Resultats de la cerca

Estudià composició a l’Escola Professional amb G Ustvol’skaja i, després, al conservatori fins el 1962 En 1962-65 perfeccionà la seva formació amb D Šostakovič Malgrat les imposicions del règim soviètic, mantingué força independència artística En la Segona simfonia Marina , 1965 usà textos de Marina Cvetaeva, autora no grata al règim, i el 1966 escriví el Rèquiem a partir de l’obra homònima d’Anna Akhmatova, que evoca el terror de l’era estalinista De la seva producció vocal també s’ha de destacar Suzdal’ 1964 És autor de nou simfonies, la darrera de les quals quedà incomplerta a la seva…

Estudià amb V Šebalin a l’Escola Central de Música de Moscou, i més tard al conservatori de la mateixa ciutat, on acabà els estudis el 1953 A partir del 1957 s’inicià en la música d’A Webern amb Filipp Gerškovic, la influència de la qual és palesa en la seva Simfonia núm 3 1959 Els anys seixanta s’estrenaren alguns dels seus ballets, com Vanina Vanini 1961, però els crítics soviètics hi constataren la presència de la tècnica serial, la qual cosa feu que la Simfonia núm 4 1963 ja no s’estrenés a l’URSS No gaire més sort tingué la Simfonia de cambra 1968, que arribà a estrenar-se, però que no…

Fou alumne de N M’askovskij i SE Fejnberg al Conservatori de Música de Moscou, on a partir del 1936 impartí classes La seva llarga carrera com a compositor i mestre li valgué el títol d’Artista del Poble el 1966 Foren alumnes seus A Šnitke i A Ešpaj, entre d’altres La seva música, melòdicament rica, treu profit de l’ús del contrapunt en el tractament dels temes Sabé conciliar la riquesa creativa amb la fàcil adaptació a les exigències dels dirigents soviètics, com a Ukrainskaja rapsodija ’Rapsòdia ucraïnesa’, 1937, per a piano, posteriorment orquestrada 1982, i sobretot en els concerts per a…

Estudià música a l’Institut Musical Gnesin de Moscou, abans d’entrar al conservatori de la ciutat, on rebé lliçons de J Golubev, A Khačaturjan i N M’askovskij El 1973 fou nomenat secretari de direcció de la Unió de Compositors de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, i el 1981 rebé el títol d’Artista del Poble de la República Soviètica Federal Socialista Russa Igual que el seu pare, estudiós del folklore dels maris, es deixà influir per la música tradicional d’aquesta terra, però integrant el substrat popular dins de les formes musicals cultes occidentals En la seva…

Anà becat a Itàlia 1782-85, on amplià estudis i ingressà a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya 1785 De nou a Rússia, compongué la seva obra operística, que s’inscriu en el nacionalisme musical i comprèn, entre d’altres, Orfej i Evridika 'Orfeu i Eurídice', 1792, l' opéra-comique Amerikantsij 'Els americans', 1800 i Zolotoje Jabloko 'La poma d’or', estrenada pòstumament el 1803 El 1797 fou nomenat inspector dels teatres imperials Supervisà l' opéra-comique de Mikhail Sokolovskij Mel’nik-koldun, obmanšcik 'El moliner mag, estafador i matrimonier', que gaudí d’una gran popularitat i que li fou…

Passà pel Conservatori de Peterburg, on estudià amb N Cerepnin i MO Štejnberg fins el 1917 Molt aviat centrà el seu interès en l’ús dels dotze tons i canvià l’escriptura dels sostinguts per una creu A París, estudià amb M Orban i M Ravel, i finalitzà el gran oratori Le livre de vie 1925 El 1926 construí amb P Dauvillier un instrument de sons electrònics, precedent de les ones Martenot, que anomenà croix sonore La seva música, deutora de les concepcions universalistes d’A Skr’abin, mostra una voluntat de millora de la condició humana i representa un cant a la pau i a la fraternitat Deixà…

Estudià història i teoria musical al Conservatori de Moscou, on posteriorment es doctorà amb VE Ferman 1940 Fins el 1936 ensenyà història de la música en diverses escoles de Moscou Després de servir a l’armada soviètica durant la Segona Guerra Mundial, en 1945-48 fou director de la redacció musical de la Ràdio Soviètica, i des del 1956, professor del conservatori, on dirigí seminaris sobre música contemporània occidental El seu principal centre d’interès és la música del segle XX Fou autor d’una sèrie de monografies, articles i assaigs sobre els grans compositors soviètics i occidentals, i…

Les males relacions que mantingué amb el règim soviètic afavoriren el desconeixement que hi ha de la figura d’aquest gran pianista fora del seu país Estudià al conservatori de la seva ciutat natal -llavors anomenada Petrograd-, on fou deixeble de L Nikolajev i on es graduà l’any 1921 Es casà amb la filla d’A Skr’abin, de l’obra del qual fou un dels millors intèrprets El 1928 debutà a Leningrad nom adoptat per Petrograd el 1924, i aviat manifestà la seva oposició a les directives oficials en matèria musical Durant el període d’entreguerres actuà diverses vegades a França Dugué a terme una…

L’any 1891 es graduà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de Vasilij Safonov El 1889 oferí el primer concert sota la direcció d’Anton Rubinstein i el 1895 guanyà el Premi Rubinstein, fet que significà l’inici d’una important carrera concertística Entre el 1902 i el 1906 fou professor de piano del Conservatori de Moscou El 1906 inicià una intensa etapa de gires internacionals que durà vuit anys i que el portà, entre altres llocs, als Estats Units L’esclat de la Primera Guerra Mundial el sorprengué a Berlín, on fou fet presoner Un cop alliberat, decidí d’installar-se als Estats Units i el…

Nen precoç, a dos anys improvisava al piano i quan en tingué sis ingressà a l’Escola de Música Gnessin de Moscou, on estudià amb Anna Kantor, que ha estat la seva principal professora Al cap de quatre anys feu el primer concert en públic amb orquestra i a dotze i tretze anys oferí sengles concerts amb l’Orquestra Filharmònica de Moscou El 1985 actuà a Berlín i un any més tard feu una gira pel Japó amb el conjunt Virtuosos de Moscou El 1987 tocà al Festival de Berlín i després ho feu als de Schleswig-Holstein i Tours Ha actuat als auditoris més importants del món i amb orquestres tan…