Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
La tija
Planta jove d’angiosperma monocotiledònia A i seccions esquemàtiques longitudinals de la gemma apical A’ i transversal de la tija A’’, que mostra una estructura primària 1 Con vegetatiu, 2 primordis foliars, 3 primordis de les gemmes axillars, 4 feixos conductors, 5 epidermis, 6 còrtex primari, 7 medulla, 8 floema, 9 xilema Mercè Cartañá, a partir de fonts diverses En contraposició a la rel, la tija és un òrgan habitualment aeri que creix cap a la llum S’encarrega de suportar les fulles i les flors que poden distribuir-se, d’aquesta manera, en l’espai i esdevé el veritable eix del corm, a…
Dominis bioclimàtics i edàfics: els biomes
El concepte de bioma Cada petita zona de la biosfera és particular i irrepetible Hom pot, però, comparar fragments diferents tot cercant regularitats que permetin una classificació dels grans tipus de paisatges, passant per alt les diferències degudes a condicionaments locals, siguin presents o passats Les condicions anomenades macroclimàtiques són especialment apropiades per dur a terme una subdivisió de la biosfera en grans unitats, ja que el clima és el factor primari que influeix tots els altres, tant edàtics com biòtics Per arribar a una definició i a una classificació de les grans…
pisana
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta i buida; d’espiga ampla, comprimida, densa i amb l’eix fràgil; d’espícules imbricades i dístiques, amb dues llavors; de glumes més curtes que les flors, truncades i amb dues dents desiguals, i de lemmes arestades.
És un dels blats de conreu més antic blat
Els ecosistemes d’alta muntanya
Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…
L’aprofitament dels recursos animals a les sabanes
L’activitat cinegètica tradicional A les sabanes l’estil de vida basat en la recollecció, la caça i la pesca pràcticament ha desaparegut Només el mantenen algunes poblacions d’aborígens australians, i no de forma exclusiva, bé que, amb la recuperació de terres per part dels aborígens, aquest estil de vida també reprèn entre alguns d’ells Tanmateix, la caça, ja sigui permesa o furtiva, i en alguns llocs la pesca, és essencial per a moltes poblacions de les sabanes com a suplement de l’agricultura de subsistència o del pastoralisme La cacera de subsistència La fauna constitueix un recurs…
Poblat del Bovalar (Seròs)
Planta d’aquest important assentament, amb indicació dels indrets on es van localitzar sepultures, sitges, monedes i objectes de bronze P de Palol Aquest poblat és situat a Seròs Segrià, a 23 km de Lleida, sobre el marge dret del Segre, a 120 m sobre el nivell del riu, poc abans que hi desemboqui el Cinca És un poblat de temps visigòtics tardans, dels segles VII i VIII, construït al costat d’un temple de planta basilical, de 26 per 12 m, envoltat d’una necròpoli El que es conserva del conjunt fa 60 m N-S per 40 m E-W L’indret del Bovalar fou cap de pont durant la Guerra Civil Espanyola i per…
L’aprofitament dels recursos vegetals i fúngics a la tundra
La recollecció que substitueix l’agricultura A la tundra no hi ha activitat agrícola tots els recursos vegetals procedeixen de les plantes espontànies A més es produeix una regularitat molt estricta qui menja carn de ren no menja verd, i qui menja animals marins consumeix molts aliments vegetals La magra collita de plantes espontànies Els ramaders i els caçadors de rens salvatges coneixen molt bé el tipus de plantes que mengen els rens, però ells mateixos fan un ús de les plantes més aviat instrumental que no pas alimentari Per exemple, amb els esfagnes Sphagnum omplen els fons dels…
civada

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
Consideracions sobre el progrés en el coneixement de la diversitat dels fongs
Els vint anys transcorreguts des de la publicació del volum Fongs i líquens d’aquesta mateixa obra han estat extremament productius pel que fa als estudis dels fongs als Països Catalans A tall d’exemple, al Principat s’ha duplicat amb escreix el nombre de registres de 34615 citacions de fongs s’ha passat a 73621 i ha augmentat considerablement el de publicacions referides als fongs abans del 1990 s’havien publicat 240 treballs, mentre que d’ençà d’aquest any se n’han publicat vora 320 Aquest increment d’informació tan important ha permès que actualment es tingui coneixement de la presència al…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals als deserts i subdeserts freds
El progrés de la desertització A grans trets, el procés de degradació de les terres desèrtiques, anomenat desertització, és un procés força universal al qual no ha estat aliena l’acció dels humans i del seu bestiar El procés de desertització, que es manifesta en l’empobriment i, de vegades, en la total desaparició de la vegetació, en la destrucció i la salinització del sòl i en l’aparició de dunes mòbils, com també en l’argilització i la takirització dels estrats superiors del sòl, és similar per a totes les zones de deserts freds, i es pot observar, pràcticament, arreu on la pressió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina