Resultats de la cerca
Es mostren 2724 resultats
Geologia 2011
Geologia
L’any dels terratrèmols L’any 2011 va ser especialment actiu des del punt de vista geològic a conseqüència dels danys provocats per diversos terratrèmols L’11 de març un terratrèmol de magnitud 9,0 M w 1 es va produir davant de la costa oriental del Japó, l’epicentre del qual es va localitzar en la mar, a la costa de Honshu, a 130 km a l’est de Sendai A aquest sisme el van seguir nombroses rèpliques de notable magnitud, i va desencadenar un gran tsunami amb onades superiors als 10 m d’altura Segons el Servei Sismològic Japonès, aquest va ser el pitjor sisme dels darrers 140 anys, que va…
Banca Mas Sardà (1960-1982)
Un banc en expansió 1960-1975 Els homes i l’organització Josep M Mas-Sardà dimití la presidència del banc el 1973 i donà pas a una nova etapa i generació Actualidad Española , gener del 1985 El banc es mantingué com a entitat estrictament familiar fins el 1969 vegeu aquest volum, pàg 37-40 La tercera generació era només representada per Josep Maria Mas-Sardà i Sells quan entrà la quarta generació, amb Francesc Mas-Sardà i Casanellas al capdavant Fou aleshores que el banc amplià el seu capital i l’obrí a altres accionistes, decantant-se decididament cap a l’expansió, sense abandonar les seves…
El modernisme no omple tota la seva època
Raimon Casellas, en una estatueta per Josep Reynés detall Sitges Garraf, Cau Ferrat RM Tendim a simplificar les coses, i quan parlem del Modernisme se’ns fa evident una època, per a uns més llarga i per a d’altres més curta —des dels anys vuitanta del segle XIX fins a les acaballes del primer decenni del xx—, quan en realitat hauríem de pensar no en tota una època sinó estrictament en una actitud cultural existent en ella Dic això perquè és freqüent que, per simplificar, la gent s’imagini el Modernisme com una etapa de la història de la cultura catalana, durant la qual canvien les coses i…
Banc Hispano-colonial (1876-1950), un cas a part
El banc colonial 1876-1880 Els problemes financers de Cuba Anunci del Banc Hispano-Colonial, fundat el 1876 a Barcelona El 1868 començà la que els historiadors cubans anomenen la seva primera guerra de la independència, que durarà deu anys Catalunya, amb importants interessos personals i comercials a l’illa, hi participà el 1869 amb un batalló de voluntaris catalans, la majoria dels quals no tornaran, ja que les baixes produïdes per la guerra i, sobretot, per les malalties tropicals, el delmaren fortament La guerra va ser finançada per la Hisenda cubana mateixa, perquè l’espanyola no tenia…
Del regnat de Jaume II a la Pesta Negra
Art gòtic
El millor present del gòtic A Catalunya l’expansió implacable, profunda i original de l’estil artístic que es coneix com a gòtic pot ser associada a l’etapa històrica que va des del començament del regnat de Jaume II 1291-1327 fins a la declaració, el 1348, de la major i més coneguda epidèmia de pesta bubònica de l’edat mitjana Les experiències del segle XIII, sigui en el camp de l’arquitectura o en el de les arts figuratives, havien transformat l’art del passat romànic en múltiples direccions A les portes del nou segle, els accents dinàmics del gòtic portaren a un nou encontre…
La pintura en els darrers episodis del gòtic
A mesura que es deixava enrere el gòtic internacional, la pintura renovava el seus tallers Aquests foren envaïts per generacions de pintors que cercaven inspiració directa en el món flamenc o s’acontentaven amb models «paraflamencs», emergits d’altres centres europeus A partir del 1450 es pot advertir un canvi global que es basava en les experiències aïllades que havien anat calant en l’escena catalana des del 1430 Ni algunes regions italianes, ni el món germànic, ni la Provença no resultaren indiferents a la projecció d’un gòtic final que va refer els plantejaments i que cristallitzà sense…
L’escultura des de la consolidació de la contrareforma a l’esclat del Barroc
El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de barroquisme formal,…
l’Antàrtida
Continent
Continent situat al voltant del pol sud i que juntament amb les illes properes és a l’interior dels 60° de latitud.
Té 14 100 000 km 2 de superfície, compreses les illes 140000 km 2 i la plataforma continental amb glaç flotant 1160000 km 2 La geografia La geomorfologia Des d’un punt de vista tectònic, hom distingeix dues grans unitats, separades per una línia ideal que va de la mar de Weddell a la mar de Ross La unitat occidental , d’àrea molt més reduïda que l’oriental, pot ésser interpretada com una prolongació de serralades andines és un conjunt de serralades alpines i de fosses les dues principals són les que formen les mars de Weddell i de Ross, que constitueix un sòcol rocós discontinu per sota l’…
Martí I de Catalunya-Aragó
Martí I de Catalunya-Aragó segons la miniatura dels Privilegis de la Cartoixa de Valldecrist
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1396-1410) i de Sicília (Martí II) (1409-10).
Fill segon de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí…
, ,
bomba
bateria de bombes centrífugues en una central de subministrament d’aigua potable
© Fototeca.cat
Física
Aparell destinat a provocar el moviment d’un fluid al llarg d’un conducte, en un sentit determinat, mitjançant una aportació d’energia mecànica, que és transformada en un augment d’altura de càrrega.
El terme bomba és aplicat quan el fluid és un líquid net o carregat, una pasta o una massa granulosa, i, en el cas dels gasos, quan és practicat el buit en un recipient en la resta de casos en què el fluid és un gas, hom parla de compressors compressor Les aplicacions de les bombes són molt diverses, per tal com ho són les finalitats del transport de fluids En molts casos interessa el fluid per ell mateix, sigui per a portar-lo en un indret determinat elevació d’aigua potable per a distribució urbana o per a ús domèstic, regatge de peu o per aspersió, etc, sigui per a treure-l’en dessecament…