Resultats de la cerca

La capital és Riga Música culta Fins al segle XII es tenen poques notícies sobre l’existència d’una música culta a Letònia Durant segles els letons foren serfs al servei dels cavallers teutons, i la població germànica marcà la història de la vida musical al país Se sap que al segle XIII tenien lloc representacions de misteris, camp en què destacava la catedral de Riga, que disposava d’una escola annexa i d’un cor, documentat des de la meitat de la centúria El segle XVI portà el luteranisme, i fou llavors que aparegueren els primers llibres de cants en l’idioma autòcton Al segle XVII es…

El substrat primigeni d’Anglaterra és celta La romanització de l’illa, iniciada al segle I dC, comportà la introducció i expansió del cristianisme Més endavant, durant els segles V i VI, entre els pobles germànics que hi arribaren destacaren els saxons, la cultura dels quals tingué una gran transcendència, atès que l’anglès antic deriva directament del saxó Finalment, al segle XI, el normand Guillem el Conqueridor obrí l’illa, i, més específicament Anglaterra, a la influència cultural i lingüística francesa Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional Els treballs d’investigació sobre…

Situació El nucli del poblet de Sant Feliu de Boada s’estructura i s’allargassa a les vores d’un camí molt antic, que, des del litoral del Baix Empordà, portava vers l’interior del país Avui el tram que va des del poble de Torrent fins a Sant Julià de Boada —entre ambdós pobles es troba Sant Feliu de Boada— és arranjat com a carretera que enllaça les de Torrent a Pals i de Vulpellac a la carretera comarcal de Palafrugell a Viladamat Mapa 334M781 Situació 31TEG104470 Al centre de la població hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, edifici tardogòtic Al seu costat es conservaren fins fa pocs…

L’adhesió pot ésser mecànica, electroestàtica o per atracció molecular, segons que la seva dependència sigui funció, respectivament, d’una interacció mecànica, d’una atracció de càrregues elèctriques o d’una força de valències Des del punt de vista termodinàmic presenta dos punts que defineixen el sistema les condicions necessàries per a establir el contacte interfacial o mullabilitat les condicions necessàries per a dur a terme aquest contacte, l’adhesió, que controla la força d’adhesió Les condicions termodinàmiques de mullament i estesa d’un líquid sobre un sòlid es basen en l’angle de…

Situació Al nord-oest del terme municipal de Roses, prop del límit amb Palau-saverdera, hi ha la riera de Queralbs, torrent que davalla pel vessant occidental de la muntanya del mateix nom El pendent és esglaonat, en una bona part, per feixes d’oliverars limitades amb paret seca Prop del marge esquerre de la riera, a la part alta del curs, justament on comença a engorjar-se en un pregon solc erosionat a la roca natural de llicorella, hi ha les ruïnes d’un antic edifici Mapa 259M781 Situació 31TEG129837 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Roses a Vilajuïga Cosa d’1 km abans d’…

Situació Un dels panys de mur del casal encara subsistents E Carreras Ruïnes d’un antic edifici —un “casal” segons la denominació popular de la contrada—, segurament un mas Es troben en un replà de la carena de la Muntanya de les Cavorques, damunt el costat dret del fondal del córrec on hi ha les coves que han donat nom al paratge, possible conjunt eremític alt-medieval L’edifici difícilment pot tenir cap relació directa amb les coves esmentades, ja que es troba força separat d’elles, a uns 700 m vers tramuntana, i amb una gran diferència de nivell, ja que el “casal” és a uns 160 m d’altitud…

Situació Aspecte que ofereix un dels murs de la fortificació F Baltà Al cim on hi ha el poblat ibèric i romà de Castellbarri, a l’extrem meridional del planell de la muntanya de Can Mont, o del Castellar, hi ha les ruïnes d’una fortificació Des d’aquest indret, a 297 m d’altitud, s’albira una àmplia panoràmica una bona part de la vall de Calonge, i també una extensa zona de les Gavarres Mapa 334M781 Situació 31TEG037342 Per anar-hi cal agafar la pista que porta de Calonge a la masia de Can Mont, al cim de la muntanya Des d’allí cal seguir el planell més elevat, vers migjorn, fins a l’indret…

Situació Vista interior de l’església, que palesa el seu estat avançat de ruïna E Pablo La capella de Sant Tomàs del Prat de Dalt és a la riba esquerra de la riera de Caldes Pertany al terme de Caldes i a la parròquia de Sant Feliu de Codines Enfilades al turó que hi ha sobre la masia del Prat de Dalt hi ha les restes de l’edificació La capella és a tocar del camí, dins el bosc, prop del límit d’aquest amb una zona que esdevingué erma a causa d’un incendi forestal que abastà el cim del turó Mapa L37-14364 Situació 31TDG301139 S’hi arriba des de la carretera de Caldes de Montbui a Sant Feliu…

Els branquiürs són crustacis molt petits, que viuen com a paràsits externs de peixos i amfibis d’una manera temporal, ja que per a canviar d’hoste tenen una fase nedadora lliure Tenen el cos molt pla, cobert en gran part per un escut dorsal, del qual, posteriorment, sobresurt un plèon bilobulat i no segmentat La majoria de les espècies són exòtiques fins al punt que a tot Europa només se’n coneixen tres Morfologia Aspecte extern dels branquiürs × 6, en visió dorsal A i ventral B , i indicació de la posició dels elements morfològics següents 1 ull, 2 carena dorsal, 3 escut dorsal, 4 perèion…

Els ocells dels ambients agrícoles es troben avui dia entre els més amenaçats, sobretot els que viuen en les anomenades pseudoestepes Les pseudoestepes són el resultat de la substitució al llarg de la història de les estepes naturals per conreus, majoritàriament conreus de cereals ordi, blat, etc Mentre que les estepes eren hàbitats relativament estables en el temps, els conreus de cereals són efímers, ja que les tasques agrícoles de sega, embalatge de la palla i, en molts casos, la llaurada immediata del terreny comporten a la pràctica la desaparició del conreu com a hàbitat, i justament…