Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Sant Miquel d’Almoster
Art romànic
El terme d’Almoster sorgí com una desmembració o quadra del terme primitiu de Reus La primera referència del lloc d’Almoster es troba en la carta de població de la Selva del Camp, del 13 de maig de l’any 1164, quan hom assenyala ipsum torrentem de Mosterio com una de les fites del terme de la Selva El 28 de març de 1204, el castlà de Reus, Bernat de Bell-lloc, cedí les dues terceres parts del lloc a Bartomeu d’Almoster, tot fent-hi constar que formava part del terme de Reus L’església de Sant Miquel d’Almoster fou una sufragània de la parròquia de Sant Pere de Reus No es coneix cap referència…
Castell de Terrassola (Lladurs)
Art romànic
El “ chastro Teraçola ” apareix esmentat en un document del 1065, en les afrontacions d’un alou L’any 1099, Eriman donava a Santa Maria de Solsona les vinyes que tenia “ in terminibus Terrazole ” Al principi de la centúria següent 1106, Berenguer Ricard declarà Terrassola i els seus termes a favor de les esglésies d’Urgell i Solsona, les quals, al seu torn, li lliuraren en feu la part del mateix domini que tenia Berenguer Ramon de Puigverd, per tal que en fos castlà Babot, fill de Guillem Gispert i Godlèn, en el seu testament de l’any 1145 donà Terrassola “ Terraciolam ” meitat per meitat a…
Sant Josep de Sant Gallard (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Sant Gallard s’arrecera en un turó de 625 m d’altitud a l’extrem oriental del terme Actualment només és habitat els caps de setmana El poble, originat a l’edat mitjana al voltant d’un castell documentat des del segle XII, va pertànyer a la família Queralt fins a mitjan segle XIII, en concret fins el 1247, quan passà a dependre definitivament del monestir de Santes Creus per la cessió que li feu de tots els drets que posseïa en aquest indret Albert de Queralt El topònim d’aquest lloc fa suposar, versemblantment, que la primitiva església que tingué, bastida…
Estela funerària de Riudoms
Art romànic
Procedent del cementiri nou de Riudoms, es troba a les dependències de la Casa de Cultura una estela funerària de tipus discoidal Estava reaprofitada decorant la porta d’accés del cementiri Es tracta d’una peça de pedra del país amb una alçada de 57,5 cm i diàmetre de disc de 35 En una cara presenta una estela de sis puntes a bisell dins un cercle incís, en l’altra mostra un motiu cruciforme Corts, 1993, pàgs 213-214 Corts, 1991 Palomar, 1993 La datació d’aquesta peça és un tema sovint difícil de resoldre per la manca d’elements —localització fora de context arqueològic, manca d’epigrafia i d…
Església de Vilba (el Pont de Suert)
Art romànic
El despoblat de Vilba o Mirbes és situat al cim d’una gran roca calcària, als contraforts de la Faiada de Malpàs Una de les primeres mencions documentals segures d’aquest indret data de l’any 1010, quan consta segons el cartoral del monestir de Santa Maria de Lavaix que aquest cenobi adquirí el castell de Vilba mitjançant una donació feta per l’abat Dacó i el seu germà Gamisa De l’església del poblat de Vilba no s’ha localitzat fins ara cap referència documental, ni tan sols se sap quina era la seva advocació tanmateix, en la prospecció arqueològica que s’ha fet darrerament al despoblat de…
Sant Cristòfor de Vallfogona (la Pobla de Lillet)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfor, avui perduda, fou consagrada l’any 985 pel bisbe Salla d’Urgell a precs del comte Oliba i la seva muller Ermengarda, i els habitants del lloc de Vallfogona Sant Cristòfor era advocada també als sants Susanna i Nazari i l’església conservava les relíquies del tres sants sunt reliquie in ipsa ecclesia Sci Christofori et S Susanne et Sci Nazarii Situada prop de Falgars els seus límits eren la Serra d’Od, el Catllaràs, Fontanelles i la serra de Falgars El bisbe establí una sagrera i un cementiri a trenta passes a l’entorn de l’església i en confirmà tots els béns…
François-Auguste Gevaert
Música
Musicòleg, professor i compositor belga.
A l’edat de tretze anys entrà al Conservatori de Gant per estudiar piano amb De Somere i harmonia amb Mengal, i quan en tenia quinze es convertí en professor de piano El 1847 guanyà el primer premi de la Societat de les Belles Arts de Gant i el Premi de Roma de Composició belga Del 1849 al 1852 viatjà per França, Espanya, Itàlia i Alemanya A Madrid compongué la Fantasía sobre motivos españoles per a orquestra, dedicada a la reina Isabel II, i escriví el seu estudi Rapport sur l’état de la musique en Espagne Com a compositor aconseguí alguns èxits amb el conreu del gènere de l' opéra-comique…
Athanasius Kircher
Música
Historiador, filòsof, teòleg i teòric de la música alemany.
Es formà amb els jesuïtes de Fulda i Paderborn, d’on hagué de marxar cap a Colònia el 1622 amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Poc després començà a ensenyar a Heiligenstatt, prop de Göttingen Fou ordenat de sacerdot l’any 1628, després d’estudiar teologia a Mainz Ensenyà a Würzburg, i novament empès per la guerra marxà a França, on s’establí a Avinyó vers el 1631 L’any 1633 fou nomenat matemàtic de l’emperador Ferran II Durant una visita a Roma, ciutat on s’establí i residí la resta de la seva vida, fou nomenat professor de matemàtiques, física i estudis orientals al Collegio Romano…
Lluís Batlle i Prats
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fill d’un procurador, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1930 i es doctorà a Madrid 1946 amb un estudi sobre la biblioteca de la catedral gironina Fou company d’estudis de S Sobrequés i de J Vicens i Vives Ensenyà llengua castellana als instituts de Móra d’Ebre, Olot i Girona, i fou arxiver de l’Ajuntament de Girona 1939-78 Membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, en fou secretari i ànima dels seus annals Pertangué, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona El 1979 fou nomenat cronista oficial de la…
alduf
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió És construït amb una membrana de pell o bé dues, que es fixen en un marc angular, generalment quadrat -per bé que també pot ser rodó, com ara el de les panderetes-, molt més ample que fondo Molt utilitzat durant l’Edat Mitjana, el seu nom prové del terme genèric àrab preislàmic al-duff , possiblement relacionat amb el terme hebreu tof , de significat semblant, emprat per a designar els tambors d’una sola membrana i de diàmetre superior a la profunditat del marc Amb l’expansió islàmica, el nom àrab s’estengué fins a…