- L’endocarditis infecciosa consisteix en l’establiment i la posterior reproducció de diversos tipus de microorganismes, fonamentalment bacteris, en el teixit endocàrdic, és a dir, el teixit que cobreix les cavitats i les vàlvules cardíaques.
- La porta d’entrada dels gèrmens infecciosos que amb la sang atenyen l’interior del cor pot ésser diversa. Així, és possible que sigui originada per la introducció de sondes en les vies aèries, digestives o urinàries en unes condicions d’asèpsia deficients, a la introducció d’agulles contaminades en les venes, com s’esdevé sovint en addictes a l’heroïna, o a manipulacions quirúrgiques, especialment les dentàries i les buco-faríngies.
- Aquest trastorn és especialment freqüent en persones que pateixen d’afeccions valvulars, cardiopaties congènites i en portadors de pròtesis valvulars, ja que, en aquests casos, a causa de la presència de rugositats en la superfície de les vàlvules, els gèrmens es poden adherir amb més facilitat al teixit endocàrdic.
- El símptoma més habitual i constant és l’elevació de la temperatura corporal, sovint intermitent, que s’acompanya d’esgarrifances, sudació, desgana, debilitat muscular i molèsties o dolors articulars. Igualment, són habituals algunes lesions de la pell, com ara petites acumulacions de sang coagulada o petèquies, o petits nòduls dolorosos que, en general, es presenten a la punta dels dits, a sota de les ungles, i als palmells i les plantes dels peus.
- L’evolució pot variar notablement d’un cas a un altre, segons les característiques del germen que n’és responsable, com també l’estat físic del malalt. De vegades l’alteració es pot presentar i evolucionar ràpidament, en uns quants dies, o bé fer-ho de manera lenta i progressivament, al llarg d’uns quants mesos.
- En la major part dels casos es manifesten diverses complicacions: estenosi o insuficiència d’una determinada vàlvula cardíaca, insuficiència cardíaca, arrítmies i despreniment de trossos de teixit infectat que posteriorment s’insereixen en una artèria cerebral, renal o pulmonar. Aquestes complicacions provoquen la mort del malalt en un percentatge situat entre un 10% i un 50% dels casos.
- El tractament que s’hi aplica consisteix en l’administració d’antibiòtics durant algunes setmanes o fins i tot mesos. Igualment, de vegades es requereix una intervenció quirúrgica per tal de reparar el teixit danyat o bé implantar una pròtesi valvular.