Resultats de la cerca

Les plantes herbàcies, amb flors hermafrodites que porten un sol verticil periàntic, caracteritzen bona part de les cariofíllides Entre les cariofíllides, abunden les plantes pròpies de climes subtropicals i tropicals, com a figuera de moro Opuntia ficus-indica de la família de les cactàcies Montserrat Comelles Es tracta d’una subclasse amb unes 11 000 espècies, principalment herbàcies Pels seus trets generals i pels caràcters de les flors i dels fruits, relativament simples, s’interpreta que degueren derivar directament d’algunes magnòlides primitives Les flors solen ser…

Famosa en el món de la gastronomia per la producció de foie-gras, excelleix també en l’elaboració de fruits confitats, etc La capital és Sarlat, petita ciutat de gran interès turístic conserva la catedral romanicogòtica i diverses cases d’estil renaixentista s XIV-XVI Té també importants jaciments prehistòrics centrats entorn de Las Eisiás de Taiac

Són arbres o arbusts de fulles pinnaticompostes alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines, gamosèpales i generalment pentàmeres, i de fruits en càpsula, en drupa o en baia Meliàcies més destacades Cedrela odorata cedrela Khaya senegalensis caoba africana Lovoa sp dibetú , embero Melia azderach mèlia , rosarier Swietenia sp caoba Swietenia mahogani caoba americana, caoba antillana, caoba de Cuba

Les fulles són lanceolades o ensiformes, disposades en plomall a l’extrem de les branques, les flors blanques, aplegades en panícula, i els fruits en baia Les espècies més destacades considerades a voltes integrants de la família de les liliàcies són Ddraco drago, Dfragans , Dumbraculifera i Dcinnasari , pròpies de països tropicals, i força apreciades com a plantes d’interior

Els mecanismes propis d’aquestes plantes poden consistir en la curvatura de les branques que sostenen les diàspores fins a dipositar-les a terra geoautocor , en la dehiscència sobtada d’esporangis de fruits boleoautocor , o en les dels moviments que experimenten les arestes o els pèls higroscòpics de les diàspores en variar la humitat de l’aire herpautocor

Fan fruits capsulars de dehiscència septicida L’escorça de les cincones, coneguda amb el nom de quina , conté alcaloides Les cincones que tenen una escorça més rica en quinina són Ccalisaya, Csuccirubra, Cofficinalis i Cledgeriana Totes quatre, bé que originàries del Perú i de Bolívia, són conreades al continent asiàtic, principalment a Java i Sri Lanka

Els seus fruits carbassa , de coberta resistent i prima, fan de 9 a 10 cm d’amplària i, segons la varietat, adopten formes diverses globulosa, d’ampolla, de campana, claviforme, amb una constricció central, etc Un cop buits de la polpa, són emprats per a contenir líquids, com a flotadors, etc També és plantada com a ornamental

Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang

Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…

Hi ha cactus que es mengen O que es beuen Se’n menja alguna part que, naturalment, mai no són les espines, i se’n beu alguna beguda procedent dels seus abundosos líquids orgànics més o menys fermentats Això val sobretot per a les atzavares, per a les iuques i per als nopals, totes plantes suculentes i cactiformes, bé que, en rigor, de cactus pròpiament dits només en siguin els darrers A Mesoamèrica, diferents espècies d’atzavara o maguei Agave són consumides des de fa com a mínim 9 000 anys La font principal d’aliment de l’atzavara és el meristema blanc, tou i feculent de la tija curta i…