Resultats de la cerca
Es mostren 776 resultats
automàtica
Tecnologia
Ciència i tècnica dels sistemes automàtics.
Aquest terme fou utilitzat per primer cop per L Torres Quevedo, el qual classificà els elements que componien els sistemes automàtics en òrgans d’acció, òrgans de mesura, òrgans de govern i òrgans de transmissió Cal distingir entre automàtica teòrica i aplicada La primera consisteix en l’estudi matemàtic del comportament dels sistemes automàtics, mentre que la segona tracta dels problemes pràctics de l’automatització L’automàtica, doncs, presenta lligams de relació amb les matemàtiques, la teoria de la informació, la informàtica i l’enginyeria Els sistemes automàtics presenten de forma més o…
Xina 2010
Estat
Els processos productius a la Xina van consolidar el país com a segona potència econòmica del món © Ethical Style L’any 2010 va ser testimoni de la consolidació de la República Popular Xinesa com la segona potència econòmica del món, tan sols per darrere dels Estats Units Amb un creixement econòmic anual al voltant del 8% en un context mundial de crisi, el país també es va confirmar com un dels principals inversors arreu del món A tall d’exemple, al principi d’any va entrar en vigor l’acord de lliure comerç amb l’ASEAN per a crear la tercera zona comercial del món abans del 2020 i el Govern…
Aràbia Saudita 2017
Estat
El rei saudita Salman, al juny, va nomenar successor el seu fill Muhàmmad bin Salman, que fins al moment ocupava la cartera de Defensa Muhàmmad bin Salman conversant a la Casa Blanca amb el president nord-americà Donald Trump, 14 de març de 2017 © The White House Els drets civils i les llibertats públiques es van continuar deteriorant al país Al febrer, el Gulf Center for Human Rights va anunciar l’alliberament de l’activista saudita Àhmad al-Mxikhs, però no la d’Issan Kuixak Tots dos van ser empresonats per penjar una fotografia a les xarxes socials mostrant una escena de la Nativitat, el…
Antoni Puig i Blanch
Bust de terracota d’Antoni Puig i Blanch
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…
,
Guillem de Berguedà
Literatura
Música
Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem.
El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en les revoltes…
, ,
Eduard Martínez i Ferrando
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest Martínez , estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del segle XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el 1920 ocupant el càrrec de…
, ,
ciutadà
Història
A partir del segle XIII, a les ciutats dels Països Catalans (i a la major part de l’Europa occidental), membre del patriciat urbà que, a l’igual del burgès de les viles, es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
Eren anomenats també, en un origen, prohoms Especialment al País Valencià, hom aplicà també el nom de ciutadà als burgesos de les viles a la vila de Perpinyà, el 1700, incorporat el Rosselló a França, la tradicional denominació de burgès burgès honrat fou substituïda, a causa del diferent sentit del mot bourgeois en francès, per la de ciutadà citoyen noble La denominació de ciutadà honrat es generalitzà a partir del segle XIV com a específica de l’estament ciutadà, parallelament a la de burgès honrat, i integrava el braç reial Els ciutadans honrats posseïen generalment propietats…
El catalanisme i el debat sobre els Països Catalans els anys setanta
Portada de Debat sobre els Països Catalans , 1977 Coll part / GS Durant els darrers anys de la dictadura franquista i el començament de la transició democràtica, el catalanisme —especialment les opcions d’esquerra— va haver d’afrontar una de les qüestions més complexes de la lluita democràtica i nacional la dels Països Catalans i el fet nacional Intellectuals i polítics van sostenir una polèmica que tingué en les sessions de l’Assemblea d’Intellectuals, Professionals i Artistes, en el Colloqui d’Historiadors i en el Congrés de Cultura Catalana, els moments de major projecció pública Aquest…
latifundi
Geografia agrària
Explotació agrària de grans dimensions.
No existeix, de fet, cap criteri quantitatiu exacte per a determinar el pas de la gran explotació al latifundi pròpiament dit, car cal tenir en compte la productivitat de les terres que inclou, si són conreables o improductives, de secà o de regadiu, etc Tradicionalment hom considera latifundis, a la península Ibèrica, les explotacions agràries de més de 250 ha, mentre que a la resta dels països europeus del Mercat Comú ho són ja les de més de 100 ha Els latifundis, importants, sobretot, des del punt de vista de l’estructura de la propietat, han estat revalorats pel desenvolupament tècnic…
escriptura gòtica
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana.
El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la documental,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina