Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Josep Porter i Rovira És considerat el pare de la historiografia cinematogràfica a Catalunya Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, el 1992 hi obtingué la primera càtedra de cinema de Catalunya, amb el projecte Els orígens iconogràfics de l’expressió cinematogràfica Des del 1969 fins a la jubilació 2000, ensenyà història, estètica i sociologia del cinema i els audiovisuals i introduí les matèries cinematogràfiques al…

De família urbana benestant, estudià a l’Institut Balear, on fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll Estelrich i Antoni Maura El 1869 inicià la carrera de dret a Barcelona, on refermà la seva afecció literària, entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença i escriví bona part dels seus primers poemes i narracions, alternativament en castellà i en un català dialectal i insegur Les seves primeres publicacions poètiques les donà a conèixer des de les pàgines de Revista Balear  1872-74 Després d’obtenir, a vint-i-quatre anys, el títol d’…

El terme sedentarisme , derivat de la veu llatina sedere estar assegut, s’emprà inicialment per a designar els pobles que s’establien en una determinada àrea geogràfica per conrear la terra i criar el bestiar, en contraposició amb els pobles nòmades, que es desplaçaven constantment en cerca dels fruits silvestres o de la caça que els procuressin la manutenció En canvi, actualment, aquest mot s’utilitza, per extensió, per a designar un hàbit de vida, tant d’un poble com d’un collectiu o d’un individu en particular, en què predomina la inactivitat física L’organisme humà, de la mateixa manera…

Fill natural d’un mercader, s’inicià a Florència en l’art mercantil i el 1327 fou enviat a Nàpols a treballar a la sucursal de la companyia Bardi, fins el 1334 Estudià aleshores dret canònic, es feu una cultura d’autodidacte, alhora que participava en la vida mundana i escrivia les primeres obres Com a conseqüència de la fallida de les banques Bardi i Peruzzi, hagué d’establir-se a Florència 1340, on, després d’estades a Ravenna 1345-46 i a Forlí 1347, tornà a establir-se el 1348, en els moments de la pesta negra, que havia de donar-li el marc del Decameron A Florència gaudí de fama i d’…

Jesús, acomodant-se al llenguatge del judaisme, que, per expressar una acció divina, solia evitar els verbs actius i preferia no pronunciar el nom de Déu, no ho anuncià dient que “aviat Déu regnaria”, sinó que “el regne del cel era a prop” Era el gran esdeveniment salvador que Déu estava a punt de dur a terme “Entrar” en el regne vol dir ésser comptat entre els qui es beneficiaran d’aquest esdeveniment un cop complertes les condicions exigides “Posseir-lo en herència” vol dir fruir per sempre dels béns que portarà Fora dels tres primers evangelis, aquest llenguatge arcaic és poc freqüent…

Vida Un dels compositors romàntics més destacats, aliè al Grup dels Cinc de MA Balakirev, i més proper a la música occidental que no pas a la manifestació musical nacionalista No obstant això, ell es veia com a creador de música russa pel fet que s’inspirava en el cant popular i que la seva expressió estava impregnada de trets típicament nacionals Les seves composicions es distingiren per un pregon lirisme, la cerca d’una línia melòdica bella i emocional i una gran destresa en l’orquestració Fill d’un enginyer de mines, la seva mare l’influí de manera molt marcada, i fou ella qui li inculcà…

Una paraula comodí “És una persona amb molta cultura”, “assistim a un xoc entre cultures “, “els grans ídols de la cultura rock ”, “la cultura catalana s’ha vestit de dol”, “les cultures de l’edat del bronze”, “en el nostre país manca una cultura de la prevenció d’incendis” Fullejant un diari, mirant un noticiari o participant en una conversa habitual, trobem molt sovint expressions com aquestes Vaguetats i ambigüitats L’ús de la paraula cultura, que antigament es restringia als àmbits considerats precisament “cultes”, s’ha estès a tota mena de contextos i situacions Aquesta paraula, que en…

Festa, comunitat i transgressió En les petites comunitats rurals en què han viscut, al llarg de la història, la majoria dels éssers humans, les festes construïen l’ordre del temps social –el calendari–, interrompien les rutines i les tasques quotidianes i, en concentrar la gent de l’indret en un únic espai, originaven una experiència de comunitat Els forjadors de la societat moderna, industrial i capitalista, guiats per l’ètica del treball com a vocació i per la maximització del guany, van considerar que unes celebracions com aquelles distreien de la feina i constituïen un trastorn…

Aquest gènere aparegué en el món hellenístic i romà decorant els fons de pintures Les tendències orientals i el cristianisme el reduïren a símbols i a abstraccions decoratives, i no tornà a sobresortir com a tal en l’art d’occident fins al naturalisme i el realisme del segle XIV La miniatura, en àmbits del gòtic cortesà, li donà una nova puixança, preludi de les minucioses visions dels Van Eyck Així, assolí progressivament un alt grau de perfecció, de primer a Florència i després, al segle XV, a tot Itàlia, arran de la nova concepció humanística de l’espai que la perspectiva artificialis…

Especialitzat en Al-Andalus i el Magrib Fill d’un notari al Delfinat, estudià història a la Universitat de Lió i, al final dels anys cinquanta, feu una estada a Algèria que, juntament amb l’impacte de la guerra d’alliberament d’aquest país, influí en la seva posterior orientació investigadora La seva primera recerca, a l’inici dels seixanta, fou un treball de llicenciatura, més aviat clàssic, fonamentat en la documentació dels segles XVI-XVII de l’arxiu notarial del seu poble A proposta de Roger Arnáldez, professor de civilització musulmana a Lió, es desplaçà a Madrid, on romangué 1966-69 com…