Resultats de la cerca
Es mostren 951 resultats
cantor
Música
En la pràctica del cant pla, solista que dialoga amb el cor o la schola (alternatim).
A l’Edat Mitjana, el terme llatí cantor designava també un cantant o músic de formació dedicada a la interpretació, en oposició al musicus , teòric de la música o especialista en aquesta matèria
soprano
Música
Varietat de veu més aguda i amb una extensió aproximada del do3 al la4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…
Guillermina Coll
Dansa i ball
Ballarina i pedagoga.
Formada amb Joan Magriñà , fou primera ballarina del Gran Teatre del Liceu Posteriorment anà a Bèlgica, on fou solista del Ballet de Valònia 1977 i del Reial Ballet de Flandes 1979-82 Directora de Dart Companyia de Dansa 1986 i creadora de coreografies per a òperes, ha estat directora de l'Escola d'Ensenyaments Secundaris i Artístics / Conservatori Professional de Dansa, i des del 1983 és professora de dansa clàssica a l’ Institut del Teatre , d’on també és repetidora del projecte IT Dansa des dels seus inicis 1997 L’any 2015 rebé el premi Nacional de cultura del CoNCA en la…
Ximo Tébar
Música
Guitarrista, productor i compositor de jazz
.
Començà a estudiar música a set anys, primer guitarra espanyola i després jazz Es professionalitzà a disset anys Els anys vuitanta fundà la Ximo Tébar Band i compartí escenaris amb solistes com Pedro Iturralde, Tete Montoliu, Lou Donaldson, Lou Bennett i Jorge Pardo Parallelament, formà part del trio de Lou Bennett fins a la mort d’aquest, el 1997 Els anys 1989 i 1990 fou guardonat amb el premi al millor solista de la Muestra Nacional de jazz que concedeix el ministeri de cultura espanyol Entre els seus discs cal destacar Anís del gnomo 1990, Hello Mr Bennett 1992, So what 1997…
Modern Jazz Quartet
Música
Grup de jazz nord-americà fundat l’any 1951 i compost per John Lewis (piano i director), Milt Jackson (vibràfon), Percy Heath (baix) i Kenny Clarke, inicialment, i Connie Kay a partir del 1955 (bateria).
El grup començà a actuar regularment l’any 1954 i gràcies a les gires internacionals i als enregistraments adquirí molt aviat una gran reputació L’any 1974 el grup es dissolgué i els seus membres continuaren les seves carreres per separat No obstant això, ocasionalment es reuneixen per participar en petites gires i concerts Considerada una de les petites bandes de jazz més importants de la història, el seu estil podria definir-se com un mostra conservadora de bop , altrament dit cool Destaquen dins del grup la figura de John Lewis com a compositor i director i la de Milt Jackson com a…
Isidre Escorihuela
Música
Compositor.
Fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant i de la catedral de Tarragona del 1691 al 1716 És considerat el compositor que introduí a la península Ibèrica els violins en la música religiosa Fou defensor de les teories harmòniques innovadores de Francesc Valls Les seves obres conservades són villancicos a sis i a vuit veus, tonos per a solista i a quatre veus, una missa a dotze veus amb instruments, una salve per a veus i instruments, uns improperis i els motets La fuente angular i Christus factus , ambdós a sis veus Les seves obres obtingueren una gran difusió a la seva època
escola de Bolonya
Música
Grup de músics que cap a mitjan segle XVII influïren en el desenvolupament de la música instrumental italiana.
Els representants més destacats són Giulio Cesare Arresti 1617-1704 i Maurizio Cazzati 1620-77 El deixeble d’aquest, Giovanni Battista Vitali 1644-92, desenvolupà l’estructura de la forma sonata i, més tard, Giuseppe Torelli 1658-1709 escriví els primers concerts per a solista La perfecció tècnica dels constructors d’instruments els Brensio, els Fontanelli, els Tononi, els Floreno, etc que tingué Bolonya influí en l’escriptura instrumental de l’escola bolonyesa Al segle XVIII la personalitat del pare Giovanni Battista Martini 1706-81 convertí Bolonya en un centre musical visitat…
Antolí Sala
Música
Compositor i mestre de capella català.
Fou cantor de la catedral de Lleida, on possiblement es formà El 1738 obtingué per oposició la plaça de mestre de capella de la seu lleidatana, com a successor de Domènec Teixidor Sala fou mestre de Joan Prenafeta, el qual, el 14 d’abril de 1781, li succeí en el magisteri musical de la catedral La seva producció musical es conserva a l’arxiu de la catedral de Lleida i a la Biblioteca de Catalunya Cal destacar-ne el salm a onze veus Exaudi orationem meam , el motet O quam pulchra per a solista amb acompanyament de violins i un villancet a vuit veus amb violins
John Garth
Música
Compositor anglès.
Hom creu que era originari de Durham, bé que no se sap pràcticament res de la seva vida Autor de sis notables concerts per a violoncel publicats el 1760, sobresortí també per dues sèries de sonates publicades el 1768 i en 1772-82 respectivament La denominació de sonata referida a peces per a un conjunt instrumental que era format per un clavicordi, com a instrument solista, acompanyat per dos violins i un violoncel era habitual entre alguns compositors del nord d’Anglaterra Els contemporanis de Garth celebraren la naturalitat i la frescor d’aquestes obres, que constaven, en la…
Emerenciana Wehrle de Lapeyra
Música
Cantant i pianista catalana, de nom de soltera Emerenciana Wehrle i Anfruns.
Estudià al Conservatori del Liceu amb Joan Cuyàs i F Sánchez Gavagnach, i també amb els pianistes P Tintorer i C Vidiella El 1886 es casà amb el mestre de piano Joaquim Perona i Calafell i, posteriorment, el 1900, amb Enric Lapeyra i Rubert, germà del pianista Josep Lapeyra Destacà en el conreu de la cançó, i fou una de les concertistes de lieder actives al principi del segle XX Fou professora de cant de l’Orfeó Català, entitat amb la qual el seu marit es vinculà des de la seva creació, i també solista del cor A més, participà en la fundació de la secció femenina de l’Orfeó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina