Resultats de la cerca
Es mostren 5690 resultats
turc | turca
Història
Individu d’un grup de pobles asiàtics que parlen alguna de les llengües turqueses.
El principal element ètnic del grup turc fou la raça turànida, barrejada fortament amb el poble mongol i amb altres tribus de raça blanca o groga Sembla que el nucli originari, procedent de l’Altai, es desplaçà cap a occident Mongòlia, Sibèria i ribes de la mar Càspia i formà un conglomerat de tribus, sovint enfrontades entre elles mateixes Algun grup reeixí a constituir petits imperis, tant efímers com inconcrets els seus homes formaven bandes de guerrers nòmades que en certs moments es feien amos d’un sector de l’estepa La successió dels diferents nuclis de poder assolit per…
Refrigeració dels aliments
La majoria dels aliments frescos s’han de conservar a temperatures que oscillen entre 2 i 7°C, ja que dins d’aquest interval els processos metabòlics dels teixits i la reproducció dels microorganismes es produeixen tan lentament que, fins a un cert temps, els productes no s’alteren Precisament, els frigorífics o neveres casolanes permeten de conservar els aliments dins d’aquest interval de temperatures La temperatura interna dels frigorífics no és homogènia Les zones més properes al congelador són les més fredes i, en general, la temperatura oscilla entre 2 i 4°C En…
Úter
Anatomia humana
L’ úter , anomenat també matriu , és un òrgan únic i simètric situat al centre de la cavitat pèlvica entre el recte i la bufeta urinària És un òrgan buit la cavitat del qual comunica, a la part superior i la lateral, amb les trompes de Fallopi i, a la part inferior, amb la vagina Externament té una forma similar a una pera invertida, fa entre 7 i 8 cm de longitud i uns 3 cm de diàmetre a la part més ampla, i pesa uns 90 g Les seves dimensions es modifiquen notablement durant la gestació, ja que la capacitat pot augmentar unes 4000 vegades i el pes pot atènyer uns 1200 g A l’úter es…
Les lecanoràcies
Fins no fa gaire, hom incloïa en aquesta família els líquens amb tallus crustaci o esquamulós, apotecis lecanorins i algues clorococals L’aplicació dels nous criteris taxonòmics n’ha separat famílies tan importants com les bacidiàcies, les esquamarinàcies, les himeneliàcies, etc Segons el concepte actual, comprèn líquens de tallus crustaci, lobulat o no, rarament peltat fixat per un punt central, amb apotecis lecanorins o lecideïns, i amb un aparell apical del tipus Lecanora , amb un tolus fortament I +, un cos axial més pàllid i cambra ocular Les espores són incolores, simples o…
Els psocòpters: polls dels llibres i afins
Característiques del grup Visió dorsal d’un psocòpter àpter, en una fotografia feta al microscopi electrònic d’escandallatge × 50 Noteu la diferenciació del tòrax i l’abdomen, i el gran desenvolupament dels ulls compostos L’exemplar procedeix d’una mostra de fauna del sòl Marina Blas Els psocòpters són insectes exopterigots de talla reduïda i teguments delicats, normalment poc vistents La seva llargada oscilla, en la major part d’espècies, entre 0,75 i 2,5 mm, encara que alguns arriben a 1 cm de llargada i fins a 2,5 cm d’envergadura alar El cap, relativament gran, amb aparell…
havarti
Alimentació
Formatge danès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, tova i flexible, amb forats petits, de sabor suau i aromàtic, que conté fins a un 60% de matèries grasses, malgrat que també n’hi ha amb un 45%.
estergit
Disseny i arts gràfiques
Full de paper, cartolina o metall amb petits forats que formen un dibuix i que en fregar-lo amb l’estergidor deixa passar pels forats unes pólvores de color que traslladen el dibuix a la superfície on ha estat aplicat el full.
niuet
Micologia
Bolet de la família de les nidulariàcies en forma de copa o de niu, de color bru i tomentós per fora, i de color gris i estriat per dins, que conté uns 10 o 12 peridíols semblants a petits ous d’ocell.
Creix sobre fusta vella i al terra dels boscs
nepticúlids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, la característica més destacada de la qual és llur mida molt reduïda. Són considerats els microlepidòpters més petits, i alguns dels seus membres no arriben a 1 mm de longitud en estat de repòs.
Les erugues són minadores de fulles i, del mig miler d’espècies existents arreu, als Països Catalans es destaca el gènere Stigmella
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment