Resultats de la cerca
Es mostren 3632 resultats
convent d’Aigüesvives
Convent
Antic convent d’agustins de Santa Maria d’Aigüesvives (conegut també pel Desert d’Aigüesvives).
Fou fundat el 1329 per Gonçal García de la Massa, majordom de la reina Elionor de Sicília, i el seu fill Gonçal, conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb donació als frares ermitans agustins de l’alqueria d’Aigüesvives que posseïen a la vall del mateix nom vall d’Aigüesvives, indret, probablement, d’antiga tradició eremítica El territori, comprès dins els termes municipals de Carcaixent i d’Alzira Ribera Alta i que, des d’un principi, limitava amb el del monestir cistercenc de Valldigna, anà ocupant, amb el temps, tota la vall L’edifici fou bastit a l’esquerra…
dret valencià
Dret català
Ordenació jurídica privativa del País Valencià.
Sorgí de la necessitat de crear normes jurídiques arran de la conquesta de València per Jaume I de Catalunya-Aragó Aquest inicià l’atorgament de furs al nou regne Furs de València, que mostren una influència destacada del dret comú La cort de 1357-58 disposà que en l’administració de justícia no s’apliquessin lleis estranyes ni decretals, sinó que es tinguessin en compte els furs valencians i que, en tot allò que aquests no preveiessin, es fes ús del bon seny dels prohoms locals, però en la pràctica s’aplicaren el dret romà i el canònic D’altra banda, per a regir les relacions de la població…
divuitè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent l’encunyació de la qual s’estén des de la fi del s XIV fins al s XVIII.
La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1393, en temps del rei Joan I A partir del 1407 consta que l’equivalència del ral era de valor d’un sou i mig, o sia divuit diners, d’on li ve el nom i mantingué llargament l’equivalència, malgrat les caigudes de pes real d’argent, que d’una talla de 68 peces per marc, sota Martí l’Humà, passà a 72, sota Alfons IV, i a 91 l’any 1554 El 1629, fou augmentada encara a 103 i, finalment, a 115 el 1693 Al s XVI hom encunyà múltiples del divuitè i, al s XVII, un divisor el novenet , de valor de nou…
beguí | beguina
Cristianisme
Persona pertanyent a unes comunitats o associacions de laics cristians fundades als Països Baixos a la segona meitat del s XII i tot seguit esteses a Renània, França, Occitània, els Països Catalans i Itàlia.
Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina, des de bon…
lauda
Literatura
Música
Cançó religiosa, generalment en llengua vulgar, conreada a Itàlia des del segle XIII fins a la fi del segle XVIII, considerada una precursora de l’oratori.
Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…
higienisme
Sociologia
Medicina
Corrent de pensament desenvolupat al segle XIX, dirigit generalment per metges, que denunciava la manca de salubritat i d’higiene a les ciutats industrials.
Els seus adeptes cridaren l’atenció sobre les altes taxes mitjanes de mortalitat i les freqüents epidèmies còlera, tifus, paludisme L’higienisme es manifestà principalment a Anglaterra, amb obres com ara Report on the Sanitary Conditions of the Labouring Population 1842, d’E Chadwick, que contribuí a l’aprovació el 1848 de la primera Public Health Act, o en l’obra de BW Richardson, creador del Journal of Public Health and Sanitary Review 1855-59, de la Social Science Review 1862 i de la utopia Hygeia, or the City of Health 1875 A França hom publicà obres com el Tableau de l’état physique et…
Ignasi Plana i Fontana
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral i poeta.
Vida i obra Notari, era fill de Joan B Plana, a qui succeí el 1774 el 1811 fou privat d’exercir per les autoritats franceses Organitzà les festes barcelonines pel naixement dels infants bessons Carles i Felip 1783, fills del futur rei Carles IV, que originaren un gran nombre de composicions poètiques i sermons, i fou també un dels comissionats que compongueren els versos dedicats al futur Ferran VII amb motiu del seu casament a Barcelona Afeccionat al teatre, dirigí representacions a diverses cases particulars com la del Baró de Maldà Escriví La más heroica barcelonesa, santa…
,
Philipp Melanchthon

Philipp Melanchthon
© Fototeca.cat
Filosofia
Nom hel·lenitzat amb què és conegut Philipp Schwarzert, humanista i reformador.
Format a Pforzheim 1508-10 i a les universitats de Heidelberg i Tübingen i de Wittenberg, on aconseguí els títols de magister artium i de batxiller en teologia, respectivament Renebot de Johannes Reuchlin , des del 1518 fou professor de grec a la Universitat de Wittenberg, on reformà els estudis amb J Burckhardt, donant-los un caire humanístic, i entrà en contacte i amistat amb Martí Luter Respongué amb una Apologia a la primera condemnació de la Universitat de París, i el 1521 publicà els Loci communes rerum theologicarum seu hypotyposes theologicae , que contribuïren a la dogmàtica…
Ramon Espadaler i Parcerisas

Ramon Espadaler i Parcerisas
© Unió.cat
Política
Polític.
Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, cursà també Ciències Polítiques i Sociologia a la UAB Militant d' Unió Democràtica de Catalunya des de 1989, en fou secretari general del comitè de govern 2001 i 2002 i de 2003 a 2014 en presidí el consell nacional Aquest mateix any assumí la secretaria general del partit Tinent d'alcalde de Sant Quirze de Besora 1991-1999, d’on prové la seva família i on residí fins als vint anys i escaig, i posteriorment de Vic 1999-2001, i diputat al Parlament de Catalunya 1992-2000, entre el 1999 i el 2001 fou director general d'…
guerres amb França
Història
Conflictes armats sorgits entre França i Catalunya-Aragó a partir del s XIII.
La proximitat dels territoris respectius donà lloc a friccions sovintejades així, la lluita per la influència sobre els territoris occitans croada albigesa, al principi del s XIII, i més tard les guerres pel domini de Sicília i del sud d’Itàlia, que culminaren en la croada contra Catalunya 1284-85 Més tard, les ambicions franceses se centraren al Rosselló, posat en mans de Lluís XI de França per Joan II de Catalunya-Aragó, el qual intentà de recuperar-lo sense èxit guerra del Rosselló no tornà a la corona catalana fins al tractat de Barcelona, el 1493 Carles V intentà recuperar el Rosselló…