a París’, 1946 Escriví drames inspirats en els tombants decisius de la història nacional, dels quals cal…

Dirigí els setmanaris “Barcelona Alegre” i “La Tomasa” Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868 i Tenorios 1894, entre d’altres Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres…

Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , La Tradició Catalana  i Almanaque de El Áncora  i publicà l’efímer La Setmana a Barcelona Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i mantenidor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb…

Formà part del grup d’amics de Josep Carner i collaborà en L’Atlàntida , De Tots Colors , La Veu de Catalunya , etc Poeta sentimental, publicà Coses meves 1901 i De la vida 1903, i, com a novellista, les narracions breus La vida inútil de l’Ernesta 1923, La noia d’aquell home 1924, Nadó 1933 i L’ala sensible arran de terra 1934 a més els llibres de prosa, Proses d’amor i de pietat sd, Croquis cubans 1903, Esbossos 1904, L’estrany 1905, Gent 1905,  L’amic 1907, Petites proses 1912 Llibre del convalescent 1917, El tresor dels pobres 1921, de gran èxit, i alguns drames i comèdies…

Llicenciat en dret 1856, fou membre d’El Liceu de València Escriví per al teatre les comèdies  El arte de hacerse amar 1856 i Ojo al Cristo 1886, els drames La nave sin piloto 1861, Me entiende usted 1867 i Los comuneros de Cataluña 1871, i nombroses novelles de tipus sentimental Vinculat des de l’inici al moviment de la Renaixença, fou mantenidor de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona 1868, on pronuncià el discurs de gràcies, i un dels fundadors de Lo Rat Penat 1878, entitat que ben aviat presidí 1880-81 Als seus Jocs Florals del 1882 obtingué la flor natural Defensà…