Sant Genís de Palol (Torroella de Fluvià)

Situació

Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Genís són al lloc de Palol de Fluvià, situat vora la riba esquerra d’aquest riu, uns 2 km a ponent de Torroella i prop la carretera que porta a Sant Miquel de Fluvià. En aquest antic lloc, anomenat també simplement Palol al segle X i Palol de Vila-robau en textos medievals posteriors, ara només hi ha una gran casa pairal, construïda en part sobre els vestigis de l’església romànica de Sant Genís. El casal actual, conegut per Mas de Palol, fou bastit al final del segle XIX o al començament del segle XX.

Mapa: 258M781. Situació: 31TEG013687.

Per arribar-hi cal seguir l’esmentada carretera de Torroella de Fluvià en direcció a Sant Miquel de Fluvià, la qual, al cap de 2 km mena al casal, que és a mà esquerra, entre la carretera i el marge esquerre del Fluvià.

Història

Els llocs de Palol i Vila-robau, separats pel Fluvià, pertanyen actualment als termes municipals de Torroella de Fluvià i Ventalló, respectivament. Tanmateix, antigament aquests dos llocs formaven un sol districte parroquial, la parròquia del qual era Sant Genís de Palol, y la capella de Sant Andreu de Vila-robau en depenia, primer com a simple capella i, a partir de l’any 1573, com a església sufragània. A la primeria del segle XVII aquesta situació havia canviat totalment, jaque tant Sant Genís de Palol com Sant Andreu de Vila-robau s’havien convertit en sufragànies de la parròquia de Sant Mori; no obstant això, mentre que anys més tard l’església de Vila-robau esdevingué parròquia independent, Sant Genís restà desafectada del culte en una data imprecisa, probablement a causa de la manca de població a la seva rodalia.

L’any 947, l’església de Sant Genís, al lloc de Pineda, i l’alou de Palol són esmentats entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, segons un diploma del rei Lluís el d’Ultramar: “Ecclesiam sancti Genesii in comitatu Gerundensi in loco qui dicitur Pineta cum alodio Palatiolo”. Tanmateix, no és gens clar que aquesta cita es refereixi al lloc i a l’església de Sant Genís de Palol, per tal com la situa al comtat de Girona i no a Empúries. En conseqüència, també cal posar en dubte les al·lusions posteriors a la possessió de Sant Pere de Rodes sobre Palol i la seva església de Sant Genís. Així, en una epístola del papa Benet VI adreçada l’any 974 a l’abat Hildesind, surt esmentada la “villam Palatioli cum Ecclesia Sancti Genesii”, i l’any 984, en un precepte del rei Lotari a favor de l’esmentat cenobi, aquesta possessió és anomenada “alodium Palaciolo cum Ecclesia sancti Genesii”.

La parròquia de Sant Genís de Palol al final del segle XI havia passat a dependre del priorat de Sant Tomàs de Fluvià, que pertanyia a Sant Víctor de Marsella. Segons figura en un text de l’any 1146, el bisbe Berenguer Dalmau, després d’una sentència judicial, restituí la donació inicial d’aquesta parròquia feta pel bisbe Bernat Umbert (1093-1111) al priorat de Sant Tomàs amb motiu de la dedicació de l’església d’aquest cenobi.

L’església de Sant Genís de Palol és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV.

Església

Les restes de l’església de Sant Genís de Palol pertanyen a un edifici dels segles XII i XIII d’una sola nau, de planta rectangular, sense absis destacat. Cal entrar al jardí del mas de Palol per veure els murs de l’església, que són a la banda nord-est del conjunt d’edificacions.

Vista del mur de la capçalera, un dels elements visibles conservats de l’antic edifici romànic.

F. Tur

El llenç de l’antic temple actualment més ben conservat és el de capçalera, a l’extrem de llevant. Al centre s’obre una finestra romànica de doble esqueixada i arcs de mig punt monolítics; més avall modernament ha estat feta una gran obertura d’arc de mig punt que ha malmenat un fragment d’aparell, i s’ha adossat una terrassa a la part inferior. Cal remarcar que, malgrat que ha estat sobrepujat per l’obra moderna, en aquest llenç s’acusen perfectament els dos vessants de la testera.

El mur lateral de tramuntana també és visible actualment. No té obertures, com sol ésser la norma. A la part inferior hi ha una socolada o una banqueta, i en tres dels carreus hi ha uns petits relleus geomètrics, molt esquemàtics, ja molt erosionats.

Els altres dos murs de l’església, la façana de ponent i el mur lateral de migdia, no són visibles perquè tenen adossades diverses construccions de la masia. L’espai del temple és dividit ara en diferents estances. És molt probable que els murs ara amagats, la volta i fins i tot altres elements de l’edifici medieval es conservin colgats pels afegits moderns.

L’aparell de l’església ha estat fet amb carreus ben escairats i allisats que formen filades perfectament seguides.

El temple de Sant Genís de Palol, pels elements encara avui visibles, és considerat una obra dels segles XII i XIII, que s’inclou plenament entre els monuments que assenyalen el final del romànic en aquestes terres; són construccions molt senzilles i austeres que revelen una indubtable influència cistercenca. La desaparició en aquest període dels absis semicirculars és un pas decisiu vers les capçaleres poligonals gòtiques.

Bibliografia

  • Pèire de Marca: Marca hispanica…, París 1688, doc. LXXXIII, c. 859; doc. CXVII c. 907; i doc. CXXX, c. 928.
  • A. Merino i F. J. de la Canal: España Sagrada, vol. 44, Madrid 1826, pàg. 307.
  • Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XVII, Olot 1909, pàg. 93.
  • J. Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae, vol. I, CSIC, Barcelona 1946.
  • Josep M. Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1964-65.
  • Josep Calzada i Oliveras: Acotacions a unes notes històriques i toponímiques del municipi de Ventalló, “Revista de Girona”, núm. 78, Girona 1977.
  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 352-353 i 362; Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàg. 621.