Resultats de la cerca

L’emigració catalana a Amèrica començà vers els anys 1830-35, abans que les altres emigracions ibèriques, i alentí el seu ritme cap al període 1870-80, mentre que gallecs, asturians, bascs, etc, seguiren emigrant a un ritme força intens Els milers de joves de la costa catalana que marxaren cap a Amèrica hi anaren cridats per les desenes de comerciants i navegants catalans que s’hi havien adreçat a partir del 1775 L’emigració a Amèrica i altres emigracions L’emigrant , el poema de Jacint Verdaguer que, amb música d’Amadeu Vives, ha esdevingut gairebé un himne nacional de Catalunya, és…

Vida i obra Les dades biogràfiques sobre aquest comerciant es coneixen bàsicament per les referències que el mateix autor en dona en el seu dietari Era fill del genovès Simó de Sori i de la seva esposa Margarida Langlés El cognom Sori es convertí en Sòria per la pronunciació valenciana Enriquit pels seus negocis com a “botiguer de draps”, es relacionà amb persones distingides de la ciutat i arribà a emparentar amb la noblesa valenciana Després de morir la seva primera muller, Isabel Goçalvo, es casà en segones núpcies amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, jurat en cap de…

La seva filiació autèntica comença amb Jaume I de Vallgornera mort vers el 1271, senyor inferior del dit castell, el qual es casà amb Sibilla de Vilallonga, senyora de Vilanova d’Avall, al Rosselló Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga , el fill segon del qual formà la línia dels barons de Vicari i Goderano, a Sicília, i l’hereu Jaume II de Vallgornera i de Blanes mort vers el 1370 continuà la línia primogènita , que prosseguí el seu fill Francesc I de Vallgornera i de Castellbell , el qual heretà del seu germà tercer, Vidal de Vallgornera i de Castellbell mort vers el 1421, les…

Situació Vista de la façana de tramuntana, amb un mur construït amb uns carreus molt grossos J Bolòs És una casa forta de planta rectangular situada al veïnat de Baseia Actualment forma part de les dependències del mas Batlle Només la façana de tramuntana de la fortificació dóna a un carrer i és visible sense haver d’entrar a les dependències del mas Mapa 258M781 Situació 31TEG008732 Venint de Figueres, cal agafar la carretera que va cap a l’Escala i trencar cap a Siurana Després de travessar el pont sobre el Rec Madral, a mà esquerra hi ha les cases del veïnat de Baseia El primer conjunt d’…

El doctor Tolrà La família Tolrà Josep Tolrà i Avellà nasqué a Cabrils Maresme Es casà amb Emília Carles i Tolrà, també del mateix poble Metge de professió, es dedicà a la indústria Ocupà dos molins en el riu Ripoll, a Castellar del Vallès A Cabrils hi havia tradició tèxtil com a la majoria de poblacions del Maresme, a la primera meitat del segle XIX Una indústria artesanal, amb màquines mogudes per mules i cavalls El 1842 un Jaume Tolrà era un petit teixidor a Cabrils, parent probablement del nostre biografiat Josep Tolrà estudià medicina i s’interessà especialment per la química Com a metge…

Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant Pere després de la destrucció d’…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Celoni NE, Santa Maria de Palautordera NW, Vilalba Sassera W, i Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt i Dosrius S, els tres darrers pertanyents al Maresme El sector de Vallgorguina s’emplaça entre la serra del Corredor a ponent i la de Montnegre a llevant i ocupa part dels vessants d’aquests massissos de la Serralada Litoral Així, tot el terme és molt accidentat el Pla de les Bruixes 409 m, a llevant, al límit amb el municipi d’Arenys de Munt la serra de Parent Rost amb altituds entre els 527 i el 415 m, a migdia per la carena de la…

Situació Un detall de les ruïnes de la domus, de la qual encara és visible un interessant aparell M Anglada L’antiga domus del Pi, o Puig de Sau, es troba al cim d’un turó, al peu del cingle de Tavertet, al nord de l’església de Sant Romà de Sau, inundada per les aigües del pantà La domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 50,6 —y 47,7 31 tdg 506477 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic al pantà de Sau Un cop passada la presa, cal seguir i anar cap a l’hostal de la Riba, fins arribar a uns coberts del Club…

Situació Conjunt de les ruïnes del castell i de la capella de Sant Martí sobre el penyal dit la Popa M Anglada El castell es troba sobre un extrem d’una petita serra rocosa que fa de contrafort del massís de Sauva Negra Aquest esperó rocós, vist des de les cares sud-est i nord-oest, sembla el perfil posterior d’un vaixell per la balma que hi ha a l’extrem de llevant Per això ha rebut el nom popular de la Popa La cota sobre el nivell de la mar és d’uns 850 m Mapa L37-15393 Situació 31TDG316251 El camí que cal agafar és el que surt de Castellcir al final del carrer de l’Amargura, el mateix que…

Situació Una vista de conjunt del castell, amb una estratègica situació, tal com era costum en l’època, en què fou emplaçat L Prat El castell de Riner, construït vora un petit replà, és situat a mig vessant, sobre la riera de Cardona o riu Negre i al costat d’una zona de camps Mapa 330M781 Situació 31TCG811446 Des de la carretera que va de Solsona a Cardona, al punt quilomètric 45,900, poc abans d’arribar al veïnat d’Hortoneda, surt una pista que porta fins a Oliva i després va cap a Teixidor i a Riner tot plegat són uns 5 km JBM Història El lloc de Riner és documentat l’any 997, quan Ató i…