Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
Aràbia
Un oasi al desert d’Al-Dahna, a Aràbia
© Fototeca.cat
Península de l’extrem sud-occidental d’Àsia, entre la mar Roja i el golf Pèrsic.
Administrativament, Aràbia és dividida entre Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait La geografia física El relleu L’estructura geomorfològica de la península d’Aràbia és relativament simple a la base es troba un sòcol cristallí basculat vers el nord-est, que aflora a la superfície en els sectors meridional i occidental i, enfonsant-se suaument vers el golf Pèrsic, va cobrint-se gradualment de sediments cada vegada més recents A causa d’aquest basculament vers el nord-est, les àrees més altes es troben al sud-oest el cim més elevat és el Ḥaḍur Šu’ayb…
Pluges i xafogor
Un clima hiperhumit Distribució dels tipus climàtics de selva plujosa tropical, segons la relació entre els àmbits de variació de temperatura anual i diari, els límits tèrmics i les temperatures mitjanes del mes més fred L’esquema ha estat adequat als tipus de selva plujosa que es tracten en aquesta obra Jordi Corbera, a partir de fonts diverses El clima de l’espai geogràfic que ocupen les selves plujoses intertropicals es caracteritza, en primer lloc, per unes temperatures altes i relativament constants i per unes pluges també considerables i distribuïdes força regularment al llarg de tot l’…
El paisatge vegetal de la Depressió Central catalana (territori sicòric)
La Depressió Central catalana és constituïda per un seguit de terres planes i de baixa cota, normalment per sota dels 300-400 m, situades al nucli continental del Principat, a ponent dels altiplans segàrrics Representa una immensa cubeta on desguassen els nostres principals rius pirinencs, drenada a son torn pel cabalós Ebre que reïx a abandonar-la per una única zona sudoriental on el Sistema Pre-litoral es deprimeix El territori queda netament delimitat al N, a l’E i al S per les vores ostensibles de la depressió, situades com hem dit entre les cotes 300-400 m, d’acord amb la línia Tamarit-…
Les dades geofísiques
Els mètodes d'estudi Gruix de l’escorça als Països Catalans La figura representa la profunditat de la discontinuïtat de Mohorovičić, que defineix la base de l’escorça Noteu la gran variació de gruixos, des de l’escorça gruixuda dels Pirineus fins a l’escorça prima de la conca Catalanobalear Hom ha situat al mapa els perfils sísmics profunds realitzats als Països Catalans Maber, original d’Enric Banda D’acord amb la teoria de la tectònica de plaques, la part més externa i rígida de la Terra, d’uns 100 km de gruix, es mou sobre la part superior del mantell, que actua com un fluid La part…
La fauna i el poblament animal a les mediterrànies
Els orígens de la fauna mediterrània Atès que l’origen del clima mediterrani és recent, les relacions de parentiu entre la fauna que ocupa actualment les cinc regions amb aquest tipus de clima s’han de cercar en esdeveniments anteriors, i especialment en la situació de les terres sorgides en el passat i en la major o menor proximitat d’aquestes regions en altres èpoques geològiques La història d’aquestes relacions pot començar en el període juràssic de l’era mesozoica, amb la fragmentació del supercontinent que abans reunia gairebé totes les terres L’intercanvi de grups comuns fou possible…
Líbia

Estat
Estat del nord d’Àfrica, situat entre la mar Mediterrània al N, Egipte a l’E, el Sudan al SE, el Txad i el Níger al S, Algèria a l’W i Tunísia al NW; la capital és Trípoli.
La geografia física El relleu és constituït per un bloc antic en el qual vastes seccions han estat arrasades o enfonsades per moviments tectònics, els quals han donat lloc a blocs tabulars d’escarpaments graonats, com els altiplans ǧabal de la Cirenaica i la Tripolitània, d’escassa altitud uns 900 m Entre aquests i la mar s’estén una plana litoral o sahel amb una successió de conques tancades Al sud, el ǧabal descendeix cap als oasis que marquen el límit nord del desert, el qual predomina a l’interior, on presenta tres aspectes l’hamada desert rocallós, l’ erg desert de sorra i…
Sòls que comencen
Els processos edafogènics A l’alta muntanya els sòls són relativament homogenis, com són relativament poc variables la vegetació i els altres factors de l’edafogènesi en aquests medis El clima, per exemple, és sempre fred, amb importants contrastos tèrmics tant estacionals com diaris El temps transcorregut des de l’inici de l’edafogènesi és relativament breu i comprès en un interval força breu entre 10 000 i 12 000 anys en correspondència amb la retirada dels gels de la darrera glaciació En aquestes condicions els paràmetres més importants, aquells que expliquen la distribució dels sòls i les…
Illes d’aigua: els llacs
Les mars en miniatura Per a l’observador, un llac centra qualsevol paisatge i l’embelleix Posa en contrast l’aigua i la terra, i com que la seva dimensió sol ser moderada, i l’espill de les seves aigües més aviat llis, acostumem a veure’ls com a símbol d’una placidesa que no té la mar El naturalista els veu com a mars en miniatura que, sense gaire esforç, ofereixen una visió sinòptica de les regularitats i els problemes de l’ecologia aquàtica en general D’altra banda, els llacs tenen sovint interès econòmic, sigui per a la pesca i altres produccions, sigui com a reserves d’aigua i fins com a…
Bangladesh

Estat
Estat de l’Àsia meridional, que és totalment voltat per l’Índia, excepte al SE que limita amb Myanmar i al S, que s’obre al golf de Bengala; la capital és Dhaka.
La geografia física Situat a la part oriental de Bengala, tot el territori és una gran plana alluvial, llevat del SE, on es localitzen les altures de Chittagong Aquesta plana ha estat formada pels abundants sediments del Ganges i del Brahmaputra, rius que en arribar a Bangladesh formen un immens delta i es ramifiquen en nombrosos braços que dificulten les comunicacions La gran quantitat de sediments que aquests rius aporten fa que el delta guanyi contínuament terreny a la mar El Ganges i el Brahmaputra són molt cabalosos i a Bangladesh tenen 13000 m 3 /s i 19500 m 3 /s, respectivament En…
El Vapor Bonaplata (1832-1835). Els inicis de la indústria moderna
Les màquines de fosa i la màquina de vapor Xemeneia del Poble Nou de Bianchini i Companyia La xemeneia la mostra exterior més evident d'una caldera que alimenta la màquina de vapor El Vapor Bonaplata de la societat Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia representa l’inici de la indústria moderna a casa nostra, dit amb paraules del biògraf de l’empresa Jordi Nadal, Bonaplata, pretext i símbol I això no obstant és una història curtíssima, ja que la fàbrica funcionà tan sols els vint mesos compresos entre el novembre del 1833 i l’agost del 1835 El final dramàtic que tingué, amb l’incendi i l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina