Resultats de la cerca
Es mostren 917 resultats
cant anglicà
Música
Repertori de fórmules musicals, harmonitzades polifònicament, utilitzades en el cant dels salms i dels càntics propis de les celebracions litúrgiques de l’Església Anglicana.
El cant dels salms anglicà, sempre en llengua anglesa, seguí, fins a la Restauració segle XVII, uns principis semblants als de la salmòdia gregoriana la melodia original gregoriana sempre a la veu del tenor utilitzant, però, acords de recitació per a declamar els versicles, a la manera de la tradició continental del fals bordó A partir de la reforma litúrgica promoguda per Thomas Cranmer, el vincle amb el cant gregorià fou cada cop més feble El repertori bàsic fou proveït, el 1550, per The Booke of Common Praier Noted , de John Merbecke, una collecció de cants adaptats o novament compostos L’…
Alfauir
la Safor El monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la zona de transició entre l’horta de Gandia i la Vall d’Albaida.
És dividit en dos sectors pel riu Vernissa a la dreta, l’antic terme d’Alfauir, en part pla i en part accidentat per una sèrie de petits turons a l’esquerra, el territori de l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba Tot i que el Vernissa és sec la major part de l’any, les seves aigües són utilitzades per al regatge mitjançant un assut i a través d’una séquia que rega part dels termes d’Alfauir i de Ròtova En conjunt, només hi ha 100 ha de regadiu, en part regades amb l’aigua del subsol hom hi conrea tarongers El secà ocupa unes 250 ha hom hi conrea garrofers, vinyes de raïm moscatell,…
minoic
Lingüística i sociolingüística
Llengua que atresoren els documents en escriptura lineal A cretenca trobats a Creta i en altres illes de la mar Egea.
N'és possible la lectura gràcies a l’adaptació que hom feu d’aquest sistema gràfic per anotar la llengua grega en època micènica micènic Per al seu desxiframent, hom ha proposat diverses teories Així, Cyrus Gordon la considerà una llengua semítica, més exactament una forma mixta d’accadi i d’ideogrames sumeris S Davis, V Georgiev i LR Palmer defensen una teoria que emparenta el minoic amb llengües de la família anatòlica indoeuropeu Palmer, potser d’una manera més raonable, la identifica amb el luvi oriental, bé que els elements en què se sustenta són molt limitats Si hom admet com a…
supercondensador
Electrònica i informàtica
Dispositiu basat en el fenomen físic de la doble capa elèctrica, que té la propietat de presentar una alta capacitat elèctrica i, per tant, pot funcionar com un condensador, però amb unes propietats capacitives impossibles d’aconseguir amb un condensador del tipus convencional.
A causa d’aquesta propietat són especialment adequats com a elements d’alimentació de reserva, especialment per a memòries volàtils en substitució de les petites bateries fins ara utilitzades en els casos en què era indispensable preveure el manteniment de la informació en produir-se la interrupció de la tensió d’alimentació Tot i que el fenomen de la doble capa elèctrica EDL ja fou descobert i analitzat per Helmholtz el 1879, hom no n'ha trobat aplicació pràctica fins a l’aparició dels microprocessadors i de les memòries CMOS Per a explicar satisfactòriament el fenomen esmentat…
Ancel Keys
Científic nord-americà.
Desenvolupà la seva tasca en el camp de l’epidemiologia, la fisiologia i la nutrició Es llicencià en ciències econòmiques i polítiques a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on també es doctorà en biologia oceanogràfica El 1938 obtingué el doctorat en fisiologia a Cambridge i esdevingué professor de la Universitat de Minnesota Durant la Segona Guerra Mundial estudià el cos humà durant estats de carències nutricionals, i desenvolupà dietes de subsistència K-ration , àmpliament utilitzades per les tropes nord-americanes Els anys 1950, Keys i els seus collaboradors observaren que…
autòmat
autòmat amb figura de pallasso (darreria del s XIX)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina que per mitjà de dispositius mecànics, hidràulics, pneumàtics, elèctrics, etc. és capaç de produir moviments semblants als dels éssers animats.
Coneguts des de fa molt de temps, els autòmats han pres diferents formes constructives i han tingut principis de funcionament molt divers a través del temps Cal esmentar els diferents objectes animats, estatuetes, figures, etc que ja ben antigament eren utilitzades Durant molt de temps hom construí veritables autòmats moguts per mecanismes de rellotgeria de precisió i d’una gran complexitat En molts casos eren objectes decoratius i sovint d’un gran valor artístic, i així es construïren figures amb moviment, caixes de música i sobretot rellotges amb figures mòbils que es movien al…
sintonitzador
Electrònica i informàtica
Aparell per a sintonitzar una ona corresponent a una emissora determinada.
Els sintonitzadors emprats correntment són prevists per a sintonitzar només les freqüències de les bandes utilitzades en la pràctica Per aquest fet hom distingeix els sintonitzadors pel nom de les freqüències o llargada d’ones que pot sintonitzar UHF, VHF, LW, MW, SW o pel tipus de modulació AM, FM, PM En alta fidelitat és anomenat sintonitzador l’aparell que rep, tracta i detecta la informació electromagnètica de radiofreqüència que s’emet modulada en AM o en FM Entre altres prestacions, el sintonitzador sol disposar d’indicador i control automàtic de freqüència visualitzador…
romana
Romana
© Fototeca.cat
Física
Balança rudimentària portàtil de ferro forjat, formada per una barra, dita canastró, amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que hom penja o bé sosté amb la mà mitjançant una anella.
Del braç més curt penja per l’extrem allò que hom vol pesar, mentre que el braç més llarg és gravat amb unes entalles equidistants on és encaixat un pes anomenat piló , que, en ésser desplaçat, permet d’obtenir l’equilibri de la balança i, per tant, de determinar el pes desitjat Hi ha diversos tipus de romanes, moltes de les quals tenen dos les més corrents i fins i tot tres ganxos de suspensió, situats en llocs diferents, la qual cosa permet de modificar el fulcre i fa així possible la pesada, amb la mateixa romana, de cossos de pes molt diferent Aquesta balança fou emprada pels romans…
aiguacuit
Química
Cola animal constituïda essencialment per gelatina impura, utilitzada com a adhesiu.
L’aiguacuit és conegut des de fa 3 000 anys i és un producte comercial des de fa més d’un segle Existeix en diverses varietats, que són la cola de pells obtinguda a partir de carnasses d’adoberia i de residus d’escorxador rics en teixit conjuntiu la cola d’ossos obtinguda a partir d’ossos la cola de conill obtinguda a partir de pells de conill depilades i la cola de peix obtinguda a partir de pells i aletes de peix —per exemple bacallà— que resten en fer conserves La fabricació de l’aiguacuit difereix de la gelatina només pel fet que no exigeix tanta cura, ni materials tan…
clau

Clau musical: claus de sol, fa i de do
© Fototeca.cat
Música
Signe escrit al començament, i a voltes entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el nom i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades.
Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per tal d’evitar les línies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina