Resultats de la cerca

La tromboangiïtis obliterant, o malaltia de Buerger, és un trastorn crònic, de causa desconeguda, que es caracteritza per l’oclusió progressiva dels vasos sanguinis petits i mitjans de les extremitats, i que afecta quasi sempre homes d’entre 20 anys i 40 Una de les manifestacions més comunes d’aquesta malaltia, quan ja han estat afectades les artèries dels membres inferiors, és el dolor als panxells i els peus, que en fases inicials es manifesta en caminar i s’alleuja amb la immobilitat, però que en fases més avançades apareix fins i tot en repòs Aquest trastorn evoluciona al llarg d’anys, en…

Es anomenat malaltia tromboembòlica un trastorn comú a diverses afeccions que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular, que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, de manera que s’interromp l’aportació adequada de sang a la zona que aquell vas irriga normalment L’embòlia pulmonar, o l’impacte d’un èmbol en una artèria pulmonar, és una complicació freqüent de la tromboflebitis, o formació de trombes a les venes, especialment dels membres inferiors L’embòlia cerebral, o d’una…

Un aneurisma arterial constitueix una dilatació anormal i persistent d’un segment de paret arterial Si bé poden afectar qualsevol artèria, en la majoria dels casos es localitzen en diverses porcions de l’aorta o en les artèries cerebrals La majoria dels aneurismes arterials són asimptomàtics durant molts anys o tota la vida Això no obstant, de vegades causen símptomes, perquè comprimeixen teixits propers, com els nervis i el teixit cerebral, o bé s’esquincen, per exemple a causa d’un augment sobtat de la pressió arterial o posteriorment a la realització d’un esforç físic intens L’esquinçament…

L’endocarditis infecciosa consisteix en l’establiment i la posterior reproducció de diversos tipus de microorganismes, fonamentalment bacteris, en el teixit endocàrdic, és a dir, el teixit que cobreix les cavitats i les vàlvules cardíaques La porta d’entrada dels gèrmens infecciosos que amb la sang atenyen l’interior del cor pot ésser diversa Així, és possible que sigui originada per la introducció de sondes en les vies aèries, digestives o urinàries en unes condicions d’asèpsia deficients, a la introducció d’agulles contaminades en les venes, com s’esdevé sovint en addictes a l’heroïna, o a…

La miocardiopatia restrictiva és una afecció del múscul cardíac deguda al dipòsit de fibres de collagen o d’altres substàncies en aquest teixit que, en conseqüència, provoca una rigidesa en les parets dels ventricles, que no es poden distendre adequadament per tal d’omplir-se Aquest trastorn és poc freqüent als països occidentals, i sol ésser degut a l’existència d’altres malalties cròniques com amiloïdosi, sarcoidosi o hemosiderosi Els símptomes més freqüents són semblants als causats per la insuficiència cardíaca, com la dificultat a respirar, la sensació de manca d’aire i la inflor dels…

La miocardiopatia dilatada és una alteració anatòmica i funcional del múscul cardíac, caracteritzada per un augment del diàmetre de les cavitats ventriculars i una disminució de la capacitat de contracció del miocardi L’alteració anatòmica del miocardi consisteix en la proliferació de fibres de collagen o fibrosi Actualment, se’n desconeixen les causes, bé que es considera que pot ésser provocada o afavorida per diverses circumstàncies com infeccions víriques, consum excessiu de begudes alcohòliques durant alguns anys, malalties autoimmunes, hipertensió arterial, diabetis i tabaquisme Els…

Les cardiopaties congènites constitueixen un grup de trastorns caracteritzats per l’existència de diversos tipus de malformacions en les estructures anatòmiques i els teixits del cor o els grans vasos, que ja existeixen en el moment del naixement Aquestes malformacions són degudes a la incidència de diverses circumstàncies ambientals, com ara processos infecciosos, intoxicacions per medicaments o l’exposició a raigs X durant l’embaràs a característiques genètiques que es transmeten de pares a fills, o bé a alteracions genètiques que afecten el conjunt de l’organisme, com és el cas de la…

S’anomenen trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions que consisteixen en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat amb què ho fa, que generalment tenen repercussions en un aprofitament inadequat de l’estat de vigília El trastorn del son més habitual és l’insomni, és a dir, la impossibilitat d’agafar el son, la interrupció reiterada del son durant la nit o bé el fet de despertar-se unes quantes hores abans del que és habitual per a la mateixa persona amb la impossibilitat de tornar-se a adormir L’insomni sol cedir amb el tractament dels trastorns que l’…

Els trastorns psico-somàtics engloben un conjunt de símptomes, alteracions funcionals i malalties orgàniques, en la gènesi i la progressió de les quals hom ha observat una participació significativa de les característiques psicològiques i de l’entorn ambiental de la persona Aquest tipus de trastorns són molt habituals i, segons la intensitat o la durada que presenten, es poden classificar en manifestacions emocionals passatgeres, com els sospirs, les taquicàrdies emocionals o els accessos de singlot, trastorns funcionals més estables, com són la tos neuròtica, les palpitacions o els trastorns…

L’endarreriment mental, oligofrènia o deficiència mental, és un trastorn caracteritzat per una limitació de les capacitats intellectuals que pot ésser evident des del naixement o durant el període de desenvolupament i per la inadaptació social que se’n deriva, tant pel que fa a la conducta com a les possibilitats d’independència i responsabilitat personals Aquesta alteració es pot gestar durant el mateix embaràs, el part o els primers anys de vida, i les causes més freqüents en són les aberracions genètiques com la síndrome de Down o mongolisme, els traumatismes cranials com ara la rubèola,…