Resultats de la cerca
Es mostren 1081 resultats
Mosquiter xiulaire
Espècie estival en una bona part d’Europa, llevat de tota la península Ibèrica, acudeix cap a les seves àrees d’hivernada asiàtiques i africanes a través de rutes situades més a l’E de les nostres latituds És per això que el mosquiter xiulaire no és nombrós als Països Catalans, encara que sí que sembla comú i regular Es presenta en ambdós passos a tota la nostra geografia àdhuc ha estat citat a Andorra, si bé és més freqüent observar-lo al litoral, potser perquè a les comarques costaneres hi ha una activitat ornitològica més intensa Aquesta espècie, com totes les del seu gènere, presenta…
Els procariotes: cianobacteris fòssils
Estromatòlit del Miocè mitjà de Porto Pi, a Mallorca Hom relaciona la formació d’aquestes estructures carbonatades orgànico-sedimentàries amb l’activitat de petits microorganismes procariotes que poden retenir i precipitar els sediments Pere Santanach Biològicament, els procariotes són organismes que no tenen un nucli organitzat Pel que fa al seu registre fòssil, els cianobacteris tenen una gran importància pel seu extraordinari desenvolupament durant el Precambrià i, bé que rarament conservats, constitueixen les formes fòssils més antigues que hom coneix Els cianobacteris foren designats…
El Racó del Duc
Petita resclosa del riu d’Alcoi, al seu pas pel Racó del Duc Aquest congost manté una gran bellesa paisatgística i una notable riquesa biològica que està lligada a la seva diversitat ambiental i a l’existència del riu Rafael Paulo El Racó del Duc 23, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Superat el pantà de Beniarrés, el riu d’Alcoi troba sortida cap a la plana entre les serres de la Cuta i la Safor, travessant entre l’Orxa i Villalonga el congost del Racó del Duc La presència de l’aigua condiciona intensament el paisatge a les vores del riu, la vegetació està…
mimosàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per arbres, arbusts o rarament herbes, de fulles generalment bipinnaticompostes, proveïdes d’estípules foliàcies o espinoses, i sovint reemplaçades per fil·lodis.
Tenen flors petites, agrupades en espigues o glomèruls, sovint unisexuals per avortament, habitualment pentàmeres, d’androceu haplostèmon, diplostèmon o poliandre, i de gineceu súper Els fruits són en llegum Consta d’unes 2 000 espècies, exclusivament tropicals i subtropicals Mimosàcies més destacades Acacia sp acàcia Acacia baileyana i espècies afins mimosa Acacia cultriformis acàcia de ganivet Acacia farnesiana aromer Acacia horrida aromer hòrrid Albizia sp albízia Cassia sp senet Cassia acutifolia senet d’Alexandria Cassia angustifolia senet de l’Índia Cassia fistula…
caolinita

Caolinita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, generalment en masses compactes, farinoses o fàcilment esmicolables; més rarament, en petites escates de contorn hexagonal o ròmbic.
És molt poc dura 1-2,5, de pes específic 2,2-2,6, de color blanc o diversament tenyit per impureses, opac o translúcid, amb lluïssor nacrada i tacte gras Component essencial del caolí, es troba també en argiles i sòls, associada amb feldespat, quars, corindó i diàspor Estudis fets mitjançant les tècniques òptiques i els raigs X han permès d’identificar dos altres minerals que tenen la mateixa composició de la caolinita, i que, en menor proporció, també formen part del caolí la dickita i la nacrita Les argiles del grup de la caolinita, sovint originades per descomposició de roques amb sílice i…
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
Tètol cuanegre
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…
Xatrac comú
El xatrac comú Sterna hirundo és fàcil de veure a la primavera i a l’estiu, sobrevolant les platges, amb el bec dirigit cap avall, i llançant-se a l’aigua fins a cabussar-s’hi i sortir-ne amb algun peix o qualsevol altra presa Es distingeix dels altres xatracs per les dimensions no sobrepassa els 35 cm, l’enforcadura exagerada de la cua i, sobretot, pels colors del bec, negre a l’hivern i vermell viu a la primavera i a l’estiu, com aquesta parella en cria, procedent del delta de l’Ebre Els xatracs són ocells gregaris i crien en colònies Xavier Ferrer La població reproductora de la península…
any nou
Cronologia
Història
Primers dies de l’any amb relació a l’any que acaba.
L’any nou ha estat celebrat en gairebé totes les religions conegudes i amb una solemnitat especial Malgrat llurs diferències, aquestes celebracions presenten trets comuns, com és l’abolició de l’any que s’acaba o del temps transcorregut, amb tot el que comporta d’advers mals o desgràcies, pecats, dimonis i genis malignes La celebració comença a vegades amb la celebració del foc vell iroquesos o l’expulsió de l’any vell al Tibet o a Mèxic i gairebé sempre amb ritus de penitència i purificació confessions, banys, ablucions i diversos tipus d’exorcisme boc emissari o similar, a Babilònia, Israel…
transició
Política
Procés polític consistent en el canvi pacífic d’un règim autoritari a un de democràtic.
Les transicions de règims polítics dictatorials generalment imposats i sostinguts per l’estament militar a sistemes de democràcia parlamentària apareixen en contextos i condicions molt diversos Des de la segona meitat del segle XX, dins del bloc occidental les transicions democràtiques foren freqüents des de la fase final de la guerra freda , quan primer el desgel i posteriorment l’afebliment i la desaparició de l’URSS afavoriren la caiguda de governs autoritaris de dreta anticomunista tolerats i sostinguts pels Estats Units A Europa, tingueren lloc transicions democràtiques a Grècia 1974,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina