Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
Sant Esteve del Llop (Darnius)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn Es tracta d’un edifici molt reformat, l’estructura romànica originària del qual es limita pràcticament a l’absis F Tur Aquesta església es troba situada al sector occidental del terme municipal, a 3 km de Darnius, en un replà de muntanya, una mica enfonsat, a la riba esquerra de l’Arnera Mapa 219M781 Situació 31TDG841911 Per arribar-hi cal seguir, des de Darnius, la carretera de Maçanet de Cabrenys, i, fets 2,5 km, agafar a mà esquerra, al collet de Caneres, el camí que baixa, en uns 200 m fins a l’església i el mas…
Guaranís i jesuïtes
Don Francisco de Toledo 1515-82, virrei del Perú, ho tenia clar amb els indis se n’estava fent un gra massa El dia 8 de febrer de 1570 escriví una carta al rei Felip II de Castella i I de Catalunya i Aragó i de Portugal defensant la conveniència d’agrupar-los en poblacions organitzades, mesura a la qual “…els naturals s’avenen més que els espanyols, els quals perden el profit del frau que, tenint-los dividits i més amagats, els feien…” Sorgí així a Juli, a la ribes del llac Titicaca, la primera concentració planificada d’indis, l’organització de la qual fou encomanada a la Companyia de Jesús…
Castell i vila fortificada de la Roca d’Albera
Art romànic
Situació Vista aèria de la població de la Roca d’Albera, que s’estén pels vessants del turó on són visibles encara les restes del seu castell ECSA - Jamin La població de la Roca d’Albera s’estén als vessants del turó coronat per les restes del seu castell El conjunt presenta dos recintes fortificats, un corresponent al castell i un altre, més ampli, que engloba tot el nucli antic Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 19,8” N - Long 2° 56’ 3,6” E Hom arriba a la Roca d’Albera per la carretera D-2, que surt de la N-114 a l’entrada d’Argelers PP Història El topònim la Roca és eminentment casteller…
Sant Martí de Pollestres
Art romànic
Situació Interior de l’església, amb la capçalera al fons, ornada amb cinc arcuacions cegues ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí presideix el centre del poble de Pollestres L’itinerari per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 21,6” N - Long 2° 47’ 52,2” E Història Aquesta església fou una possessió del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, senyor de Pollestres des del segle X fins al segle XIV En una butlla del papa Benet VI 974 i en un privilegi del rei Lotari 982, en què es confirmen els dominis de Sant…
Sant Jeroni (Argelers)
Art romànic
Situació Sector sud-est d’aquesta capella, tipològicament atribuïble al segle X, en molt bon estat de conservació ECSA - JL Valls Aquesta església és situada molt a prop de l’ermita de Santa Maria Magdalena, avui dita santuari de la Mare de Déu de Vida segles XV i XVIII, 2 km a ponent d’Argelers Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 51” N - Long 3° 0’ 12,1” E Hom hi arriba per una carretera que parteix de la D-114, a mà dreta, tot venint de Perpinyà, i que passa per sota el pont del ferrocarril PP Història Cap document medieval d’arxiu no es refereix a aquesta esglesiola, citada juntament amb l’…
Els pobles indígenes en el món actual
En un món cada cop més urbanitzat i industrialitzat, els pobles indígenes dels cinc continents lluiten per fer valer els seus drets d’arrelament al territori davant els interessos de les companyies multinacionals, que cada vegada regeixen més la política dels governs locals i estatals És el cas dels pobles de caçadors i recollectors, un bon nombre dels quals es troben representats en el mapa, que en diferents indrets del planeta es resisteixen a abandonar una forma de vida que ha protagonitzat el 90% de la història de la humanitat La globalització fa possible que avui es tingui notícia, amb…
El primer Primer de Maig
El Primer de Maig a Catalunya La darrera sessió del Congrés Internacional Socialista, celebrat a París del 14 al 20 de juliol de 1889, instituí el Primer de Maig com a jornada de combat del proletariat internacional L’objectiu era concentrar en un sol dia la lluita contra el capital per la reivindicació immediata de la jornada laboral de vuit hores i, a llarg termini, per convertir en socialista la societat capitalista La data fou escollida com a homenatge a la diada de protesta de Chicago del 1886, que havia acabat amb l’execució política de diversos dirigents obrers nord-americans La…
Lesió ocular
Les lesions oculars , és a dir, les que afecten els globus oculars i els annexos, són relativament freqüents en tot tipus d’accidents, ja que els ulls es troben relativament poc protegits Segons el mecanisme de l’accident, poden ésser de diversos tipus Traumatisme tancat En els ulls es produeixen sovint contusions , és a dir, lesions per impacte directe que no arriben a trencar la superfície del globus ocular ni de les parpelles que el cobreixen La conseqüència més comuna i evident de les contusions oculars és la tumefacció de les parpelles, i sovint es forma també un hematoma, que dóna lloc…
verat

Verat comú
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids, de cos fusiforme, amb l’aleta caudal molt escotada, el peduncle caudal molt estret, premaxil·lar soldat al maxil·lar (juntament amb la mandíbula inferior constitueix un musell agut), òrbita ocular envoltada pel darrere per una anella completa d’ossos independents, dents petites i dues aletes dorsals (la segona dorsal i l’anal seguides de 5-6 pínnules).
Inclou dues espècies S scombrus , el verat comú , i S colias japonicus , el verat d’ull gros , peixos pelàgics, d’alta mar i d’una gran importància econòmica, car formen en primavera grans bancs que s’apropen a les costes i són activament capturats per la seva carn, molt saborosa i alimentosa, puix que és un peix blau molt ric en greixos S'alimenten de crustacis planctònics i de pteròpodes Verat d’ull gros Lanzardo2 CC0 Molt comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, ambdues espècies són venudes als mercats indistintament, bé que el verat d’ull gros té els ulls molt més grossos, és de mida…
consonància/dissonància

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Termes relatius i oposats amb què es qualifiquen els intervals o els acords.
Exemple 2 - Benedicamus Domino Clàusula © Fototecacat/ Jesús Alises El concepte de consonància comporta les idees de distensió, equilibri, autonomia, repòs i eufonia, mentre que la dissonància indica els valors antagònics S’han assajat explicacions del fenomen de consonància/dissonància tant des de la psicologia com des de l’acústica o la teoria musical Ara bé, són les mateixes relacions internes que s’estableixen entre les alçades de les notes les que determinen què és i què no és una consonància o una dissonància el típic acord final farcit de dissonàncies de les peces de jazz sona tan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina