Resultats de la cerca

És caracteritzat per una infiltració del teixit subcutani i per una substància gelatinosa que produeix un edema dur que no deixa marca si hom el pressiona i que és més evident a la cara, al coll, a la fossa supraclavicular i a la porció distal de les extremitats Els signes i símptomes més freqüents són feixuguesa, apatia, edema de les parpelles, sensació de fred, suor escassa, macroglòssia, cardiomegàlia, pallidesa, pèrdua de memòria, etc

Apareix generalment després dels 35 anys i pot afectar qualsevol òrgan, sobretot l’estómac de l’home i la mamella de la dona El tumor es desenvolupa per infiltració i destrucció dels teixits sans veïns Quan produeix metàstasi ho fa gairebé sempre per via limfàtica A més d’un seguit de símptomes locals, provoca, en general, hemorràgies, dolors forts i sobtats i, en estat avançat, caquèxia La terapèutica és la cirurgia precoç carcinoma

Juntament amb el seu cosí Auguste Reverdin Ginebra 1848 — 1908, amb qui compartí la direcció d’una important clínica quirúrgica de Ginebra, féu valuoses aportacions a la tècnica operatòria, millorà l’instrumental com, per exemple, amb l’anomenada agulla de sutura de Reverdin , etc i fou el primer que interpretà adequadament els símptomes d’hipotiroïdisme després de l’extirpació del goll, tot recomanant l’extirpació només parcial del tiroide per tal d’evitar aquestes complicacions

Definició Són anomenats traumatismes de les vies urinàries  diversos trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra, deguts generalment a un impacte violent sobre aquests òrgans Causes i tipus Els traumatismes de les vies urinàries solen ésser deguts a un impacte extern de gran intensitat, ja sigui sobre la regió lumbar o bé sobre la regió pèlvica També poden ésser produïts en ferides obertes, com les ocasionades per arma penetrant Els traumatismes ureterals , és a dir, les lesions traumàtiques dels urèters, són poc freqüents Es produeixen especialment a causa de ferides penetrants,…

Els símptomes principals motivats per una obstrucció limfàtica deguda als embrions o a les filàries adultes, són la quilúria, l’hidrocele quilosa, l’elefantiasi escrotal o dels membres inferiors i els accessos febrils És una malaltia pròpia dels països tropicals o subtropicals, transmesa per diverses espècies de mosquits És tractat amb l'ivermectina, un antihelmíntic derivat del bacteri Streptomyces avermitiis , identificat per Satoshi Omura i obtingut per Willliam C Campbell Hom l'administra des del 1981

Els objectius principals són el benestar i la promoció de la dignitat i autonomia dels malalts i de la seva família, i els mitjans terapèutics, el control de símptomes, el suport emocional i la comunicació quan s’està davant d’una malaltia avançada, progressiva i incurable, sense possibilitats raonables de resposta a un tractament específic i amb una mort previsible a curt termini, causada ja sigui per un càncer, sida o qualsevol altra malaltia crònica i progressiva

Els hospitals de dia han tingut una importància cabdal en el camp del tractament psiquiàtric, ja que permeten un control continuat dels símptomes del pacient, amb ajustaments ràpids de la medicació, ús de tècniques de modificació del comportament i de tallers de memòria, i pràctica d’activitats de la vida diària Per la seva eficàcia, s’han estès a altres camps com ara el geriàtric, l’oncològic administració de les pautes de quimioteràpia, l’hematològic, el pediàtric, etc

La malaltia dels legionaris és un trastorn infecciós agut, d’origen bacterià, que cursa amb síndrome febril, pneumonitis i símptomes gastrointestinals i neurològics, que poden crear complicacions serioses que entre el 5% i el 20% dels casos resulten mortals Fer tal de prevenir la contaminació en grans edificis com ara hotels, asils, hospitals, etc, es recomana la desinfecció periòdica i l’hermetització dels sistemes de conducció aquosa canonades, aparells d’aire condicionat o condensadors de vapor

L’ arteritis de la temporal , o arteritis de cèllules gegants , és una inflamació crònica que afecta les artèries de gran diàmetre que emergeixen de l’aorta i irriguen els braços i el cap, molt especialment les artèries temporals, que se situen en les parts laterals esquerra i dreta del crani, immediatament per sota de la pell, i que irriguen el cuir cabellut i els teixits subcutanis del cap Aquest trastorn és d’origen desconegut, bé que actualment hom considera probable que sigui de tipus autoimmune, és a dir, que es presenti a conseqüència d’una resposta anormal per part de les cèllules del…

L’anomenada degeneració hèpato-lenticular de Wilson és una malaltia hereditària que es caracteritza per una acumulació de coure en diversos òrgans del cos, especialment en el fetge i el cervell L’acumulació de coure en el cervell provoca trastorns del moviment i la postura i una deterioració progressiva de les facultats intellectuals La malaltia és deguda a una alteració genètica que provoca una fallada en la síntesi de ceruloplasmina , una substància que transporta el coure en la sang La manca de ceruloplasmina provoca que el coure es trobi lliure en una quantitat excessiva i s’acumula en…