Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
almoina
Religió
Donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.
Entre els israelites l’almoina tenia una significació àmplia qualsevol mena d’ajuda donada a un necessitat i qualsevol prova de misericòrdia de Jahvè envers el seu poble En forma d’ajuda material és recomanada d’una manera notable al llibre de Tobit Pel cristianisme és una acció normal i una conseqüència lògica del manament de l’amor fraternal Tot i amb això, hom comença a considerar-la com un exponent de situacions socials injustes que cal que siguin substituïdes per les justes que la facin innecessària Després de la reforma disciplinària sobre l’abstinència i el dejuni, hom mana als fidels…
Fernando Enríquez de Ribera y Girón
Història
Noble castellà, segon duc d’Alcalá de los Gazules i tercer marquès de Tarifa.
Lloctinent de Catalunya 1618-22, es creà en pocs mesos l’animadversió de tot el Principat de la noblesa, en obligar-la a enrolar-se a l’exèrcit reial de la petita noblesa rural, embolicada en el bandolerisme, en la represa de les mesures d’excepció, com l’enderrocament dels seus castells i cases de la ciutat de Barcelona, amb la reaparició del projecte de cobrament, per part del rei, d’una cinquena part dels drets cobrats al Principat a partir del 1599 de la generalitat, per la insistència a voler incorporar a la flota reial la flota d’aquest organisme La mort de Felip III 1621 i la pròrroga…
Antoni Brusi i Ferrer
Periodisme
Empresari periodístic.
Fill d’ Antoni Brusi i Mirabent , n’heretà la propietat del Diario de Barcelona , que dirigí 1838-65 i convertí, tot consolidant-lo com a diari conservador i amb l’ajuda de la gestió i els criteris de Joan Mañé i Flaquer , en diari polític d’opinió, coincidint amb la Revolució del 1854 Creà el subtítol De Avisos y Noticias , la qual cosa feu néixer el diari comercial amb publicitat pagada Assajà, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, i independent de la del matí seguí els progressos del telègraf i donà una informació més actualitzada al diari El 1875 emprà per primera…
,
Castell de Prunhanas
Aquest castell, avui desaparegut, és esmentat per primera vegada el 1268 Sens dubte, però, els seus orígens són molt més antics, si tenim en compte que es tenen notícies de la villa de Prunhanas des de l’any 1011 Prunhanas fou al principi un terme sota domini dels vescomtes de Fenollet, i més tard passà als ordes del Temple i l’Hospital L’any 1136 Bernat Berenguer, vescomte de Tatzó, donà tot el que posseïa a Prunhanas als cavallers de la milícia del Temple de la comanda del Masdéu Rosselló, en mans dels frares Arnau de Lledós i Arnau de Contrast Però no fou fins el 1173 que el vescomte Arnau…
Santa Maria de Montalbà (els Banys d’Arles)
L’església parroquial de Santa Maria de Montalbà de l’Església és documentada l’any 1278 en el testament de Beatriu, filla del difunt Arnau de Montdony i veïna de Palaldà, la qual llegà 5 sous al rector de la dita església A més d’aquesta notícia, l’església de Montalbà sembla no haver deixat cap més rastre de la seva història en temps medievals, tot i que possiblement un bon rastreig en la documentació local en forniria més dades Tot i així, per la data del document citat, és evident que la primitiva parròquia de Montalbà era un edifici d’origen romànic del qual avui dia no queda cap rastre…
Joan Salvat i Crespí
Música
Pianista, crític musical i pedagog català.
Mantingué contactes amb F Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d’estudiar amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada Després de treballar-hi una temporada ingressà en l’Orfeó Català, tot just creat el 1891 Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya" Aviat s’interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista…
Johann Schobert
Música
Compositor i pianista alemany.
Estudià amb GCh Wagenseil A partir del 1760 es convertí en el clavicembalista de l’orquestra de la cort del príncep Louis-François de Bourbon-Conti, a París La seva producció estigué quasi íntegrament dedicada a gèneres instrumentals Compongué nombroses sonates, tant per a clavicèmbal sol com per a agrupacions de dos, tres o quatre instrumentistes En aquestes obres s’observa una interessant evolució a partir de l’antiga sonata del Barroc tardà El clavicèmbal ja no resta subordinat a altres instruments, sinó que fins i tot pren un protagonisme absolut Adopta sonoritats orquestrals i recursos…
Élisabeth-Claude Jacquet de la Guerre
Música
Compositora i clavecinista francesa.
Filla d’un fabricant d’orgues, aviat destacà pel seu talent musical Gaudí de la protecció del rei Lluís XIV, que l’encoratjà sempre en la seva carrera i li permeté que li dediqués algunes obres Feu nombrosos concerts de clavicèmbal per tot París Compongué peces per a aquest instrument, trios, sonates i un ballet, entre altres obres La seva òpera Céphale et Procris , tragèdia en cinc actes, s’estrenà el 1694 a la capital francesa Se’n conserven, a més, dos llibres amb cantates basades en l’Antic Testament Amb tot, la seva aportació més important és el Premier livre de pièces de clavecin 1687,…
Pere Granyena
Música
Orguener català.
Vicari de Sant Bartomeu de València, fou mestre d’orgues del rei Alfons el Magnànim i desplegà una gran activitat a tot el país El 1414 bastí un orgue a Llucmajor Mallorca, que collocà en una trona El 1419, per manament del rei, construí el del convent dels dominics de Saragossa, tot posposant el que ja havia començat a Castelló d’Empúries L’any següent treballà en el de la seu d’Elna Rosselló i en el de la catedral de Saragossa A més, bastí el de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb 35 tecles i tubs d’estany El 1421 construí el de Santa Maria de la Real de Perpinyà, i el 1425, el de la…
Alfred August Uhlrich Kalmus
Música
Editor anglès d’origen austríac.
Compaginà els seus estudis de dret i d’humanitats amb els de música El 1909 començà a treballar a l’editorial vienesa Universal Edition, a través de la qual conegué alguns dels compositors més eminents del moment, com ara A Schönberg, A Berg o B Bartók El 1936 la situació política l’obligà a abandonar Àustria S’installà a Londres i allí creà la sucursal londinenca d’Universal Edition Els anys de la Segona Guerra Mundial dugueren l’empresa a treballar sota el patrocini d’una editorial més gran, la Boosey & Hawkes Malgrat tot, fou un període fructífer en què fundà l’Anglo-Soviet Press, amb…