Resultats de la cerca

El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…

Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les lletres l’…

Caplletra “E” del foli 105, en el dibuix de la qual hom pot constatar una minva considerable de qualitat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 5 es tracta d’un manuscrit de 136 folis de 31×24 cm, escrit en lletra Carolina * , la decoració de la qual consisteix en un grup de capitals fetes amb tinta i realçades amb tons vermell ataronjat, verd, groc i blau Aquest còdex, que ja surt citat a l’inventari de l’any 1368, ha estat inclòs per Gudiol * entre les primeres produccions de l’ scriptorium de Vic, criteri compartit al seu torn per Junyent * , que situa a la primeria del segle XI el…

Situació Absis romànic mig ofegat per construccions dels segles XVIII i XIX F Tur L’església de Sant Sadurní de Vilavenut, centra el petit poble de Vilavenut de cases més o menys agrupades, situat a la part septentrional del terme, no lluny de la riera de la Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG853654 Aquesta església es troba al peu de la carretera de Galliners a Banyoles, al punt quilomètric 6,5 APF Història Segons la butlla de Benet VIII de l’any 1017, el monestir de Banyoles posseïa diversos béns en aquest indret de Vilavendut El 1209 trobem consignada l’església de “ Sancti Saturnini de…

Situació Població inicialment envoltada de murs i torres, de les quals només resta la torre d’en Virós, a la part dreta de la fotografia, ara convertida en habitatge ECSA - A Roig La vila de Rialb es troba en el centre mateix de la confluència de dues valls prou importants com la de la Noguera Pallaresa i la del riu de Sant Antoni La població, que s’assenta a la dreta de la Noguera al peu mateix del turó del vell castell, és situada a 725 m d’altitud, i s’estén a banda i banda de la carretera que des de Sort s’enfila cap a Llavorsí ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCH467008 Història La vila de…

Situació Absis de l’església, mutilat i sobrealçat, on encara són visibles les lesenes llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és situada al barri del Bac, a la riba dreta de la Tet, un dels dos nuclis que formen el poble de Serdinyà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 19’ 17” E Serdinyà és 10 km aigua amunt de Prada per la carretera N-116, una vegada passat Vilafranca de Conflent Història Serdinyà ha de tenir el seu origen en una villa romana, la villa de Secundus , com ho suggereixen les formes antigues del seu nom entre el segle X i el XVI…

Situació Fragment de l’absis des de l’exterior, una de les poques restes visibles d’aquesta antiga parròquia, que deixa veure les arcuacions i les lesenes típiques del romànic llombard ECSA - J Bolòs Els vestigis de l’església de Sant Martin se situen a l’angle sud-oest de l’espai de l’antic poblat medieval de Molhet Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 20″ N - Long 2° 38′ 17″ E Per a anar-hical seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent DB Història L’església de Sant Martin, que servia el culte a l’antic vilatge de Molhet, és esmentada en la…

Definició i causes La pitiriasi versicolor és una infecció de la pell causada pel fong Pityrosporum orbiculare que dóna lloc a la formació de màcules de color variable, de blanquinós a marró, localitzades generalment en la part alta del tronc El Pityrosporum orbiculare és un fong microscòpic molt estès, que es troba sovint en la pell sense que provoqui alteracions Això no obstant, hi ha persones que tenen predisposició a ésser-ne afectades Aleshores, el microorganisme prolifera i envaeix l’epidermis, hi produeix descamació i n’altera l’elaboració dels pigments que donen color a la pell Aquest…

Els nivells baixos del Carbonífer són ben observables en diferents punts del Montnegre, principalment al turó del Montagut, a prop de Malgrat, i als voltants del coll d’Hortsavinyà Al mateix cim del turó del Montagut es poden veure les lidites amb nòduls de fosfats que formen la base de la successió carbonífera Aquestes lidites es troben molt replegades, formant plecs de longitud d’ona curta El nivell que s’hi superposa és format per calcàries que també es poden observar a la mateixa localitat, immediatament al N de les lidites, principalment baixant el turó del Montagut, cap a l’W Per damunt…

El pit-roig Erithacus rubecula és un ocell confiat, que es deixa observar de ben a prop als parcs i jardins i també als boscos És característic per la taca de color taronja del pit, i el gris del dors i la panxa Té el bec prim i punxegut i l’ull completament negre, molt brillant, com s’observa a la fotografia, feta a Blanes Selva Ateny fins a 14 cm Els joves, mancats de la taca rogenca, tenen un plomatge marronós tacat, poc destacat Jordi Vidal Fortament sedentari, el pit-roig ocupa tota la zona humida i si fa no fa muntana dels Països Catalans al S del Principat i al País Valencià tan sols…