Resultats de la cerca

Els països de llengua catalana —com en general els països de la Mediterrània occidental europea— van experimentar importants canvis en les seues estructures socials entre el darrer quart del segle XVIII i la primera meitat del XIX Aquest període de transformacions queda delimitat entre dues conjuntures de tensions de caràcter notablement distint El primer moment, al final del segle XVIII, abocà a una situació de crisi del vell ordre privilegiat i cap a mitjan segle XIX el conflicte social havia adquirit un caràcter nou, propi d’una altra mena de desigualtats socials Camperol llaurant, “El…

Introducció Fragment del sector oriental de la Garrotxa i algunes contrades de les comarques properes, corresponents al full 11-1 Figueres, mapa toponímic i econòmic de l’ Atlas Històric de Catalunya , anys 759-992, de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado A mà esquerra hi ha les diverses vies que confluïen a la ciutat de Besalú Arxiu Gavín Fer una exposició sobre la història política o bé sobre la història de l’Església a la comarca de la Garrotxa a la alta edat mitjana no és pas gaire difícil, a causa dels nombrosos i força acurats estudis que fins ara han estat realitzats sobre aquests temes Per…

Situació Vista general de les ruïnes d’aquesta petita casa monàstica bastida sota una bauma i aspecte interior del seu absis ECSA - F Tur El conjunt de l’antic monestir de Sant Andreu de la Quera és situat en una balma que domina el pas del riu Segre, en el lloc conegut com la Quera Vella Mapa 35-10216 Situació 31TCG812915 Per a arribar-hi, cal agafar el camí que surt davant del càmping anomenat la Quera, en el quilòmetre 141 de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà després d’uns tres quarts de forta pujada i d’haver travessat el torrent, s’arriba a unes feixes abandonades, sota mateix…

Situació Edificació restaurada i ampliada de manera fantasiosa entre els anys 1928-29 ECSA - J Todó Castell situat al cim d’un turó, al costat del riu Foix, que actualment resta al damunt de l’embassament de Foix Servia per a controlar el sector oriental de la plana del Baix Penedès a l’altre extrem de la plana hi havia la fortificació de Castellví de la Marca S’hi albira des de la serra del Montmell fins a Montserrat Mapa 35-17447 Situació 31TCF859693 Des de l’Arboç, podem agafar la carretera que va a Castellet i després a Vilanova i la Geltrú Aviat veurem el castell davant nostre, a l’…

Situació Restes d’una de les construccions que formaven el castell, de la qual foren arrencats els carreus exteriors ECSA - JJ Menchón El castell és situat al cim d’un serrat rocós, a l’oest de la població El poble és a la part alta de la vall solcada pel riu de Milans Mapa 33-16417 Situació 31TCF313827 Hem de seguir la carretera local TV-7004 que va de Vimbodí cap a Vallclara i Vilanova de Prades El castell és a la part occidental del poble i resta envoltat d’habitatges moderns JBM Història La primera referència documental del lloc de Vallclara és de l’any 1152, que el comte Ramon Berenguer…

Des de l’antiguitat la mar ha constituït una via fonamental de comunicació entre les diferents civilitzacions En l’actualitat continua mantenint la seva importància econòmica i com a via de transport, per això el seu domini és d’una gran rellevància estratègica vegeu el mapa Els oceans Inicialment, la línia de costa constituïa la frontera natural dels països costaners, però els holandesos, a mitjan segle XVII, van crear el concepte d’aigües territorials referint-se al sector marí sobre el qual l’Estat havia d’exercir la seva sobirania Les Nacions Unides van celebrar diverses conferències per…

En un món cada cop més urbanitzat i industrialitzat, els pobles indígenes dels cinc continents lluiten per fer valer els seus drets d’arrelament al territori davant els interessos de les companyies multinacionals, que cada vegada regeixen més la política dels governs locals i estatals És el cas dels pobles de caçadors i recollectors, un bon nombre dels quals es troben representats en el mapa, que en diferents indrets del planeta es resisteixen a abandonar una forma de vida que ha protagonitzat el 90% de la història de la humanitat La globalització fa possible que avui es tingui…

Senyor i pagesos, retaule de Sant Sebastià , P Vergós, segle XV MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La situació jurídica dels camperols als darrers segles medievals presentava força diversitat, segons el major o menor èxit de la pressió senyorial i també de l’evolució particular dels esdeveniments polítics A la Catalunya Vella, les característiques més generalitzades eren la servitud, la vinculació a la terra i la subjecció als mals usos Tanmateix, existia un nombre reduït de pagesos francs i aloers, els quals, malgrat haver de pagar un cens, no estaven obligats a satisfer la remença ni…

Situació i presentació És situat a la banda sud-occidental de la comarca, a la vall del barranc de Vallclara, o riu de Milans, capçalera del Francolí Confronta amb els termes de Vimbodí NE, E i SE, Prades, al Baix Camp S, Vilanova de Prades SW, el Vilosell W i amb un petit sector de Vinaixa N, els dos últims municipis de les Garrigues El municipi és accidentat, d’una banda, pels vessants orientals de la serra de la Llena, on els cims entre 650 i 900 m fan de partió amb els termes de Vilanova de Prades al S i el Vilosell a l’W d’altra banda, és accidentat pels vessants septentrionals de les…

Durant els segles VIII, IX i X la societat catalana s’articulava en dos estrats bàsics la massa dels camperols minores, mediocres , d’una banda, i les elits laiques i eclesiàstiques potentes, primates, proceres , de l’altra Les relacions entre aquests dos estrats van estar sempre presidides per la tensió de preservar els principis de propietat i llibertat dels primers, i satisfer les aspiracions de poder i riquesa dels segons Una de les funcions més rellevants assignades al poder públic va ser convertir aquesta tensió en un equilibri L’alou pagès El terme alou alodium pagès designava…