Resultats de la cerca
Es mostren 818 resultats
Herbert Tachezi
Música
Organista i clavicembalista austríac.
Fou alumne de Karl Wolleitner piano i d’Alois Forer orgue a l’Acadèmia de Música de Viena Estudià clavicèmbal amb Fritz Neumeyer a Friburg A partir del 1958 començà a impartir lliçons d’orgue i composició a l’Acadèmia de Música de Viena, de la qual fou professor 1972-98 Els premis obtinguts en diversos concursos a Ginebra 1955, Innsbruck 1958 i Viena 1963 i 1965 donaren ressonància internacional a les seves interpretacions L’any 1974 fou nomenat organista de la Hofmusikkapelle de Viena Fou un dels membres destacats del Concentus Musicus de Viena 1963-2010, que dirigia Nikolaus…
Malcolm Frager
Música
Pianista nord-americà.
Entre el 1949 i el 1955 estudià a Nova York amb Carl Friedberg, que havia estat deixeble de Clara Schumann Compaginà els estudis musicals amb una formació universitària i el 1957 es llicencià en filologia russa a la Universitat de Columbia El 1959 dugué a terme les seves primeres gires concertístiques, que el portaren per diverses ciutats nord-americanes i europees El 1966 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Interessat en la musicologia, es dedicà a la investigació i interpretació de versions poc conegudes d’obres diverses i, així, per exemple, el 1968 tocà la versió…
Robert Fizdale
Música
Pianista nord-americà.
Estudià a la Juilliard School amb Ernest Hutcheson Formà duo amb el pianista Arthur Gold, amb qui tocà per primera vegada en públic a la New School for Social Research de Nova York el 1944, amb un programa de música contemporània que incloïa obres de John Cage El 1946 actuaren al Town Hall de la mateixa ciutat nord-americana Realitzaren diverses gires internacionals i tocaren peces que escriviren especialment per a ells alguns compositors com ara S Barber, N Dello Joio, D Milhaud, G Auric, F Poulenc, G Tailleferre, H Sauguet, N Rorem, V Thomson i V Rieti També estrenaren obres per a piano…
Karl Engel
Música
Pianista suís.
Deixeble de Paul Baumgartner en 1942-45 al conservatori de Basilea, continuà els estudis a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot La seva carrera com a solista, iniciada el 1948, experimentà un gran impuls a partir del 1952, després de guanyar el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1952 i el Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni de Bolzano 1953 Les seves interpretacions de la integral de l’obra per a piano de WA Mozart i de L van Beethoven es convertiren en un referent Especialment notable és la seva visió romàntica de la música de Mozart, que aproximà l’…
inversió
Música
Estat d’un acord que té com a baix una nota diferent a la fonamental.
Quan en el baix es troba la 3a es parla de 1a inversió o acord de sexta quan es troba la 5a es parla de 2a inversió o acord de sexta i quarta es parla de 3a inversió o acord de segona quan la nota més greu és la 7a vegeu l’ex 3 d’ acord La presència de les inversions, que en funció del context sintàctic poden tenir diferents interpretacions acord de sexta , acord de sexta i quarta , suposa una important font de variació i riquesa harmòniques, ja que un mateix acord presenta, segons els seus estats, sonoritats diferents D’altra banda, les inversions amplien notablement les…
mordent

Mordent
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Ornament format per l’alternança ràpida de la nota principal amb la nota auxiliar inferior (mordent a la 2a inferior) o bé amb la nota auxiliar superior (mordent a la 2a superior).
El nom també s’atribueix de manera genèrica i, de vegades, poc rigorosa a altres tipus d’ornaments de característiques similars S’indiquen amb signes o bé amb petites notes Originàriament, el mordent consistia en una oscillació ràpida, breu o prolongada, entre la nota principal i la nota inferior normalment, a distància de semitò L’ornament començava per la nota principal i atacava sobre la pulsació A partir del Romanticisme, l’atac de l’ornament començà a fer-se abans de la pulsació com unes curtes anacrusis, fent coincidir l’accent sobre la nota principal També existia el mordent invertit o…
Alfred George Deller
Música
Contratenor i director de cor anglès.
S’inicià al cor parroquial de la seva vila natal, i el 1940 entrà a formar part del cor de la catedral de Canterbury Tres anys després debutà com a solista al Morley College de Londres El 1946 cantà per a la BBC, el 1947 començà a dirigir els cors de la catedral de Saint Paul de Londres i el 1948 fundà el conjunt Deller Consort, dedicat a la interpretació de música del barroc, amb el qual realitzà una intensa activitat concertística i musicològica El 1960 participà en l’estrena mundial d’ El somni d’una nit d’estiu de Benjamin Britten al Festival de Glyndebourne, a Anglaterra, obra…
,
Gaston Bachelard
Filosofia
Història
Filòsof francès.
Professor d’història i de filosofia de les ciències a Dijon i després a la Sorbona, es dedicà sobretot a l’epistemologia, a la filosofia de les ciències i a la psicoanàlisi en general El reconeixement de la complexitat de les teories científiques l’obligà a refusar les simplificacions introduïdes per les interpretacions racionalistes Afirmà l’existència d’un nou esperit científic, que s’oposa tant al predomini antic i medieval de la imatge com a l’esquema geomètric modern, i realitzà l’intent d’eixamplar el marc i l’estructura de la raó Enfront de la pretensió de sabers absoluts…
predestinació
Religió
Cristianisme
Predeterminació per part de Déu relativa als qui seran o són salvats o condemnats.
Sorgida en explícita controvèrsia amb el pelagianisme, la doctrina de la predestinació fou enunciada primer per sant Agustí, de manera, però, que la llibertat i responsabilitat humanes restaren prou posades en qüestió La cèlebre disputa de auxiliis que omplí els s XVI i XVII tingué precisament com a objecte la compaginació d’aquesta llibertat i aquesta responsabilitat humanes amb la sobirania i llibertat de Déu en l’atorgament de la gràcia de salvació, davant l’assimilació radical que de l’augustinisme feren luterans i calvinistes pel que fa a la predestinació Molinistes i congruistes Suárez…
Jeanne Moreau

Jeanne Moreau
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral francesa.
Formà part de la Comédie Française i del Théâtre National Populaire de Jean Vilar Dedicada al cinema, començà a adquirir popularitat amb Ascenseur pour l’échafaud 1958 i Les amants 1959 Interpretà personatges sensuals i de vegades misteriosos, sovint dominats per una mena de fatalisme Entre les seves interpretacions, cal destacar les de les pellícules Le Dialogue des carmélites 1959, La notte 1960, Moderato cantabile premi d’interpretació a Canes, 1960, Jules et Jim 1962, Le journal d’une femme de chambre 1963, Viva María, Chimes at Midnight 1965, L’histoire immortelle 1966, Mrs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina