Resultats de la cerca
Es mostren 1072 resultats
Fra Junoy o l’agonia dels sons
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Cabré, publicada l’any 1984.
Desenvolupament enciclopèdic Situada al primer quart de s XX, l’obra planteja la lluita d’un frare enfrontat al poder eclesiàstic Fra Junoy és organista del monestir de Sant Aniol la gran passió que sent per la música esdevé la primera causa per la qual es veurà enfrontat a la jerarquia eclesiàstica que el castigarà imposant-lil’allunyament de la seva tasca d’organista i el traslladarà, com a confessor, a la Ràpita, un monestir de monges de clausura on haurà de purgar la seva passió musical amb el silenci més auster En aquest nou context apareix la novícia Sor Clara…
Joan Arajol i Ibars
Cinematografia
Distribuïdor i productor.
Fill de família modesta, començà comprant rotlles de pellícules a metres, que més o menys ben empalmats anà llogant pels pobles en bicicleta A divuit anys inicià l’adquisició de films enters, d’on nasqué el Programa Arajol, una petita distribuïdora que amb el temps es convertí en Exclusivas Arajol c/Aragó, que aviat obrí oficines a Madrid, València i Bilbao Durant la guerra civil, un comitè de treballadors es feu càrrec del negoci Després d’aquesta, i amb la collaboració d’Enrique de Castro, Josep Piñot i Josep Tendas i Riera, es dedicà a contratipar curts de Charles Chaplin,…
Francesc Foguet i Boreu
Literatura catalana
Doctor en filologia catalana i diplomat en teoria i crítica del teatre, és professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Vida i obra Especialista en teatre català modern i contemporani, ha publicat diversos llibres sobre la guerra i la revolució de 1936-39 El teatre català en temps de guerra i revolució 1936-1939 1999, Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario Cataluña 1936-1939 2002, Teatre, guerra i revolució Barcelona, 1936-1939 2005, premi Crítica Serra d’Or de recerca en humanitats 2006 i Teatre de guerra i revolució 1936-1939 Antologia de peces curtes 2005 És autor també de les biografies Margarida Xirgu Una vocació indomable 2002, Maria Àngels Anglada Passió per la memòria 2003…
Miquel Blanch i Roig
Música
Compositor i director català.
Fundador de diferents agrupacions corals, a partir del 1922 es feu càrrec de l’Orfeó Manresà A la capital del Bages desenvolupà una important tasca musical amb la creació dels Amics del Cant Gregorià de Manresa i de l’Escola Municipal de Música de Manresa, el 1932 Creador bàsicament d’una obra coral, realitzà algunes obres de cambra com el Septet per a instruments de vent i corda del 1920 Entre les seves peces corals destaquen La Passió, drama sacre per a cor i orquestra de corda , la Missa in honorem Beatae Mariae Virginis i Les campanes de Talló amb text de Soler i Escofet…
Johann Sebastiani
Música
Compositor alemany.
Estudià a Itàlia i el 1650 s’installà a Königsberg, on arribà a ser kantor 1661 i mestre de capella 1663 de la catedral Aquest darrer any, el príncep elector de Brandenburg el contractà com a mestre de capella de la cort, càrrec que mantingué fins el 1679 És autor d’obres sacres, cançons i altres peces per a celebracions i cerimònies diverses La seva composició més reeixida és una Passió segons sant Mateu 1672, per a cinc veus i conjunt instrumental de dos violins, quatre violes i baix continu Aquesta obra és representativa de les passions que componien, a la segona meitat del…
Quirino Gasparini
Música
Compositor i violoncel·lista italià.
Era sacerdot i exercí diversos càrrecs musicals i eclesiàstics a Brescia, Venècia i Bolonya, on el 1751 fou nomenat membre de l’Accademia Filarmonica A partir del 1760 fou abat i mestre de capella de la catedral de Torí, càrrecs en els quals romangué fins a la mort La major part de la seva producció consta d’obres religioses, entre les quals destaquen un Stabat mater , onze misses, tres rèquiems i una Passio secundum Marcus És autor, a més, de dues òperes Artaserse 1756, amb llibret de Pietro Metastasio, i Mitridate re di Ponto 1767, amb llibret de VA Cigna-Santi Músic molt apreciat a la…
Thomas Strutz
Música
Compositor i organista alemany.
Succeí a Paul Siefert com a organista a Danzig Estava interessat en una reforma de la litúrgia que comportés l’adopció d’estructures simples i accessibles a tothom Mentre que els seus collegues de Danzig Crato Bütner i Balthasar Erben triomfaren en la composició d’obres de gran envergadura, Strutz escriví obres breus de naturalesa intimista, com ara cançons sacres, diàlegs, petits concerts i passions oratori En destaca la collecció de setanta-sis cançons a quatre i cinc veus Lobsingende Hertzens-Andacht 'Cançons de lloança i recolliment', 1656, que substitueixen els tradicionals motets,…
Fritz Lehmann
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a la seva ciutat natal entre el 1918 i el 1921 El mateix 1918 inicià la seva carrera com a pianista en diversos recitals, però l’abandonà al cap de cinc anys quan fou contractat com a director d’orquestra a Göttingen, càrrec que mantingué fins el 1927 Posteriorment treballà a l’Òpera de Hildesheim 1927-29, Hannover 1929-35 i Bad Pyrmont 1935-38 Alternà la seva tasca com a director i la docència a Essen i Hannover El 1934 fundà el Festival Händel de Göttingen i el 1953 passà a ser professor de direcció orquestral a la Hochschule de Munic, on morí prematurament durant l’entreacte…
plant
Literatura
Gènere poètic derivat del planctus llatí medieval, cant funeral destinat a lamentar la mort d’alts personatges polítics i religiosos que requeria una estructura de continguts i composició força estricta.
Les literatures en vulgar ampliaren la seva destinació a personatges menys rellevants i a variats esdeveniments públics infausts i a la passió i mort de Crist —vistes a través de Maria— i al traspàs de màrtirs i sants El plant català pot considerar-se com a autònom del planh provençal gènere regit per mòduls força precisos i que lamenta la mort de protectors, dames o amics del trobador hom pot esmentar Augats, seyós qui credets Déu lo Payre , el Plant de la Verge de Ramon Llull, el Plant per la mort del reverent cardinal de Tolosa de Joan Basset, el Plant fet per la mort del rey…
Manuel Cubeles i Solé
Dansa i ball
Coreògraf.
Estudià comerç i comptabilitat a Barcelona Entrà d’aprenent a la Fundació Bernat Metge, on conegué Pompeu Fabra i Francesc Cambó, que li despertaren l’interès per la cultura Fundà l’Esbart Verdaguer 1945 i l’Esbart de Sarrià 1954, i collaborà en la fundació de l’ Obra del Ballet Popular 1948 La dècada de 1990 també collaborà amb l’Esbart Marboleny de les Preses Garrotxa, per al qual creà la coreografia Retaule de la Passió i Cant Espiritual 2003 Dirigí el muntatge escènic de diverses obres teatrals Promogué les primeres emissions en català per televisió Mare Nostrum i Teatre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina